'Hay que veeer', el rincón donde se guardan pequeñas experiencias compartidas para que el tiempo no las borre de la memoria.


Per que cal no oblidar els petits-grans moments en què escapem de la rutina i aquells amb qui els compartim.


diumenge, 12 de novembre del 2017

Sin tí, pero contigo, en la "Carrera de la mujer"

12 de noviembre 2017


No se si perdonarte... Prometimos volver este año y tu has faltado a la cita. O, tal vez no…




Hoy, nuevamente, Barcelona se ha teñido de rosa, aunque para algunas, este rosa es más pálido. Como también lo  es para ese grupo que porta con mimo la camiseta con el nombre de “Cris”. 
Ella, como tú, perdió la batalla, pero otras, también valientes, seguirán.




Miles de mujeres  con un mismo objetivo , miles de mujeres pidiendo despertar cada dia  sin esa oscura sombra amenazando sus vidas.




Hoy ha costado recorrer esos casi ocho kilómetros recordando uno a uno los  anteriores. Nunca como hoy, una ausencia tuvo más presencia.




Hoy, con nuestras sonrisas hemos escondido la pena de no ver la tuya.







dimarts, 10 d’octubre del 2017

Un mar de Roses

Data de la sortida 8 d'octubre 2017


Com que l’estiu es resisteix a marxar, nosaltres no abandonem el mar i el sol. En un dia especialment lluminós visitem Roses. Una de les poques poblacions de la costa catalana que ens queden per conèixer. Però, temps al temps, de mica en mica les recorrerem totes.
Ombres d'un estiu que ja ha passat
Situada al golf de Roses, amb una llarga platja i un gran nombre de cales, entre elles la famosa Montjoi on, fins no fa gaire Ferran Adrià cuinava  elaboradíssima receptes al seu restaurant El Bulli.
Entre els centres d’interés de la ciutat optem per visitar dos dels mes emblemàtics, la Ciutadella i el Castell de la Trinitat.
Declarada conjunt historicoartístic l’any 1961, la Ciutadella és un recinte que aplega les restes de diferents ocupacions, oberta al públic des del 1991

Ens dona la benvinguda la monumental Porta del Mar, accés a la fortificació militar que guarda en el seu interior un important jaciment arqueològic.
La porta del Mar
Tot i que hem ensopegat en un dia d’entrada lliure, no trobem gaire gent i podem fer una relaxada visita. Recorrem la vella vila de Roses tancada entre muralles, apreciant el seu valor arqueològic.
Monestir romàtic de Sta. Maria
L'abadia
Arsenal i drassanes
Restes de la caserna d'infanteria S. XVI
Zona medieval
Borejant les restes del barri hel·lenístic
Per arribar-nos al castell de la Trinitat recorrem l’avinguda de Rhode i la carretera del Far i, després de pujar els quasi 150 esglaons ens trobem a la porta del castell.
L'exterior del castell
Escenari bèl·lic de del S. XVI, amb una nova arquitectura militar. La seva estratègica situació li permet controlar l’entrada per mar del port de Roses.
Des del castell
Popularment conegut  com el castell de la Poncella o el Botó de Roses, consta de tres nivells, sobre una planta d’estrella de cinc puntes. Tres pisos de plataformes descobertes vers el mar.
Des de la planta superior
El reducte
Sota el sol d'un dia de tardor
Un mar d'argent
Després de fer un mos a  L’Escalam i, ja de tornada, aprofitem per fer un passeig per Empuriabrava i els seus canals.
La tardor sobre el mar


divendres, 6 d’octubre del 2017

La "reina" a Cal Rei

Data de la sortida 29 de setembre 2017


El calendari perd un altre full i el blog guanya un altre post. Aquest cop, una escapada molt especial.

Cal Rei

De celebració  a la Cerdanya. Sense una programació prevista, disposats a improvisar,  però amb un objectiu final: sorprendre a la nostra Rosa.



La "nostra Rosa"
Ens perdem entre els empedrats carrers del petit poble de Llés de Cerdanya i ens allotgem en l’acollidora casa rural Cal Rei.  Instal·lats en les antigues cavallerisses, reconvertides en còmodes habitacions.


