25 febrer 2022
 |
| La destinació |
De vegades triem la destinació, de vegades algú
tria per nosaltres. Però sempre cal aprofitar cada oportunitat de conèixer el
que ens envolta i descobrir què hi ha darrera cada cantonada. I arribem a
Nuremberg per trobar-nos amb el tros del nostre cor que ha decidit arrelar per
aquests indrets.
 |
| El "per què" |
La ciutat mes gran de Baviera, després de Munich.
Emmurallada, que va acollir emperadors i assemblees del Sacro Imperi Romano
Germànic i va ser testimoni del judici mes famós de tota la història.
Travessada pel riu Pegnitz, va veure néixer al famós pintor Albert Durero, mantenint viva la seva memòria i conservant l’entorn medieval del seu casc antic “Altstadt”.
Cinc kilòmetres de muralla i un magnífic castell recorda l’època en que va ser declarada ciutat imperial lliure, on es celebraven els “reichstag” o assemblees de prínceps, bisbes i senyors de tots els estats imperials a on es prenien les decisions d’importància vital per a tot el territori.
Històrics edificis omplen el “Altsadt” de Nuremberg i recorrem els seus carrers empedrats tractant d’identificar que s’amaga darrera els seus murs. Una de les edificacions renaixentistes amb detalls gòtics que trobem a Rathausplatz és l l’Ajuntament..
 |
| "Rathaus Nürnberg", l'Ajuntament |
El castell
El “Kaiserburg”, castell imperial, va sobreviure
a les bombes de la II Guerra Mundial que no ho va ensorrar totalment. Fortalesa
de l’Edat Mitjana, presideix la ciutat com un ull guardià. El seu origen es
remunta al s. XI. La seva decoració interior ha anat canviant. A inicis del s.
XX es va decidir recuperar el seu estil original però amb la II guerra mundial
només va queda en peu una part de les estructures gòtiques i romàniques.
Des d’aquest punt es pot gaudir d’una immillorable
panoràmica de la ciutat.
 |
| Pujada al castell |
 |
| El Kaiserburg Nürnberg |
 |
| Torres i teulades des del castell |
També visitem la casa d’Albert Durero . Propera al castell
imperial, es va mantenir en peu després dels bombardejos de la II G.M. Situada pràcticament a la plaça
Tiergärtnertor.
 |
| Casa-museu d'Albert Durero |
Aquesta plaça deu el seu nom a una de les portes d’accés a la ciutat. Empedrada, amb una torre del castell i plena de terrasses, compta a una escultura que, tot i no ser especialment agraciada, representa el símbol de la ciutat, el conill d’Albert Durero
 |
| Plaça Tiergärtnertor |
 |
| Detalls per observar |
 |
| El conill representat a un dels quadres mes famosos de Durero |
Els ponts
Infinitat de ponts van creuant el riu Pegnitz al
seu pas per la ciutat i cadascun amaga la seva història.
El pont del Museu es troba al centre de la ciutat conectant l’avinguda King Street amb la plaça del Mercat “Marktplatz”. Des d’aquest pons es pot veure l’hospital de l’Esperit Sant que, actualment, és una residencia de gent gran i que va ser construït sobre una illa al mig del riu Pegnitz.
 |
| El Museumsbrücke |
 |
| Vista de l'antic Hospital de l'Esperit Sant "Heilig-Geist-Spital" |
El pont del botxí. De fusta, havia tingut tres arcs de pedra. La torre era
la casa del botxí qui no estava ben vist
per la seva tasca d’executar els presoners. Al costat de la torre es
troba el “weinstadel”, antic magatzem de vi, del segle XV que també havia estat
utilitzat com hostatgeria de leprosos.
 |
| El pont del Botxí i l'antic magatzem de vi |
El pont sobre el fossat i la porta waffenhof.
Antic arsenal d’armes que dona accés al pati dels artesans “handwerkehof”
 |
| El pont waffenhof |
Per aquesta porta s’accedeix a un barri amb un
especial encant, en el cor de la ciutat, envoltat de muralles i torres
medievals, on es barregen les petites botigues d’artesania amb els locals i
terrasses on degustar especialitats i beure cervesa.
 |
| El barri "Handwerkerhof" |
 |
| La muralla que delimita Handwerkerhof |
El pont de Carles “karlsbrücke” dona accés a
Trödelmarkt, una zona de botigues en una petita illa sobre el riu Pegnitz. Un
petit passeig des de Marktplatz.
 |
| Karlsbrücke |
 |
| Buscant el sol a Karlsbrücke |
 |
| Plaça Trödelmarkt |
El Maxbrücke es el pont de pedra mes antic. Es va
construir al 1457 amb el nom de Steinerne Brüke (pont de pedra) i al 1810 van
canviar al nom actual en honor del rei Maximilian I de Baviera.
 |
| Maxbrücke |
“Kettensteg” és el pont suspès de ferro. Construït
molt a prop de les torres de la muralla, al 1824. Deu el seu nom “Kette”, que
significa cadena, a les baules de la cadena amb la qual està suspès pels dos
costats.
 |
| El pont Kettensteg |
Fleischbrücke
o pont dels Carnissers. Es un antic pont per on passava l’emperador i els seus
cavallers per arribar al castell. Construït al 1335
 |
| Des del Fleischbrücke ens recordem de Barcelona |
Les esglésies
El
triangle gòtic que conformen les tres esglésies mes rellevants de les quasi 30
que es poden trobar a Nuremberg. Dos són protestants i una catòlica, totes tres
amb predomini de l’estil gòtic.
