Data de la sortida 10 d'agost de 2013
A l’igual que el passat estiu, decidim perdre’ns una dies acabant de descobrir Navarra. I sortim el dia 10
d’agost en direcció a Villafranca,
on farem estada.
Ens acostem, primer, a Artajona. Poble molt cuidat i net. Pot
ser per l’hora, no trobem ningú, només una banda de joves músics que, al nostre
pas, comença a tocar. Visitem “El Cerco”, fortificació popular medieval del
segle XI, molt restaurada.
 |
| El Cerco d'Artajona |
 |
| L'interior del Cerco |
I seguim cap a Tafalla. Fem un petit recorregut per
alguns carrers i a la Plaça Francisco de Navarra, al bar Arotza degustem uns
“montaditos”.
 |
| La Plaça Major de Tafalla |
 |
| Montaditos en el Bar Arotza |
La propera parada Ujué. Destaca la seva església sobre
l’únic turó als peus del qual trobarem totes les cases del poble. Els seus
carrers, estrets, de pedra estan nets i cuidats.
 |
| Església de Sta, Maria a Ujué |
 |
| A l'església-fortaleça |
Uns kilòmetres mes enllà visitem Olite.
Amb un centre històric emmurallat que amaga un enorme castell restaurat. Des de
les seves torres es pot veure tota la
població que, precisament ara, està de festes.
 |
| Castell d'Olite |
 |
| Animació a Olite |
Bufa un cerç que ajuda a suportar
el sol d’agost.
Topem amb desfilades medievals i
mercats d’època. Molta gent porta vestits medievals mentre passegen pels
guarnits carrers.
 |
| Parades artesanals al carrer |
I d’aquí a Valtierra, on tenim previst sopar a la sidreria Bornax. En el menú
bacallà i un fantàstic “Xuleton” que està per llepar-se els dits.
Finalment, arribem a Villafranca,
dormirem a l’”Hospederia Alesves”.
 |
| Menjador Hospederia Alesves |
11 d'agost 2013
Després d’esmorzar a la mateixa
Hosteleria Alesves, sortim cap a les Bardenas Reales. No estan gaire lluny. Ens
informen a l’oficina de turisme que és un recorregut d’uns 30 kms. Per una zona
desèrtica reserva de la biosfera.
 |
| Sol i argila |
El primer que trobem es el
“Cabezo de las cortinillas”. Son petit turons argilosos que s’han format després de l’erosió soferta
al llarg del temps.
Pugem més de 200 esglaons per
arribar al cim d’una de les “bardenas”. Des de dalt es veu un àrid paisatge amb
algunes zones de cultiu dividides de forma irregular. Petites cabanes de
pastors estan disseminades per tot l’ampli espai.
 |
| La pujada al "Cabezo de cortinillas" |
 |
| Des del cim del "Cabezo" |
A l’esquerra veiem l’embassament
de “las cortinas”. Petita llacuna en la que es passegen alguns ànecs. Sembla un
oasis en el desert.
 |
| Embassament de "Las Cortinas" |
I seguim cap a “Castildetierra”
la bardena mes fotogènica i mes curiosa, especialment protegida i a la qual no
esta permès pujar per no accelerar la
seva erosió i desaparició.
 |
| Castildetierra |
Seguint les indicacions de
l’oficina de turisme busquem darrera la bardena on comença un passadís que
baixa fins el barranc. Àrid, sec, on el terra es va esquerdant per la manca
d’aigua. Només alguns matolls que desfien la calor poden sobreviure a aquestes
condicions climatològiques.
 |
| Sense aigua, el terra es trenca |
Recorrem el barranc sota un sol de
justícia. Fins aquí arriben pocs turistes.
Tornem acalorats i assedegats i
anem fins Arguedas a prendre unes
cerveses . Ens trobem amb un poble en festes, amb els carrers plens de tanques
de fusta preparades per veure passar els
toros. La gent vesteix de blanc i vermell, donant un aire d’alegre uniformitat.
 |
| Preparat per la festa |
Busquem el Bar Victor, típic de
poble, ple d’allò més. Aconseguim una taula al carrer i convertim el dinar en
un “tapeo”.
La tarda la dediquem a visitar
alguns pobles de les rodalies.