Les cavallerisses
Una acurada decoració, entre moderna i rústica  aconsegueix un entorn d’allò mes agradable.


Un acollidor racó a Cal Rei

I per completar l’ambientació, davant nostre una panoràmica de la serra del Cadí.
Al fons, la serralada

Després de la sorpresa , el Lluís i la Piluca ens preparen un sopar d’allò mes casolà que arrodonirem amb la bufada d’espelmes i la gresca preparada en honor de la Rosa.


Anys i anys.....
Difícil de sorprendre i difícil d’emocionar, entre relat i disfresses  fem un recorregut per la meitat de la seva vida reconstruint imatges que ja havien caigut en l’oblit. Entre el blanc i negre i el color, repassem a la petita Rosa, la nena Rosa i la jove Rosa. La deixem encuriosida i per l'endemà, el final de la història.
La "nena Rosa"
La "jove Rosa"
La reina de la nit
La "graduada"
L’endemà, després  de l’assortit esmorzar i mentre esperem la segona part de la història anem a fer la ruta fins l’estany de l’Orri ( 2.158 metres). Arribem en cotxe fins el refugi de Cap del Rec i... “a caminar una estona...!!”


Un toc de color que trenca la monotonía
Cap a l'Estany de l'Orri

El camí no és gaire llarg ni gaire dificultós però el final paga la pena. A uns 45 minuts, i  mig amagat entre grans blocs de pedra, trobem l’Estany de l’Orri, on un solitari ànec collverd es passeja per les tranquil·les aigües i ens serveix de model per infinitat de fotografies.
L'ànec de collverd

L’Estany és com un mirall que ens duplica les imatges  i el cel comença a enfosquir-se amb amenaçadors núvols.
L'Estany de l'Orri
"Ourselfie"

"Selfie"
Iniciem la tornada i quan encara no hem arribat al refugi la pluja ens sorprèn. Mentre esperem que el núvol marxi, aprofitem per degustar el menú que ofereix el  refugi de Cap del Rec.

Repartim la tarda entre visita a Estana i a la Seu d’Urgell. Un passeig pel casc antic de la Seu, la seva Rambla i el parc Olímpic i arriba l’hora de la tornada a Cal Rei.
El carrer dels Canonges
El Parc Olímpic
La catedral de Sta. Maria

La Rambla
En Lluís ens ha promès un sopar amb escudella i pollastre amb prunes i no volem fer-lo esperar.
El darrer raig de sol sobre les muntanyes
Els cims i el núvols passaran la nit junts

Després toca el repàs a la senyoreta Rosa, La Rosa i la nostra Rosa,  i "l’álbum de cromos" que haurà de completar. La sorpresa final  tanca la nit i demà, "dia especial", haurem de tornar.
La "senyoreta Rosa"
Col·lecció de caixes completada

1 d’octubre i a Lles hi ha esmorzar popular mentre custodien una urna i esperen l’arribada dels mossos .


Després de l’esmorzar, la darrera foto de família, que formarà part del calendari i de la nostra llarga història, i tanquem maletes i  cap de setmana.
El comiat

dissabte, 9 de setembre del 2017

Una mirada vertical al Congost de Mont-Rebei

Data de la sortida 25 d'agost 2017


Ara toca saldar un compte pendent i arribar-nos al Congost de Mont-Rebei.
Per poder fer camí des de primera hora del matí, decidim passar la nit a Puente de Montañana i, de pas, visitar Montañana, un petit poble medieval que, a través de les seves construccions de pedra ens transporta uns segles enrere. Situat a la província d’Osca, a la Ribagorza, però on es parla el català, al 1984 va ser declarat conjunt històric-artístic.


Montañana
Va ser un poble emmurallat, situat entre dos barrancs, el de Sant Miquel i el de Sant Joan.  A la part mes alta es pot veure el seu patrimoni romànic, amb carrers i cases de pedra i un pont gòtic de doble arcada sobre un rierol que discorre pel barranc de San Juan i  que divideix el poble.


El pont gòtic

Recorrem, primer, la part exterior acostant-nos a la Torre de la Mora i a l’ermita de San Juan
La torre de la Mora
Ermita de San Juan
De pujada!!

A la part alta podem trobar la torre de la presó i l’església de Ntra. Sra. De Baldós. Contruida al s. XII sobre la antiga construcció dedicada a S. Martin i S. Ponce.
Carrers de pedra que ens porten al conjunt del recinte
Accés al recinte inferior


La torre de la presó
Accés al recinte superior
Ntra. Sra. de Baldós
Ermita de S. Juan des del punt mes alt de Montañana
De tornada a Puente de Montañana veiem el pont que, potser, justifica el seu nom.



El pont de Puente de Montañana
I ben puntuals, al matí, enfilem cap el nostre objectiu. Barrets, aigua i calçat apropiat i la càmera a punt per no deixar res sense fotografiar.
Des del mirador de les Llúdrigues observem, en la distància, on comença el congost.


La serra del Montsec tallada pel congost
El Noguera Ribagorça

Quan ens anem apropant veiem els efectes d’aquest estiu tan sec. Les aigües del Noguera Ribagorça han retrocedit considerablement. Tenen un color marronós que les integra en un paisatge de terres quarterades i vegetació assedegada.
El riu
Traces de la sequera
Una part del paisatge

El congost de Mont-Rebei és un espai d’interés natural del Montsec, declarat Refugi de Fauna Salvatge. Es la divisió natural de dos comunitats, Catalunya i Aragó on el riu Noguera Ribagorça llisca entre la comarca del Ribagorça (Osca) i el Pallars Jussà (Lleida).
Deixem el cotxe a la Masieta, zona habilitada de pàrking i serveis i comencem la ruta 2, “camí del congost” que esta catalogada com fàcil. Sortosament, avui no esta gens concorreguda i farem el camí d’anada pràcticament sols, la qual cosa facilita la marxa i permet fer millors fotografies.
Observadors dels observadors
El primer tram resseguim el riu i podem veure a la nostra dreta, en un primer pla, l’ermita de la Mare de Deu del Congost i en segon pla el castell de Xiriveta.
La Mare de Deu del Congost i el Castell de Xiriveta
Arribem al camí excavat a la roca que recorre el congost vorejant el gran penya-segat que, en algun punt arriba als  500 metres.
Perspectiva del camí
Passarem per un petit túnel i a la nostra esquerra, a una considerable alçada veurem l’entrada de la Cova Colomera.
El túnel

La cova Colomera
Al llarg del camí trobem bancs estratègicament situats que permeten descansar gaudint d’una impressionant perspectiva .
Irressistible panorámica
Immenses parets dividides pel riu
En el bell mig del congost
Mirada vertiginosa
L'aigua multiplica el paisatge
Fent equilibris
A vista d'ocell

Al final del camí trobem el primer pont penjant sobre el barranc de Sant Jaume. Al nostre pas notem com trontolla i entenem que no sigui apte per persones amb vertigen.
El primer pont penjant
Una altra perspectiva sobre el barranc de S. Jaume

Quan acaba el camí tallat trobem un seguit de puja i baixa que fa una mica mes difícil la marxa per arribar al congost de Siegué i el segon pont penjant que ens porta a la província d’Osca.
El congost de Siegué
Per pasar a Aragó
Des de terres aragoneses

Davant nostre la passarel·la de fusta penjada a la paret vertical de la muntanya formada per 291 esglaons que salven 83 metres d’alçada. Són les escales de Montfalcó.
Les escales de Montfalcó
291 esglaons
Altres formes de recorrer el congost

Aquí posem el límit a la nostra fita i, girant cua, iniciem el camí de tornada, amb el ferm propòsit de tornar al congost des de l’altre vesant, en una propera ocasió.


En arribar novament a la Masieta ens acomiadem de Mont-Rebei, que ha cobert sobradament les nostres expectatives i optem per dinar al monestir de Les Avellanes fent, prèviament, una visita ràpida a Àger.
Àger
Monestir de Les Avellanes
En el pensament, fent el camí