'Hay que veeer', el rincón donde se guardan pequeñas experiencias compartidas para que el tiempo no las borre de la memoria.


Per que cal no oblidar els petits-grans moments en què escapem de la rutina i aquells amb qui els compartim.


dilluns, 19 d’agost del 2019

Penelles, l'art de reviure un poble

13 agost 2019


Moltes vegades  quan recorrem pobles o ciutats  topem amb parets plenes de graffitis. Noms, frases, dibuixos, esbossos fets al ritme del caminar que empeny la ma responsable.  Amb el temps ja ens hem acostumat a aquesta mena de “decoració” persistent  i contagiosa  que, de vegades, deteriora el nostre entorn.
I, en aquesta línia, crec que iniciatives com la del poble de Penelles poden resultar molt interessants.
 
Penelles, petit poble de Lleida d’uns 500 habitants, a la comarca de La Noguera, que ha convertit els seus carrers en passadissos d’un museu exponent de l’streetart . Murs i façanes  que els artistes fan servir de llenços on expressar la seva creativitat.
Al acostar-nos al poble, ens saluda una enorme guineu feta amb rajoles vidriades sobre una anodina paret de maons de la granja Cal Menàrguens.
(2016) Run&Ignasi Roses (Barcelona)

Des del 2016, la primera setmana de maig Penelles organitza el Festival GarGar. La iniciativa d’un equip de dissenyadors gràfics , amb el suport de l’Ajuntament ha servit per revitalitzar el poble al qual s’acosten multitud de visitants  (nosaltres som uns d’ells).
GarGar és el cant d’una au que vivia per aquests paratges, al igual que el poble, en perill d’extinció.
Cada any, la població convida  a 20 ó 30 artistes locals, nacionals i internacionals, seleccionats de les moltes propostes rebudes. Assumeixen el cost dels materials, els desplaçaments i l’estada. A canvi, només demanen als participants que les seves creacions reflecteixin el mon rural, la vida quotidiana, tasques del camp, animals...
Alhora , també cada anys es fa un concurs per triar un veí que tindrà un mural. El primer, el mural mes representatiu, va ser Joan Mata, el Tato (havia fet d’acomodador al cinema local), a qui els joves del col·lectiu Sabotaje al Montaje va sorprendre amb la proposta de pintar-li un retrat gegant.
(2016) Sabotaje al Montaje (Illes Canaries) - "El Tato"

(2018) Mon Devane (Ourense) - "La Roseta Satorres"
(2017) S. Waknine (Anglaterra) - "La Diana"
Caminem pels petits carrerons, busquem indrets amagats, magatzems, galliners, parets de totxanes, de guix o de ciment  que ofereixen una barreja d’estils, mides i colors,  i el meu dit no deixa de fer clic a la càmera de fotos . De lluny, de prop, amb o sense perspectiva,  però aquí  quedarà guardat.
(2017) TV Boy (Itàlia) - "Personatges coneguts fora de context"
Mon Devane, artista galleg ha deixat a Penelles al nen Salvatore de "Cinema Paradiso"

(2018) Mon Devane (Ourense) - A la cantonada del cinema Kursaal

(2017) Craw&Contra (Portugal) - Al carrer nou


(2016) Lily Brik - A la façana del poliesportiu

Mireia Serra, àlíes Lily Brik va canviar el disseny gràfic publicitari, per la pintura al carrer. Li agrada possar tota la força dels seus treballs en la mirada del personatge. A través dels ulls arriba a l'ànima.


Detall de l'avi envoltat de girasols
(2018) Ricardo Romero (Portugal)
Nen del barri de Kibera, a Nairobi
(2018) Jorge Rodriguez Gerada (Cuba)

(2017) Rulo Lopez (Lleida)
 A l'obra de Txemy destaquen els enigmàtics sotres sobre fons obscurs.

(2016) Txemy (Illes Canaries)


(2017) S. Waknine&Zeso Ws&Draw&Contra&Asu

(2016) Irving Ramo (Equador)

(2017) ByG (Madrid/Valencia)

(2016) Mina Hamada&Zosen (Japò&Barcelona)

(2019) Aby&Scaf (França)

(2018) Taker One (Hongria)

(2017) Miquel Wert (Barcelona - "Mules i pagesos"


Altres murals

(2019) Scaf&Abys (França)
(2018) Monkey Bird (França)

(2017) S. Waknine
 

(2019) Fauna&rocketo1 (Bulgaria) - Al carrer 1 Octubre


(2017) Jofre Oliveras - En un hort

(2019) Simple G. (Grecia) - Camí del Calvari

 

(2017) Miquel Wert - Mules i pagesos

(2019) Sergi Bastida (Barcelona)

(2018) Ocor Lalala (Lleida)

(2018) Kinmx (Irlanda)


(2018) Harry James (França) - Animals humanitzats

(2019) Ole la vida (Girona/Barcelona)

(2016) Treze (Barcelona)
(2018) Oriol Arumi (Lleida)
(2018) Dzia (Bélgica)
(2016) El niño de las pinturas (Granada)

(2019) Alberto Montes (Sevilla)
(2019) Aero (França)




Però a l’estiu el dia es llarg i després del degoteig de graffitis i murals encara queda tarda de descoberta.  A prop de Penelles  es troba l’estany d’Ivars.  L’antic estany va es va dessecar entre 1945 i 1951. Al 2005 van acabar les obres de condicionament i va arribar l’aigua i va començar la transformació ecològica i recuperació de tota la biodiversitat.


Canyissar de depuració


Al Fons les muntanyes de Prades


El canyissar


La fauna fora de l'aigua


El fruit que madura