12 de noviembre 2017
No se si perdonarte... Prometimos
volver este año y tu has faltado a la cita. O, tal vez no…
Hoy, nuevamente, Barcelona se ha
teñido de rosa, aunque para algunas, este rosa es más pálido. Como también
lo es para ese grupo que porta con mimo
la camiseta con el nombre de “Cris”.
Ella, como tú, perdió la batalla,
pero otras, también valientes, seguirán.
Miles de mujeres con un mismo objetivo , miles de mujeres
pidiendo despertar cada dia sin esa oscura
sombra amenazando sus vidas.
Hoy ha costado recorrer esos casi
ocho kilómetros recordando uno a uno los
anteriores. Nunca como hoy, una ausencia tuvo más presencia.
Hoy, con nuestras sonrisas hemos
escondido la pena de no ver la tuya.
Etiquetas
Alt Camp
(1)
Alt Penedés
(1)
Alta Ribagorça
(1)
Altres rutes
(17)
Baix Ebre
(1)
Baix Empordà
(4)
Baix Llobregat
(2)
Baix Penedes
(1)
Costa Brava
(1)
El Bages
(4)
El Barcelones
(13)
El Berguedà
(11)
El Cadi
(1)
El Garraf
(3)
El Gironés
(3)
El Lluçanès
(1)
El Maresme
(7)
El Montsec
(1)
El Montseny
(10)
El Pallars
(2)
El Ripollès
(5)
El Solsonés
(2)
L'Alt Empordà
(1)
L'Empordà
(4)
L'Urgell
(1)
La Cerdanya
(1)
La Conca de Barberà
(1)
La Garrotxa
(3)
La Noguera
(2)
La Selva
(9)
Languedoc-Roselló
(1)
Osona
(7)
Ribera de l'Ebre
(1)
Valles Occidental
(1)
Vallès Oriental
(29)
'Hay que veeer', el rincón donde se guardan pequeñas experiencias compartidas para que el tiempo no las borre de la memoria.Per que cal no oblidar els petits-grans moments en què escapem de la rutina i aquells amb qui els compartim.
diumenge, 12 de novembre del 2017
Sin tí, pero contigo, en la "Carrera de la mujer"
dimarts, 10 d’octubre del 2017
Un mar de Roses
Data de la sortida 8 d'octubre 2017
Com que l’estiu es resisteix a marxar, nosaltres no abandonem el mar i el sol. En un dia especialment lluminós visitem Roses. Una de les poques poblacions de la costa catalana que ens queden per conèixer. Però, temps al temps, de mica en mica les recorrerem totes.
Com que l’estiu es resisteix a marxar, nosaltres no abandonem el mar i el sol. En un dia especialment lluminós visitem Roses. Una de les poques poblacions de la costa catalana que ens queden per conèixer. Però, temps al temps, de mica en mica les recorrerem totes.
Ombres d'un estiu que ja ha passat |
Situada al golf de Roses, amb una llarga platja i un gran nombre de cales,
entre elles la famosa Montjoi on, fins no fa gaire Ferran Adrià cuinava elaboradíssima receptes al seu restaurant El
Bulli.
Ens dona la benvinguda la monumental Porta del Mar, accés a la fortificació militar que guarda en el seu interior un important jaciment arqueològic.
Entre els centres d’interés de la ciutat optem per visitar dos dels mes
emblemàtics, la Ciutadella i el Castell de la Trinitat.
Declarada conjunt historicoartístic l’any 1961, la Ciutadella és un recinte
que aplega les restes de diferents ocupacions, oberta al públic des del 1991Ens dona la benvinguda la monumental Porta del Mar, accés a la fortificació militar que guarda en el seu interior un important jaciment arqueològic.
L'abadia |
Arsenal i drassanes |
Restes de la caserna d'infanteria S. XVI |
Zona medieval |
Borejant les restes del barri hel·lenístic |
Per arribar-nos al castell de la Trinitat recorrem l’avinguda de Rhode i la
carretera del Far i, després de pujar els quasi 150 esglaons ens trobem a la
porta del castell.
L'exterior del castell |
Escenari bèl·lic de del S. XVI, amb una nova arquitectura militar. La seva
estratègica situació li permet controlar l’entrada per mar del port de Roses.
Des del castell |
Popularment conegut com el castell
de la Poncella o el Botó de Roses, consta de tres nivells, sobre una planta d’estrella
de cinc puntes. Tres pisos de plataformes descobertes vers el mar.
Des de la planta superior |
El reducte |
Sota el sol d'un dia de tardor |
Un mar d'argent |
Després de fer un mos a L’Escalam i,
ja de tornada, aprofitem per fer un passeig per Empuriabrava i els seus canals.
La tardor sobre el mar |
divendres, 6 d’octubre del 2017
La "reina" a Cal Rei
Data de la sortida 29 de setembre 2017
El calendari perd un altre full i el blog guanya un altre post. Aquest cop, una escapada molt especial.
De celebració a la Cerdanya. Sense una programació prevista, disposats a improvisar, però amb un objectiu final: sorprendre a la nostra Rosa.
Ens perdem entre els empedrats carrers del petit poble de Llés de Cerdanya
i ens allotgem en l’acollidora casa rural Cal Rei. Instal·lats en les antigues cavallerisses,
reconvertides en còmodes habitacions.
Una acurada decoració, entre moderna
i rústica aconsegueix un entorn d’allò
mes agradable.
Iniciem la tornada i quan encara no hem arribat al refugi la pluja ens sorprèn.
Mentre esperem que el núvol marxi, aprofitem per degustar el menú que ofereix
el refugi de Cap del Rec.
En Lluís ens ha promès un sopar amb escudella i pollastre amb prunes i no
volem fer-lo esperar.
El calendari perd un altre full i el blog guanya un altre post. Aquest cop, una escapada molt especial.
Cal Rei |
De celebració a la Cerdanya. Sense una programació prevista, disposats a improvisar, però amb un objectiu final: sorprendre a la nostra Rosa.
La "nostra Rosa" |
Les cavallerisses |
Un acollidor racó a Cal Rei |
I per completar l’ambientació, davant nostre una panoràmica de la serra del
Cadí.
Al fons, la serralada |
Després de la sorpresa , el Lluís i la Piluca ens preparen un sopar d’allò
mes casolà que arrodonirem amb la bufada d’espelmes i la gresca preparada en
honor de la Rosa.
Difícil de sorprendre i difícil d’emocionar, entre relat i disfresses fem un recorregut per la meitat de la seva
vida reconstruint imatges que ja havien caigut en l’oblit. Entre el blanc i
negre i el color, repassem a la petita Rosa, la nena Rosa i la jove Rosa. La
deixem encuriosida i per l'endemà, el final de la història.
L’endemà, després de l’assortit
esmorzar i mentre esperem la segona part de la història anem a fer la ruta fins
l’estany de l’Orri ( 2.158 metres). Arribem en cotxe fins el refugi de Cap del
Rec i... “a caminar una estona...!!”Anys i anys..... |
La "nena Rosa" |
La "jove Rosa" |
La reina de la nit |
La "graduada" |
Un toc de color que trenca la monotonía |
Cap a l'Estany de l'Orri |
El camí no és gaire llarg ni gaire dificultós però el final paga la pena. A
uns 45 minuts, i mig amagat entre grans
blocs de pedra, trobem l’Estany de l’Orri, on un solitari ànec collverd es
passeja per les tranquil·les aigües i ens serveix de model per infinitat de
fotografies.
L'ànec de collverd |
L’Estany és com un mirall que ens duplica les imatges i el cel comença a enfosquir-se amb
amenaçadors núvols.
L'Estany de l'Orri |
"Ourselfie" |
"Selfie" |
Repartim la tarda entre visita a Estana i a la Seu d’Urgell. Un passeig pel
casc antic de la Seu, la seva Rambla i el parc Olímpic i arriba l’hora de la
tornada a Cal Rei.
El carrer dels Canonges |
El Parc Olímpic |
La catedral de Sta. Maria |
La Rambla |
El darrer raig de sol sobre les muntanyes |
Els cims i el núvols passaran la nit junts |
Després toca el repàs a la senyoreta Rosa, La Rosa i la nostra Rosa, i "l’álbum de cromos" que haurà de completar. La
sorpresa final tanca la nit i demà, "dia
especial", haurem de tornar.
La "senyoreta Rosa" |
Col·lecció de caixes completada |
1 d’octubre i a Lles hi ha esmorzar popular mentre custodien una urna i
esperen l’arribada dels mossos .
Després de l’esmorzar, la darrera foto de família, que formarà part del calendari i de la nostra llarga història, i tanquem maletes i cap de setmana.
Després de l’esmorzar, la darrera foto de família, que formarà part del calendari i de la nostra llarga història, i tanquem maletes i cap de setmana.
El comiat |
dissabte, 9 de setembre del 2017
Una mirada vertical al Congost de Mont-Rebei
Data de la sortida 25 d'agost 2017
Ara toca saldar un compte pendent i arribar-nos al Congost de Mont-Rebei.
Per poder fer camí des de primera hora del matí, decidim passar la nit a Puente de Montañana i, de pas, visitar Montañana, un petit poble medieval que, a través de les seves construccions de pedra ens transporta uns segles enrere. Situat a la província d’Osca, a la Ribagorza, però on es parla el català, al 1984 va ser declarat conjunt històric-artístic.
Va ser un poble emmurallat, situat entre dos barrancs, el de Sant Miquel i
el de Sant Joan. A la part mes alta es
pot veure el seu patrimoni romànic, amb carrers i cases de pedra i un pont
gòtic de doble arcada sobre un rierol que discorre pel barranc de San Juan i que
divideix el poble.
De tornada a Puente de Montañana veiem el pont
que, potser, justifica el seu nom.
