Data de la sortida, 27 d'abril de 2014
Dia de la Verge de Montserrat, fem una ullada a la nostra llista de “Tenemos
que ir ...” i trobem una tasca pendent des de ja fa molt de temps, la Sagrada Família.
Sembla tan a prop que mai no ens acabem de decidir, però ara és el moment.
I, en arribar al carrer Mallorca, la impressió és que som uns turistes mes
dintre de la marea de visitants que omple Barcelona.
Ja des de l’exterior, el temple de la Sagrada Família resulta
impressionant, les seves torres, la laboriosa façana, però el que mes impacta
és el contrast entre l’estil sofisticat i al·legòric de la façana i l’estil
lineal i modern del seu interior.
|
L'espigada torre s'escapa de la foto |
|
Davant la façana de la Passió |
|
Escultura de Subirats a la façana de la Passió |
|
Façana del Naixement |
|
Tortuga que suporta la columna en el portal de la Caritat |
A l’esquerra del portal de la Caritat està el portal de l’Esperança i a
la dreta el portal de la Fe
|
Un dels àngels del Judici Final |
I és l’interior el que de veritat ens captiva. La seva llum, la seva
amplitud, la modernitat de la decoració i les al·legories, tan diferent de les esglésies
fosques i fredes plenes de sants i verges de mirades perdudes.
El sol juga amb els grans vitralls que reflecteixen mil colors sobre les
columnes i els murs de la gran basílica.
|
Immenses columnas que representen arbres |
|
El color omple de vida el bosc de pedra |
|
Columnes dedicades als apòstols |
|
Dedicada a l'apòstol St. Pau |
|
Els vitralls |
|
Detall del sostre |
|
Vista general |
|
La llum |
També trobem
baranes i escales que trenquen amb l’estètica arquitectònica religiosa. Mes
aviat ens recorden un gran museu.
|
L'escala |
|
L'orgue |
Al tornar a l’exterior
ens passegem també per l’escola dissenyada per Gaudí on rebien classe els fills
dels treballadors de la gran obra i els nens que vivien al barri. Petita
edificació amb un original sostre.
|
Recreació de l'antiga escola |
|
Original sostre |
Finalitzada la cultural visita i poc habitual excursió, anem també a conèixer
un
dels peculiars bars que encara resisteixen el pas del temps, la Bodega
del poblet. Taverna amb molta història, amb reivindicativa decoració, on l’únic que sobra és el gran aparell de
televisió que trenca l’harmonia tradicional del local. Dintre no hi veureu turistes,
nomes barcelonins degustant les seves tapes.
|
La Bodega del poblet |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada