'Hay que veeer', el rincón donde se guardan pequeñas experiencias compartidas para que el tiempo no las borre de la memoria.


Per que cal no oblidar els petits-grans moments en què escapem de la rutina i aquells amb qui els compartim.


diumenge, 12 de juny del 2022

Nuremberg

 25 febrer 2022

La destinació

De vegades triem la destinació, de vegades algú tria per nosaltres. Però sempre cal aprofitar cada oportunitat de conèixer el que ens envolta i descobrir què hi ha darrera cada cantonada. I arribem a Nuremberg per trobar-nos amb el tros del nostre cor que ha decidit arrelar per aquests indrets.

El "per què"


La ciutat mes gran de Baviera, després de Munich. Emmurallada, que va acollir emperadors i assemblees del Sacro Imperi Romano Germànic i va ser testimoni del judici mes famós de tota la història.

 Travessada pel riu Pegnitz, va veure néixer al famós pintor Albert Durero, mantenint viva la seva memòria i conservant l’entorn medieval del seu casc antic “Altstadt”.

 Cinc kilòmetres de muralla i un magnífic castell recorda l’època en que va ser declarada ciutat imperial lliure, on es celebraven els “reichstag” o assemblees de prínceps, bisbes i senyors de tots els estats imperials a on es prenien les decisions d’importància vital per a tot el territori.

 Històrics edificis omplen el “Altsadt” de Nuremberg  i recorrem els seus carrers empedrats tractant d’identificar que s’amaga darrera els seus murs. Una de les edificacions renaixentistes amb detalls gòtics que trobem a Rathausplatz és l l’Ajuntament..

"Rathaus Nürnberg", l'Ajuntament

El castell

El “Kaiserburg”, castell imperial, va sobreviure a les bombes de la II Guerra Mundial que no ho va ensorrar totalment. Fortalesa de l’Edat Mitjana, presideix la ciutat com un ull guardià. El seu origen es remunta al s. XI. La seva decoració interior ha anat canviant. A inicis del s. XX es va decidir recuperar el seu estil original però amb la II guerra mundial només va queda en peu una part de les estructures gòtiques i romàniques.

Des d’aquest punt es pot gaudir d’una immillorable panoràmica de la ciutat. 

Pujada al castell


El Kaiserburg Nürnberg


Torres i teulades des del castell


També visitem la casa d’Albert Durero . Propera al castell imperial, es va mantenir en peu després dels bombardejos  de la II G.M. Situada pràcticament a la plaça Tiergärtnertor.

Casa-museu d'Albert Durero

Aquesta plaça deu el seu nom a una de les portes d’accés a la ciutat. Empedrada, amb una torre del castell   i plena de terrasses, compta a una escultura que, tot i no ser especialment agraciada, representa el símbol de la ciutat, el conill d’Albert Durero

Plaça Tiergärtnertor


Detalls per observar

El conill representat a un dels quadres mes famosos de Durero


Els ponts

 

Infinitat de ponts van creuant el riu Pegnitz al seu pas per la ciutat i cadascun amaga la seva història.

El  pont del Museu es troba al centre de la ciutat conectant l’avinguda King Street amb la plaça del Mercat “Marktplatz”. Des d’aquest pons es pot veure l’hospital de l’Esperit Sant que, actualment, és una residencia de gent gran i que va ser construït sobre una illa al mig del riu Pegnitz.

El Museumsbrücke

Vista de l'antic Hospital de l'Esperit Sant "Heilig-Geist-Spital"


El pont del botxí. De fusta,  havia tingut tres arcs de pedra. La torre era la casa del botxí qui no estava ben vist  per la seva tasca d’executar els presoners. Al costat de la torre es troba el “weinstadel”, antic magatzem de vi, del segle XV que també havia estat utilitzat com hostatgeria de leprosos.

El pont del Botxí i l'antic magatzem de vi


El pont sobre el fossat i la porta waffenhof. Antic arsenal d’armes que dona accés al pati dels artesans “handwerkehof”

El pont waffenhof

Per aquesta porta s’accedeix a un barri amb un especial encant, en el cor de la ciutat, envoltat de muralles i torres medievals, on es barregen les petites botigues d’artesania amb els locals i terrasses on degustar especialitats i beure cervesa. 

El barri "Handwerkerhof"

La muralla que delimita Handwerkerhof

El pont de Carles “karlsbrücke” dona accés a Trödelmarkt, una zona de botigues en una petita illa sobre el riu Pegnitz. Un petit passeig des de Marktplatz.