I ben puntuals, al matí, enfilem cap el nostre objectiu. Barrets, aigua i
calçat apropiat i la càmera a punt per no deixar res sense fotografiar.
Des del mirador de les Llúdrigues observem, en la distància, on comença el congost.
En arribar novament a la Masieta ens acomiadem de Mont-Rebei, que ha cobert sobradament les nostres expectatives i optem per dinar al monestir de Les Avellanes fent, prèviament, una visita ràpida a Àger.
Ara toca saldar un compte pendent i arribar-nos al Congost de Mont-Rebei.
Per poder fer camí des de primera hora del matí, decidim passar la nit a Puente de Montañana i, de pas, visitar Montañana, un petit poble medieval que, a través de les seves construccions de pedra ens transporta uns segles enrere. Situat a la província d’Osca, a la Ribagorza, però on es parla el català, al 1984 va ser declarat conjunt històric-artístic.
Montañana |
El pont gòtic |
Recorrem, primer, la part exterior acostant-nos a la Torre de la Mora i a l’ermita
de San Juan
La torre de la Mora |
Ermita de San Juan |
De pujada!! |
A la part alta podem trobar la torre de la presó i l’església de Ntra. Sra.
De Baldós. Contruida al s. XII sobre la antiga construcció dedicada a S. Martin
i S. Ponce.
Carrers de pedra que ens porten al conjunt del recinte |
Accés al recinte inferior |
La torre de la presó |
Accés al recinte superior |
Ntra. Sra. de Baldós |
Ermita de S. Juan des del punt mes alt de Montañana |
El pont de Puente de Montañana |
Des del mirador de les Llúdrigues observem, en la distància, on comença el congost.
La serra del Montsec tallada pel congost |
El Noguera Ribagorça |
Quan ens anem apropant veiem els efectes d’aquest estiu tan sec. Les aigües
del Noguera Ribagorça han retrocedit considerablement. Tenen un color marronós
que les integra en un paisatge de terres quarterades i vegetació assedegada.
El riu |
Traces de la sequera |
Una part del paisatge |
El congost de Mont-Rebei és un espai d’interés natural del Montsec,
declarat Refugi de Fauna Salvatge. Es la divisió natural de dos comunitats,
Catalunya i Aragó on el riu Noguera Ribagorça llisca entre la comarca del
Ribagorça (Osca) i el Pallars Jussà (Lleida).
Deixem el cotxe a la Masieta, zona habilitada de pàrking i serveis i
comencem la ruta 2, “camí del congost” que esta catalogada com fàcil. Sortosament,
avui no esta gens concorreguda i farem el camí d’anada pràcticament sols, la
qual cosa facilita la marxa i permet fer millors fotografies.Observadors dels observadors |
El primer tram resseguim el riu i podem veure a la nostra dreta, en un
primer pla, l’ermita de la Mare de Deu del Congost i en segon pla el castell de
Xiriveta.
La Mare de Deu del Congost i el Castell de Xiriveta |
Arribem al camí excavat a la roca que recorre el congost vorejant el gran
penya-segat que, en algun punt arriba als
500 metres.
Passarem per un petit túnel i a la
nostra esquerra, a una considerable alçada veurem l’entrada de la Cova
Colomera.
El túnel |
La cova Colomera |
Al llarg del camí trobem bancs estratègicament situats que permeten
descansar gaudint d’una impressionant perspectiva .
Irressistible panorámica |
Immenses parets dividides pel riu |
En el bell mig del congost |
Mirada vertiginosa |
L'aigua multiplica el paisatge |
Fent equilibris |
A vista d'ocell |
Al final del camí trobem el primer pont penjant sobre el barranc de Sant
Jaume. Al nostre pas notem com trontolla i entenem que no sigui apte per
persones amb vertigen.
El primer pont penjant |
Una altra perspectiva sobre el barranc de S. Jaume |
Quan acaba el camí tallat trobem un seguit de puja i baixa que fa una mica
mes difícil la marxa per arribar al congost de Siegué i el segon pont penjant
que ens porta a la província d’Osca.
El congost de Siegué |
Per pasar a Aragó |
Des de terres aragoneses |
Davant nostre la passarel·la de fusta penjada a la paret vertical de la
muntanya formada per 291 esglaons que salven 83 metres d’alçada. Són les
escales de Montfalcó.
Les escales de Montfalcó |
291 esglaons |
Altres formes de recorrer el congost |
Aquí posem el límit a la nostra fita i, girant cua, iniciem el camí de
tornada, amb el ferm propòsit de tornar al congost des de l’altre vesant, en
una propera ocasió.
En arribar novament a la Masieta ens acomiadem de Mont-Rebei, que ha cobert sobradament les nostres expectatives i optem per dinar al monestir de Les Avellanes fent, prèviament, una visita ràpida a Àger.
Àger |
Monestir de Les Avellanes |
En el pensament, fent el camí |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)