'Hay que veeer', el rincón donde se guardan pequeñas experiencias compartidas para que el tiempo no las borre de la memoria.


Per que cal no oblidar els petits-grans moments en què escapem de la rutina i aquells amb qui els compartim.


dimecres, 14 d’abril del 2021

Les restes d’un poblat

 10 d'abril 2021


Dissabte de núvols que, de moment, guardaran la seva pluja i aprofitarem per estirar les cames mentre busquem restes d’un antic poblat ibèric a Caldes de Montbui.

Molt a prop del camp de futbol trobem el corriol que s’enfila cap a la muntanya i seguim els indicadors cap al Roure Gros i la Torre Roja.

Oliveres guardianes del camí

Entre arbres i matolls, al costat d’unes inesperadesescales, la Font de les Escales deixa caure el seu fil d’aigua.

Les escales que donen nom a la font

La font de Les Escales

Pugem les escales, i continuem amb mes escales, caminem entre finques d’oliveres i observem les proporcions de la natura. Ens creiem grans i poderosos i al final  potser no hi ha per tant.

Què petits que sóm!!

Abans de trobar el Roure Gros en fixem en un estrany cercle del que pengen pedres de diferents mides i formes. Impossible esbrinar el seu significat. 

Per un ritual?

En una cruïlla de camins, on hi havia estat el Roure Gros, un roure jove segueix la tradició. I una inscripció ens explica que a l’abril del 2015 va ser replantat per ser el simbòlic pont entre el passat i el futur de la vida de Caldes de Montbui.

El nou Roure Gros

Seguint pel Collet de la Torre Roja. Quan mes pugem mes abastem amb la mirada. Un cel gris  sobre uns camps verds i els pobles en la distància.

El paisatge

Finalment, les restes del poblat ibèric, conegut també com puig Castellar. Aquest poblat va estar ocupat entre mitjan del segle VI a.c. i final del segle I a.c. Va passar per diferents ocupacions i va experimentar moltes reformes.

La seva privilegiada i estratègica situació li permetia controlar tota la plana, fins a la serralada del Litoral.

Les restes d'un poblat

Des de la Torre Roja

Darrera el poblat i a la part mes elevada, el que queda de la torre de defensa

La Torre Roja

Diu la llegenda que sis donzelles van ser segrestades pels cavallers de Guillem de Zaportella. Guillem els va perseguir i els va trobar a la torre. Les sis dones estaven lligades a un banc i els cavalles es disputaven la forma de repartir-se-les. El noble va ordenar penjar els cavallers amb les llaçades i els cenyidors de les noies per així netejar el deshonor.

Però els cavalles van preferir suïcidar-se amb les seves armes i un bassal de sang s’estengué per totes les estances de la torre.


De tornada, alguns encara guarden forces per enfonsar-se entre matolls i trobar la Font del Gorg d’en Pèlags.

La font

El gorg

Els exploradors

Un dia de primavera!!!






diumenge, 4 d’abril del 2021

Buscant l'Alegria

 2 d'abril 2021 

Un altre dia assolellat per recorre la Serralada de la Marina. Tornem a la Conreria, en cotxe fins la casa de colònies Mas Po Canyadó (Sant Fost de C.) i des d’aquí agafem la ruta que ens portarà a l’ermita de la Mare de Deu de l’Alegria.


Buscant el mar

El camí fa pujada i, encara que no és llarg, una foto sota el pont és una bona excusa per un petit descans.

Sota l'aqüeducte

No ens costa gaire arribar al camí de l’Alegria on trobem, primer al petit cementiri de Tiana i una mica mes enllà l’ermita. La Mare de Deu de l’Alegria és l’antiga església parroquial de Tiana construïda entre el segle XVI i XVII i reformada durant el segle XVIII. El seu interior esta decorat amb pintures murals que representen les Alegries de la Verge.

Ermita de la Mare de Deu de l'Alegria

La torre del campanar

Font de l'ermita

Tiana des de l'ermita

El passeig se’ns ha fet curt i el matí encara dona per mes així que l’opció es continuar cap el turó de Galzeran.

Seguim pujant

Ara la pujada és mes dura. I mes llarga. El sol continua lluint i els jerseis fan nosa. Però els ulls abasten un entorn mes ampli

Lluny de la gran ciutat

Els pins, impertorbables objervadors

La torre de guaita de Galzeran

I, quan ja les forces d’algunes s’acaben i el matí s'esgota, anem de tornada.

L'avantguarda ens guia