A
la plaça central, “hauptmarkt”, l’església catòlica de Nostra Sra., que data de
1350. Construïda sota les ordres de l’emperador Carles IV sobre el que havia
estat una sinagoga jueva. A les 12 del migdia de cada dia el carilló del
rellotge fa girar als prínceps electors al voltant del gran emperador.
 |
| Hauptmarackt i Sta. Maria |
 |
| El rellotje de Ntra. Sra. i el carrilló |
L’església
de S. Llorenç, “Lorenzkirche”, de culte luterà evangelista, data del segle
anterior a la de Ntra. Sra.
 |
| Església de St. Llorenç a Karolinenstrasse |
A l’altre banda de la Hauptmarkt trobem l’església
de San Sebald, de culte luterà, considerada la mes antiga cristiana en
Nuremberg. Data del s. XIII, on l’estil romànic i gòtic es barregen. Esta
dedicada al patró de la ciutat. El seu interior conserva la tomba de Sant
Sebald.
Hi ha moltes llegendes entorn a aquest sant, inclús
es dubte que arribés a existir.
Inicialment havia estat una església catòlica, però
al 1525 va passar a ser de culte protestant quan Nuremberg es va convertir al
luteranisme. Els seus murs guarden el sepulcre de S. Sebald.
Cada divendres a les 12 del migdia es prega per la
pau.
 |
| Església de Sant Sebald |
La Hauptmarkt. Des de l’Edat Mitjana es celebra el
mercat principal de la ciutat. Les ratlles blanques i vermelles dels seus
tenderols allotgen les parades que es van adaptant a cada època de l’any.
Especialment conegut és el mercat de Nadal.
En aquesta plaça es troba també la “Shöner Brunnen”, Font bella. Del segle XIV ha estat restaurada i les seves figures
representen a la Filosofia, les Set Arts Liberals, els 4 Evangelistes, les
4 Pares de l’Església, els 7 Prínceps
Electors, els 9 Herois, Moisés i els 7 Profetes. Envoltada per una tanca de
ferro, te un anell d’or que es pot girar i, segons la llegenda, s’ha de fer
tres vegades alhora que es demana un desig.
 |
| "Schoner Brunnen", la Font Bella |
 |
| Demanem un desig |
Una altra de les moltes esglésies que omplen la
ciutat és la de St. Egidien i la trobem a Egidienplatz. Al costat de l’estàtua
eqüestre de Wilhem I. Es l’únic exemple d’església d’estil barroc que queda a
Nuremberg. Era un monestir del 1140. L’actual va ser construïda entre 1711 i
1718. Durant l’advent i el Nadal acull exposicions de pessebres.
 |
| Església de St. Egidien |
Al carrer de vianants, en plena zona comercial,
trobem la font del carrusel del matrimoni “Ehekarusell”. Tot i ser considerada
de mal gust, amaga un conducte de ventilació del metro, s’ha convertit en un
racó dels mes visitats de la ciutat. Descriu sis etapes del matrimoni.
 |
| Ehekarussell |
Molt a prop de la font veiem la torre blanca, a
Ludwigsplatz, que forma part de la penúltima muralla de la ciutat
 |
| La Torre Blanca |
A Jacobsplats trobem l’església de St. Jacob, de
culte luterà i estil gòtic. Esta situada en front a la de Sta. Elisabeth.
Aquesta, data del segle XIII i és catòlica.
 |
| Església de St. Jacob |
 |
| Elisabethkirche |
La història mes recent
Nuremberg va ser triada per celebrar els
congressos del partit nazi, abans ja de la II G.M. Situat fora del casc antic
de Nuremberg, el Camp Zeppelin, que havia estat un camp de probes d’aparells
voladors creats per Ferdinand Von Zeppelin, es va convertir en l’escenari de
desfilades dels nazis.
Zeppelinfeld va sobreviure a la guerra sense pràcticament danys. Acabada la guerra, s’ha mantingut a les mateixes condicions com va quedar, eliminant la simbologia nazi.
La fredor i la discreció amb la qual es conserva aquest espai recorda un passat fosc i dolorós.
 |
| La tribuna i el camp de desfilades |
 |
| La tribuna |
A poca distància del Camp Zeppelin podem veure el centre de documentació.
 |
| El centre de documentació |
I entre asfalt i pedres la tranquil·litat de les aigües del llac Dutzendteich.
 |
| Dutzendteich |
Un altre escenari de fets dramàtics es el coliseu "Kongresshalle".Construït com centre de congressos del partit. Hitlet va ordenar la seva construcció que van dur a terme els presoners dels camps de concentració. Durant la seva construcció va esclatar la guerra i no es va poder finalitzar l’obra. Dintre es troba un centre de documentació.
 |
| El Kongresshalle |
 |
| El llac i el coliseu |
Finalitzada la II guerra mundial es duen a terme els judicis de Nuremberg. Entre el 20 de novembre de 1945 i l’1 d’octubre de 1946 es va celebrar el judici mes mediàtic del segle XX en una ciutat destruïda que ha conservat l’escenari on el Tribunal Militar Internacional va dur a terme el procés (sala 600).
 |
| La sala 600 |
Al pis superior on es troba la sala 600 es pot
seguir una reconstrucció dels fets a través de la seva exposició permanent.
 |
| Memorium Nürnberg Prozesse |
Però encara resten multitud d'indrets d'aquesta ciutat a la que segur que tornarem a veure. Deixem inacabada la llista de visites per realitzar i el nostre trosset de cor.
 |