Karlsbrücke


Buscant el sol a Karlsbrücke


Plaça Trödelmarkt


El Maxbrücke es el pont de pedra mes antic. Es va construir al 1457 amb el nom de Steinerne Brüke (pont de pedra) i al 1810 van canviar al nom actual en honor del rei Maximilian I de Baviera.


Maxbrücke


“Kettensteg” és el pont suspès de ferro. Construït molt a prop de les torres de la muralla, al 1824. Deu el seu nom “Kette”, que significa cadena, a les baules de la cadena amb la qual està suspès pels dos costats.


El pont Kettensteg


Fleischbrücke o pont dels Carnissers. Es un antic pont per on passava l’emperador i els seus cavallers per arribar al castell. Construït al 1335


Des del Fleischbrücke ens recordem de Barcelona


Les esglésies

El triangle gòtic que conformen les tres esglésies mes rellevants de les quasi 30 que es poden trobar a Nuremberg. Dos són protestants i una catòlica, totes tres amb predomini de l’estil gòtic.

 

A la plaça central, “hauptmarkt”, l’església catòlica de Nostra Sra., que data de 1350. Construïda sota les ordres de l’emperador Carles IV sobre el que havia estat una sinagoga jueva. A les 12 del migdia de cada dia el carilló del rellotge fa girar als prínceps electors al voltant del gran emperador. 


Hauptmarackt i Sta. Maria

El rellotje de Ntra. Sra. i el carrilló


L’església de S. Llorenç, “Lorenzkirche”, de culte luterà evangelista, data del segle anterior a la de Ntra. Sra. 


Església de St. Llorenç a Karolinenstrasse


A l’altre banda de la Hauptmarkt trobem l’església de San Sebald, de culte luterà, considerada la mes antiga cristiana en Nuremberg. Data del s. XIII, on l’estil romànic i gòtic es barregen. Esta dedicada al patró de la ciutat. El seu interior conserva la tomba de Sant Sebald.

Hi ha moltes llegendes entorn a aquest sant, inclús es dubte que arribés a existir.

Inicialment havia estat una església catòlica, però al 1525 va passar a ser de culte protestant quan Nuremberg es va convertir al luteranisme. Els seus murs guarden el sepulcre de S. Sebald.

Cada divendres a les 12 del migdia es prega per la pau.

Església de Sant Sebald


La Hauptmarkt. Des de l’Edat Mitjana es celebra el mercat principal de la ciutat. Les ratlles blanques i vermelles dels seus tenderols allotgen les parades que es van adaptant a cada època de l’any. Especialment conegut és el mercat de Nadal.

En aquesta plaça es troba també la “Shöner Brunnen”, Font bella. Del segle XIV ha estat restaurada i les seves figures representen a la Filosofia, les Set Arts Liberals, els 4 Evangelistes, les 4  Pares de l’Església, els 7 Prínceps Electors, els 9 Herois, Moisés i els 7 Profetes. Envoltada per una tanca de ferro, te un anell d’or que es pot girar i, segons la llegenda, s’ha de fer tres vegades alhora que es demana un desig.

"Schoner Brunnen", la Font Bella


Demanem un desig

Una altra de les moltes esglésies que omplen la ciutat és la de St. Egidien i la trobem a Egidienplatz. Al costat de l’estàtua eqüestre de Wilhem I. Es l’únic exemple d’església d’estil barroc que queda a Nuremberg. Era un monestir del 1140. L’actual va ser construïda entre 1711 i 1718. Durant l’advent i el Nadal acull exposicions de pessebres. 

Església de St. Egidien

Al carrer de vianants, en plena zona comercial, trobem la font del carrusel del matrimoni “Ehekarusell”. Tot i ser considerada de mal gust, amaga un conducte de ventilació del metro, s’ha convertit en un racó dels mes visitats de la ciutat. Descriu sis etapes del matrimoni.

Ehekarussell


Molt a prop de la font veiem la torre blanca, a Ludwigsplatz, que forma part de la penúltima muralla de la ciutat

La Torre Blanca


A Jacobsplats trobem l’església de St. Jacob, de culte luterà i estil gòtic. Esta situada en front a la de Sta. Elisabeth. Aquesta, data del segle XIII i és catòlica.

Església de St. Jacob

Elisabethkirche


La història mes recent


Nuremberg va ser triada per celebrar els congressos del partit nazi, abans ja de la II G.M. Situat fora del casc antic de Nuremberg, el Camp Zeppelin, que havia estat un camp de probes d’aparells voladors creats per Ferdinand Von Zeppelin, es va convertir en l’escenari de desfilades dels nazis.A partir de 1933, cada any, Hitler reuneix durant una setmana nacionalistes de tot el reich que desfilen davant la tribuna, des d’on emet els seus discursos.

Zeppelinfeld va sobreviure a la guerra sense pràcticament danys. Acabada la guerra, s’ha mantingut a les mateixes condicions com va quedar, eliminant la simbologia nazi.

La fredor i la discreció  amb la qual es conserva aquest espai recorda un passat fosc i dolorós.

La tribuna i el camp de desfilades


La tribuna

A poca distància del Camp Zeppelin podem veure el centre de documentació.


El centre de documentació


I entre asfalt i pedres la tranquil·litat de les aigües del llac Dutzendteich.


Dutzendteich

Un altre escenari de fets dramàtics es el coliseu "Kongresshalle".Construït com centre de congressos del partit. Hitlet va ordenar la seva construcció que van dur a terme els presoners dels camps de concentració. Durant la seva construcció va esclatar la guerra i no es va poder finalitzar l’obra. Dintre es troba un centre de documentació.

El Kongresshalle

El llac i el coliseu

Finalitzada la II guerra mundial es duen a terme els judicis de Nuremberg. Entre el 20 de novembre de 1945 i l’1 d’octubre de 1946 es va celebrar el judici mes mediàtic del segle XX en una ciutat destruïda que ha conservat l’escenari on el Tribunal Militar Internacional va dur a terme el procés (sala 600).

La sala 600

Al pis superior on es troba la sala 600 es pot seguir una reconstrucció dels fets a través de la seva exposició permanent.

Memorium Nürnberg Prozesse


Però encara resten multitud d'indrets d'aquesta ciutat a la que segur que tornarem a veure. Deixem  inacabada la llista de visites per realitzar i el nostre trosset de cor.




diumenge, 1 d’agost del 2021

La Vall de Boí

 19 juliol 2021


Després d’un any difícil, obligats a un semi-aïllament, limitant les nostres  relacions personals i dedicant especial atenció a la salut, la Vall de Boí ens sembla un paradís on fugir de les quotidianes preocupacions, absorbir l’energia de la natura i recuperar l’equilibri emocional.

Durant uns dies tindrem sobredosi d’aire fresc, llargues caminades  i companys de viatge.

De camí cap a la Vall, abans d’arribar a Erill la Vall, on ens instal·larem, aprofitarem per fer alguna parada a centres d’interès.

Allà on el riu Noguera Pallaresa travessa la serra del Montsec, en el límit entre La Noguera i el Pallars Jussà, unes impressionants  parets de pedra conformen el congost de Terradets.

Les parets del congost

En el seu punt mes estret les parets estan unides per dos ponts, l’actual i el medieval.

El pont medieval

En aquest punt es va construir la presa de Terradets on es practiquen esports i activitats de lleure.

El dinar al restaurant El Llac de l'Hotel Terradets resulta molt mes agradable gaudint de la vista sobre la presa i la serra del Montsec.

El llac

La següent parada ens porta a Llimiana. Un petit poble al cim d’una roca amb vistes sobre la serra del Montsec. Aquí comencem a veure l’herència d’art romàtic que ha sobreviscut al pas dels segles.

El castell de Llimiana

L'església de Sta. Maria

Els carrers de Llimiana

La Plaça Major

Vista sobre l'embassament de Terradets

El castell de La Guàrdia vist des de Llimiana

Sota el sol

La següent parada serà Erill la Vall, on farem l’estada dels propers dies.

Erill la Vall

A la falda del pic d’Erill, aquest petit poble ens brinda l’hospitalitat de l’hostal l’Aut i la tranquil·litat del seu entorn.  La seva església de Santa Eulàlia, pertany al romàtic i va ser declarada, juntament amb el romàtic de la Vall de Boí, patrimoni de la humanitat  per la UNESCO al novembre del 2000.

La tarda cau sobre Erill la Vall

Aquí també es pot visitar el Centre del Romànic de la Vall de Boí, on s’explica que entre el 30 d’agost i el 14 de setembre de 1907, una expedició històrico-arqueològica emparada per l’Institut d’Estudis Catalans i encapçalada pels arquitectes Josep Puig i Cadafalch i Josep Goday va visitar, estudiar, documentar i fotografiar les edificacions i obres de la Vall d’Aran i l’Alta Ribagorça.

Església de Sta. Eulàlia d'Erill

Torre de sis pisos d’alçada que també es feia servir com a punt de comunicació i vigilància.

A l’interior es pot veure una còpia de les escultures del Davallament de la Creu, del Taller d’Erill. Els originals es troben dividits entre el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu Episcopal de Vic.

Interior de Sta. Eulàlia d'Erill la Vall

Per l’endemà ens reservem per l’excursió al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Arribem en cotxe fins el Planell d’Aigüestortes, disposats a gaudir d’un dia de pícnic. Després seguirem la ribera de Sant Nicolau, passant pel Planell Gran i Prats d’Aiguadassi.

Recórrer la vall de Sant Nicolau fins arribar a l’estany Llong. Aprofitarem l’hora del pícnic, per fer un descans, al bell mig de la vall, entre el llac, el cel i les muntanyes.

Aigüestortes

Font del Planell Gran

Camí de l'estany Llong

L'estany Llong

L'estany Llong, des de l'estany Redó

La temptació de l'aigua

Humans i animals compartint espai

Sota l'arbre, a l'estany Llong

La baixada serà tota a peu, això ens permetrà anar trobant altres punts d’interés que paga la pena fotografiar.

Passarel·les sobre les aigües tortes

La font del Sant Esperit

Mirador de la cascada de Sant Esperit

La cascada de Sant Esperit

L'estany de la Llebreta

La ruta total ha estat d’uns 20 kilòmetres i durant el camí el cel ha jugat amb nosaltres. El sol ens ha fet suar, els núvols han amagat la seva brillantor. La pluja ens ha fet treure els impermeables i buscar la protecció dels arbres. I, fins i tot, hem suportat una petita calamarsada.

I, entre les curiositats de la caminada, descobrim una planta anomenada Tora (aconitum), altament tòxica. Diu la llegenda que aquesta planta la va portar, des de l’infern, Cerbero, el gos de tres caps que guarda els inferns. Teofrasto comentava que els tirans la feien servir per “despatxar a tots els que volien”. La bellesa de la seva flor amaga el perill que suposa ser la planta mes tòxica d’Europa.

La tora

Després gaudim del copiós sopar que preparen a l’hostal. Trenquem els nostres mesurats hàbits i convertim el sopar en un extra aprofitant per tastar especialitats (el “super caneló” i altres).

A l’endemà, desperta el dia i la taula parada ens espera. Agafar forces i calçar les botes. Nova caminada i seguir la ruta del romànic.

Avui coneixerem Durro. Petit poble a la falda de la serra de Corruco que va ser independent fins el 1965, quan va ser integrat a la Vall de Boí, depenent de Barruera. Cases de pedra i teulades de pissarra  han convertir el seu nucli urbà en un bé cultural d’interés nacional.

Durro

Els carrers de Durro

La seva església parroquial de Santa Maria, del segle XII, pertany al romànic de la Vall i al seu interior podem trobar mostres d’estil romànic, gòtic i barroc.

Església de la Nativitat de Sta. Maria

Interior de l'església

Aquí, com a tot l’Alta Ribagorça, la festa més popular són les falles. Ritual per agrair als deus les bones collites i l’arribada de l’estiu. Aquestes festes es celebren durant la primera quinzena de juny. A Durro mai s’han deixat de celebrar, ni durant la guerra ni la pandèmia s’han suspès les falles.

A la plana de Sant Quirc es planta el “faro”, format amb un pi alt envoltat de pinetells o pins joves apuntalats per la part superior i que s’eixamplen en cercle inferior, com un tipi indi.

La baixada de falles per la muntanya es fa després d’haver resat un pare nostre, encenent cada falla (teies de pi subjectes amb un pal d’avellaner) al faro, guiats pel fadrí major amb les torxes flamejants, enllumenant la nit amb un riu de foc serpentejant la muntanya.

La festa acaba amb les falles consumides en una altra foguera, al poble.

Deixem enrere el poble i seguim un dels camins del foc, el que ens porta fins el mirador de l’Escaleta. Trobem primer la font dels Bets que, segons un durrec, un glop del seu aigua cura tots els mals.

La font de les Bets

Seguim la pujada fins arribar a l’ermita de Sant Quirc, en un marc privilegiat a 1500 metres d’alçada. No podem accedir al seu interior però al seu costat trobem el que queda d’el “faro”.

L'ermita de S. Quirc de Durró

No es pot accedir a l'interior

Les restes del "faro"

El camí segueix i les mirades es perden cada cop mes en una immensa vall envoltada de muntanyes.

El mirador de l'Escaleta

I com que ja no podem pujar mes, toca la baixada i l’avituallament. Per aquest dia hem substituït el pícnic per un especial dinar amb selecció de creps a Ca la Pepa, de Boí.

