Data de la sortida 15 de juny 2014
Dissabte, 11 de la nit. Demà volem sortir. No sabem on. No massa lluny, no
massa pujada, no massa llarg, no massa..... Ja ho pensarem.
Mentrestant ens repartim el menú del dinar, uns la truita, altres la
amanida, el tall arrebossat, pillarem alguna fruita, que no falti el cafè i, fins i tot, ignorant l’hora prepararem
algun pastisset.
De matinada plou amb ganes, però el diumenge desperta assolellat i amb bona
temperatura. Ens equipem, i prenem camí cap a la Serra del Cadí-Moixeró.
No és la primera vegada, però sempre hi ha camins per descobrir i aquest
entorn sempre ens agrada.
Anem fins a Bagà i a Sant Joan de l’Avellanet, en un
entranyable racó que ja havíem visitat, on hi ha taules, barbacoa i una
frondosa gespa, a la riba del riu Bastareny decidim fer un petit esmorzar .
 |
| Convé agafar forces |
Però això només ha estat una parada, aquí no comença la ruta. Hem d’anar
fins a Gisclareny. En el Roser , al costat d’un bosc, aprofitant que hi ha la
font de Gisclareny han habilitat una petita zona de picnic, on es poden deixar
els cotxes i a la qual tornarem per fer el dinar.
I, des d’aquí si que comencem a caminar. Seguirem una de les rutes que ens
han aconsellat a la oficina d’informació de Bagà. Sempre es interessant
deixar-se guiar per qui coneix la zona.
Seguirem el camí que ens marca cap al Coll de la Bena, en direcció a Els
Estanys. Davant nostre, sempre el Pedraforca
 |
| Per sobre dels arbres despunta la forquilla del Pedraforca |
Passem per Cal Jovell i agafem el camí de l’esquerra.
Seguim caminant, sense perdre de vista la majestuosa muntanya.
 |
| Algun dia gosarem tocar el cim |
El camí s’enfila i veiem “El Pinar”, però no presenta gaire dificultat.
 |
| Pas a pas ... |
Quan mes pugem, mes s’eixampla la perspectiva.
 |
| Entre el blau i el verd |
 |
| Pujem per la collada de la Vall Pregona |
 |
| Es difícil triar la millor perspectiva |
 |
| Els núvols enfosquixen el cim |
 |
| Sembla un immens tobogán |
Als cims resten petites clapes de neu que es resisteixen a morir en mans
del sol.
 |
| Ens agrada sentir-nos per sobre de les muntanyes |
I seguim en direcció al Pinar, cap al Coll de la Serra.
 |
| A cada pas, la foto pel record |
Arribem a Cal Tasconet, un alberg que la mestressa, amablement, ens
ensenyarà, amb un prat que convida a estirar-se.
 |
| Impossible resistir la temptació de la gespa |
 |
| A Cal Tasconet |
Seguim una mica mes enllà. Passem per Can Jan, Cal Rita, i, una mica abans
d’arribar al Coll de la Bena, el camí gira a la dreta i baixa pel Torrent de la
Bena.
Aquí seran els cavalls els nostres companys.
 |
| Moltes femelles amb els seus poltres |
I al final de la baixada arribarem novament a la font de Gisclareny. Tot l’espai
a la nostra disposició, no hi ha ningú, la calma regna. Relax total.
Ja hem fet prou gana, parem taula i gaudim de menjar, paisatge, clima i
companyia.
 |
| Ni al millor restaurant |
 |
| I després, el descans |
A mitja tarda, quan comença a bufar un airet fresc de muntanya recollim la
paradeta i tornem a la realitat.
Aprofitem el viatge de tornada per acostar-nos al mirador d'Albert Arilla
i donar un darrer cop d’ull a la serra del Cadí-Moixeró.
 |
| El mirador d'Albert Arilla |
 |
| I "colorín, colorado..." |