Passem a la província de La Rioja,
a Alfaro on ens trobem amb una
reserva de cigonyes. Aquestes aus han omplert el poble de nius, a les torres de
les esglésies, a les taulades...
 |
| Els nius a l'església de S. Francisco a Alfaro |
I també aquí trobem la reserva
natural de los Sotos de Alfaro, a la riba de l’Ebre. Tot i que fa molta calor
fem un recorregut endinsant-nos en el paisatge al voltant del riu.
 |
| Meandre del riu Ebre |
Seguim fins Arnadillo. Aquí el riu és el Cidaco. Poble envoltat de muntanyes
des de una de les quals raja un aigua termal que va a parar al que anomenen
“pozas”, on la gent pot banyar-se, i d’aquí passa al riu.
Es tard, però hi ha molts
banyistes, la calor allarga el dia.
Tornem a l’Hosteleria i degustem
el seu menú per sopar. A la nit el jardí fa agradable la sobretaula.
12 d’agost de 2013
Ens acomiadem de Villafranca i
els seus voltants i ens dirigim cap a Santesteban
(Doneztebe) però, de camí, ens
aturarem a Pamplona.
Repetim el popular recorregut
dels toros en “Los Sanfermines”. Passem pel carrer Estafeta i de los
Mercaderes, la Plaça del Castillo, la plaça de l’ajuntament i, visita obligada,
prenem un cafè al “Café Iruña”.
 |
| Plaça del Castillo a Pamplona |
 |
| En el Café Iruña |
 |
| Plaça de l'ajuntament |
 |
| Esperant "el encierro" |
Es respira un ambient entre
popular i turístic. De record, un mocador vermell i seguim el nostre camí.
De mica en mica el paisatge es va
transformant. Les grans planes amb petites turons plens de molins captadors
d’energia eòlica es van convertint en verds muntanyes.
 |
| Panoràmica que es repeteix |
Després de veure tants molins, no podem evitar acostar-nos a un.
 |
| Dos siluetes al peu del molí |
Els pobles són més pintorescs,
cases que combinen el blanc amb el marró de la fusta, amb balcons i finestres
plens de flors de colors, carrers de pedra, nets, cuidats. I Donetztebe és un
d’ells, travessat pel riu Bidasoa.
 |
| Alegres balcons |
 |
| Riu Bidasoa |
A Doneztebe busquem l’Hostal
Santamaria. El menú aquí és impressionant, casolà, amb postres temptadors i
impossible d’acabar.
A prop d’aquí, en el terme d’Oiereg i recorrerem el Parc Natural
Señorio de Bertiz, una gran finca que va ser propietat de Pedro Miguel de
Bertiz, amb un jardí històric-artístic ple de camins i senderes envoltats de
grans arbres de molts diversos tipus, amb moltes plantes tant autòctones com
exòtiques.
 |
| Parc Natural "Señorio de Bertiz" |
 |
| Exòtica vegetació |
A la tornada pasarem per Sunbilla, també en festes.
I, de tornada a l’Hostal,
degustarem el seu menú per sopar. No ens decep.
13 d’agost de 2013
Començar el dia amb l’esmorzar de
l’Hostal Santamaria és la millor opció, panets, torrades, croissants,
melmelada, mantega, fruita, pernil, suc natural....
Per conèixer la vall del Baztan
res millor que contemplar-la des del mirador de Baztan, a Ziga. Es poden veure tots els pobles que el conformen.
 |
| Des del mirador |
Arribarem després a Erratzu i farem tot un recorregut per
la sendera que va a la cascada de Xorroxin, un dels deus del Bidasoa. Es el
naixement del riu Baztan que, en el seu camí, canvia el nom per Bidasoa.
 |
| Camí de Xorroxin |
 |
| Xorroxin |
 |
| A la nostra esquena Xorroxin |
És el lloc mes concorregut que
hem trobat fins ara. Fa calor. Quan arribem, veure l’aigua ens refresca i un
valent no s’ho pensa i es tira a banyar-se tot i que l’aigua està molt freda.
 |
| Tornant de Xorroxin |
Després de dinar recorrerem les
coves de Zugarramundi (coves de les
bruixes). Situades en aquesta població, és un complex càrstic superficial. Era
aquí on, antigament, hi havia les celebracions paganes i actes on s’exercia la
bruixeria a la Edat Mitjana. El 8 de desembre de 1610 la Inquisició va cremar
algunes bruixes d’aquest poble.