Una mostra de la selecció

Després de dos dies de marxa, una estona al balneari de Caldes de Boí per gaudir d’un circuit termal resulta relaxant. I a la sortida una passejada pels voltants del recinte on es poden trobar 37 fonts amb aigües mineromedicinals, cadascuna amb la seva diferent composició i temperatura.

Les fonts


La font de Titus

La font Salenca

La font de l'Isard

Aigua per tot arreu, aigua per beure, per jugar, per relaxar, per escoltar. Aigua per ... viure!

L’endemà, la propera excursió ens porta fins la presa de Cavallers. Arribem en cotxe fins el pàrquing de Cavallers, sota la presa.

La presa de Cavallers

La presa de Cavallers, construïda al 1960, a una zona granítica, envoltada de cims, on neix el riu Noguera de Tor i alimentada per les aigües del llac Negre.

L'aigua de la presa

Iniciem la ruta de la Marmota, paisatge rocós i abrupte. Camins que s’obren entre les pedres i, deixant a la nostra esquerra la presa, avancem lenta i difícilment fins arribar a la capçalera, sota el salt d’aigua que cau des del Planell de Riumalo.

Caminant sobre les pedres

L'aigua duplica el paisatge

La presa des de la cascada de Riumalo

Després de mes de tres hores  de fer equilibris sobre les pedres, sota un sol de justícia, estem de tornada.

Ens permetem un petit relax per fer un pícnic a la zona de descans de Caldes de Boí, abans de dedicar la tarda a la ruta de l’aigua.

Recuperant forces

Des de Caldes de Boí, tornarem a Erill resseguint el camí de l’aigua. Havia estat un camí real i ramader. El camí uneix a peu els 27 km. entre El Pont de Suert i Caldes de Boí, seguint els cursos dels rius Noguera de Tor i Noguera Ribagorçana.

Seguint l'aigua

El camí es ombrívol, passant per boscos d’avellaners i boix. Algun tram es complica i es mes fàcil baixar de cul per evitar relliscades

Altra forma de baixar

Reagrupats, abans de seguir

Al final del dia, han estat mes de 14 km. de recorregut total. Una dutxa ens reactiva i un petit concert a l’esplanada del poble tanca la tarda. El grup Perica Negra anima el vespre d’aquest “dijous a la fresca”.

Però encara no hem acabat la ruta del romànic i el divendres el comencem a Barruera. És el poble capçalera de la Vall de Boí. Com tants altres poble de la Vall, el 23 de juny celebren la festa de les falles. 

El carrer Major

La plaça de la Capella

El paller

També gaudeix de la seva església romànica, la de Sant Feliu. Situada a les afores del poble, en el seu interior es conserva un crist del S. XIII i una pila baptismal.

L'església de S. Feliu de Barruera

Grimpem a dalt del campanar i esperem el repicar de campanes. Però només sona un quart i, tot i que l’estàvem esperant, ens espanta el repicar de la campana.

I deixem pel final la visita a Taüll, un poble, sobretot turístic que conserva en el seu nucli dos esglésies romàniques declarades patrimoni mundial de la humanitat: Santa Maria de Taüll i Sant Climent de Taüll.

Dinar a taula

I avui canviem també el pícnic de muntanya per la terrassa del restaurant El Fai on dinem gaudint del paisatge

Sant Climent de Taüll, des de El Fai

Interior de Sant Climent

La nuesa de les parets de l’abside s’omplen amb la projecció d’un vídeo mapping que ens mostra els murals que originàriament la decoraven, amb la figura principal del Pantocrator (l’original es guarda al Museu Nacional de Catalunya).

El Pantocrator

Una passejada per Taüll i ens acostem a l’església de Santa Maria, al centre del poble

Sta. Maria de Taüll

I, per acabar el recorregut del romànic, una mica mes enllà de Taüll, ens acostem a la urbanització del Pla de l’Ermita, molt freqüentada durant l’hivern pels esquiadors. Deixem el cotxe al pàrquing de la zona i seguim les indicacions del camí fins arribar a l’ermita

L'ermita de Sant Quirc de Taüll

De tornada ens acostem al mirador que permet abocar-nos cap el fons de la vall i des d’on es poden distingir els campanars de les esglésies de Taüll i d’Erill la Vall. 

El mirador

I a pocs metres del mirador no ens resistim a ocupar el racó de “Si no fos...”

"Si no fos..." ... per aquestes estones

Encara que l'endemà arriba el moment del comiat...

Tanmateix, “ si no fos...” per alguna pesada que vol omplir d’humanitat cada paisatge no quedarien tantes mostres de qui, com i quan vam ser aquí...

La càmera