'Hay que veeer', el rincón donde se guardan pequeñas experiencias compartidas para que el tiempo no las borre de la memoria.


Per que cal no oblidar els petits-grans moments en què escapem de la rutina i aquells amb qui els compartim.


dimarts, 29 d’abril del 2014

La Sagrada Família amb ulls de turistes

Data de la sortida, 27 d'abril de 2014


Dia de la Verge de Montserrat, fem una ullada a la nostra llista de “Tenemos que ir ...” i trobem una tasca pendent des de ja fa molt de temps, la Sagrada Família. Sembla tan a prop que mai no ens acabem de decidir, però ara és el moment.
I, en arribar al carrer Mallorca, la impressió és que som uns turistes mes dintre de la marea de visitants que omple Barcelona.
Ja des de l’exterior, el temple de la Sagrada Família resulta impressionant, les seves torres, la laboriosa façana, però el que mes impacta és el contrast entre l’estil sofisticat i al·legòric de la façana i l’estil lineal i modern del seu interior.


L'espigada torre s'escapa de la foto


Davant la façana de la Passió


Escultura de Subirats a la façana de la Passió


Façana del Naixement

Tortuga que suporta la columna en el portal de la Caritat

A l’esquerra del portal de la Caritat està el portal de l’Esperança i a la dreta el portal de la Fe


Un dels àngels del Judici Final
 
I és l’interior el que de veritat ens captiva. La seva llum, la seva amplitud, la modernitat de la decoració i les al·legories, tan diferent de les esglésies fosques i fredes plenes de sants i verges de mirades perdudes.
El sol juga amb els grans vitralls que reflecteixen mil colors sobre les columnes i els murs de la gran basílica.


Immenses columnas que representen arbres

El color omple de vida el bosc de pedra

Columnes dedicades als apòstols

Dedicada a l'apòstol St. Pau

Els vitralls




Detall del sostre


Vista general

La llum

També trobem baranes i escales que trenquen amb l’estètica arquitectònica religiosa. Mes aviat ens recorden un gran museu.

L'escala

L'orgue
 
Al tornar a l’exterior ens passegem també per l’escola dissenyada per Gaudí on rebien classe els fills dels treballadors de la gran obra i els nens que vivien al barri. Petita edificació amb un original sostre.

Recreació de l'antiga escola

Original sostre
 
Finalitzada la cultural visita i poc habitual excursió, anem també a conèixer  un  dels peculiars bars que encara resisteixen el pas del temps, la Bodega del poblet. Taverna amb molta història, amb reivindicativa decoració,  on l’únic que sobra és el gran aparell de televisió que trenca l’harmonia tradicional del local. Dintre no hi veureu turistes, nomes barcelonins degustant les seves tapes.

La Bodega del poblet





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada