'Hay que veeer', el rincón donde se guardan pequeñas experiencias compartidas para que el tiempo no las borre de la memoria.


Per que cal no oblidar els petits-grans moments en què escapem de la rutina i aquells amb qui els compartim.


dimecres, 14 de novembre del 2012

El Turó de l'Home

Data de la sortida 11 de novembre de 2012


Tornem als nostres hàbits de matiners i quedem a 2/4 de 9 per sortir cap el Montseny. La idea és acostar-nos al Turó de l’Home, però com que no estem gaire entrenats farem la major part del trajecte en cotxe.
El Montseny



Avui farem un esmorzar de forquilla en Can Nena (la seva truita de patata ens te encantats). Esmorzar en aquest entorn es gaudir del menjar amb els cinc sentits:  es recrea la vista, sentim el silenci de la natura, olorem la frescor de la muntanya, degustem el bon menjar i toquem les gotes de rosada sobre les fulles verdes.
 
Can Nena
 

Ara sí que podem començar a caminar i a buscar bolets perduts. Entre el bosc ens adonem de què poc que coneixem de les varietats de bolets que existeixen. I també, com la darrera sortida, la troballa no es massa gran, però obrim els ulls com plats quan descobrim dos petits boscos de rovellons.


 
La cistella es la mateixa, els bolets no


Passa el temps sense adonar-nos i ens decidim a pujar cap al Turó de l’Home, però tot i que el dia esta assolellat a mesura que anem pujant la boira ens va envoltant fins que no es veu res.
 

El fred es deixa sentir i hem de desistir d’arribar fins el cim. Queda el compromís de tornar en una altra ocasió.
La rosa que es resisteix a morir després de l'estiu
 

Es nota que el dia ja va escurçant i abans que comenci a fer-se fosc decidim tornar cap a casa.



 
Els colors de la tardor


 

Gombren i el seus voltants

Data de la sortida 2 de novembre 2012


Ja tocava començar  un altre cop les nostres petites rutes. Sense intenció de caminar massa, ens hem allunyat una mica massa.

Ens arribem fins a Gombren i  mes enllà.
Com s'enyora gaudir de la natura!!

 
Com que fa dies que no exercitem les cames, quasi anem de passeig i mentres tant anem buscant algun rovelló perdut que no hagin vist els boletaires professionals.

La troballa no es gaire cosa però ens resulta divertida.
 
 
 


On arribem tenim una nova perspectiva del Pedraforca. Resulta fotogènica aquesta muntanya, la miris com la miris.


El Pedraforca
 
 

Ja de tornada ens aturem al poble i comprem embotits i pa que aquestes coses mes casolanes són d’agrair.
 
 Gombren