 |
| Coves de Zugarramundi |
 |
| A l'interior de la cova |
 |
| Rierol a les coves |
 |
| En el pont |
 |
| Recorrent el complex |
 |
| Zugarramundi |
En acabar la caminada encara ens queda temps per
visitar Amaiur. Seguint la línia
dels pobles de la zona, la mateixa estètica, carres empedrats, cases amb
balconades plenes de flors i una netedat immaculada. Ens arribem fins la restes
d’un antic castell i un monument en memòria dels darrers defensors de Navarra
que es troba en el cim d’un turó des del que es pot veure tota la vall de
Baztan.
 |
| Panoràmica des del cim del turó a Amaiur |
 |
| Amaiur |
Tornem passant per Elizondo on fem un descans abans de
tornar a l’hostal per sopar.
 |
| Església de Santiago Apostol a Elizondo |
 |
| El riu Bidasoa al seu pas per Elizondo |
 |
| Txatxingorri (El guardian invisible el posa d'actualitat) |
14 d'agost 2013
Després de degustar un nou i
abundant esmorzar fem maletes per canviar
d’hostal. Aquesta vegada a Sos
del Rey Católico, però abans pasarem per Bera
de Bidasoa. Aquí el més conegut és la casa en la que van viure Pio Baroja i
Julio Caro Baroja.
 |
| En Bera de Bidasoa |
Després veurem Etxalar, amb la seva església al mig
del poble, amb un jardí ple d’esteles funeràries.
 |
| Església de La Asunción a Etxalar |
A Urrotz, seguim el recorregut dels embassaments de Leurtza, a la
Navarra més humida, en una conca tancada coberta de faigs. La riba de
l’embassament sembla una platja i, fins i tot, i han banyistes.
 |
| La fageda |
 |
| L'embassament |
 |
| Un racó de l'embassament |
 |
| Recorrent la fageda |
 |
| Entre el verd i el blau |
S’ha fet l’hora de dinar i anem a
la “Posada de Oitz”. En la plaça d’Oitz,
al costat del “frontón” on es juga a la pilota “laxoa”. Menú del dia acurat i deliciós.
Tastem diferents especialitats, entre elles uns peus de porcs desossats a la planxa amb salsa de fongs. Com anècdota
no tenen ketxup (rebuig a les males influències).
 |
| Pista de "lexoa" |
La tarda la dedicarem a Foz de Lumbier, una altre reserva natural. És
un congost trencat per les aigües del riu Irati a la serra de Leire encaixat
entre parets calcàries.
 |
| Foz de Lumbier |
 |
| El riu Irati entre parets |
Amb una geologia espectacular,
fem el recorregut paral·lel al riu per on havia passat el tren que anava a
Irati. Passem per dos túnels i ens
acostem a veure les restes del pont del “Diablo”, aquest darrer tram molt
perillós. Al llarg de tot el camí no deixem de veure voltors i altres aus que
ens observen des del cel.
 |
| Ens sobrevolen |
 |
| Impresionants parets rocoses |
 |
| Pont "Del Diablo" |
I d’aquí a Sos del Rey Católico. A l’hotel Vinacua ens allotjarem.
15 d’agost 2013
Al matí toca visitar la villa de Sos del Rey Católico.
Situada a la comarca de las “Cinco Villas” (Saragossa), emmurallada, d’aspecte
medieval, que reflecteix tota la història que amaguen els seus murs.
 |
| Carrerons de Sos |
Visitem la casa palau dels Sada,
on va nàixer Ferran el Catòlic, recorrem els seus carrers, el barri de la
“juderia”, el castell i l’església de San Esteban, el col·legi, la Torre de
l’homenatge, la llotja.
 |
| Mirant l'església |
 |
| Església de S. Esteban |
 |
| La Torre de l'homenatge |
En un dels seus empedrats carrers
descobrim un monument en record de la pel·lícula “La vaquilla” (amb el seu
director i actors) que es va rodar aquí i en la qual va participar part de la
població com extres.
 |
| En memoria de Berlanga i la seva pel·licula |
Ens recomanen visitar la villa Un Castillo, una altra de la comarca,
amb la seva història, les seves construccions de pedra i els seus estrets
carrerons amb pujades i baixades.
 |
| Un Castillo |
Decidim dinar aquí, per continuar
després cap a Barcelona.
De tornada ens desviarem
lleugerament per visitar Borja i
contemplar “in situ” la peculiar restauració del “ecce homo”.
I, ara sí que tornem cap a casa.
Han estat quasi 1800 kilòmetres en sis dies, però ha pagat la pena Un petit
parèntesi dins de la rutina habitual. Una escapada.
 |
| Però seguirem amb un peu a la lluna |
