La inestabilitat del temps ha deixat pas a un cap de setmana assolellat que
anima a estirar les cames. Avui decidim que hauríem d’allargar una mica la durada de les caminades i triem una
ruta circular que te poc mes de 9 kilòmetres.
Anirem al Parc del Montnegre i el Corredor, a
la Vall d’Olzinelles.
L’itinerari es
comença a Can Draper, una casa pairal de 1860, a les 10 del matí.
Can Draper |
Comencem la caminada |
Alguns arbres han perdut l'escorça |
Una mica mes
endavant ens desviem de la ruta i després d’una pujadeta podem visitar el pou de glaç de Can Draper.
Pou de glaç |
Tornem de nou al camí. A la nostra esquena queden les muntanyes de Les
Agudes, el Matagalls i el Turó de l’Home. Ens recordem de la interessant excursió al Matagalls de l’any
passat.
Deixem enrere les muntanyes |
Ensopeguem amb la riera d’Olzinelles i seiem sobre unes pedres per esmorzar.
Els ocells estan avui contents, no paren de cantar.
Bon lloc per esmorzar |
Seguim l’itinerari
i creuem la carretera d’Olzinelles i mes endavant veiem mig amagat entre els
arbres i la vegetació el pont de Can Plana.
Pont de can Plana |
Ara el sol comença a escalfar-nos, ens sobren els jerseis. Per un corriol
al marge de la carretera arribarem al sot de la font del Rector. Aquí la frescor dels
arbres ens ajuden a recuperar-nos de la calor.
Font del Rector |
Per damunt de la font es troba el conjunt de la parròquia de Sant Esteve d’Olzinelles.
La petita església esta tancada. Al seu
davant, un cementiri petit i cuidat amaga els secrets d’algunes tombes.
Sant Esteve d'Olzinelles |
Un descans abans de seguir |
Estem a la meitat
del camí i seguim. Al marge del camí anem veien exemplars de roures, com el
roure del Quintà.
Roure del Quintà |
En alguns trams el camí és blanc,
com nevat. Les llavors dels arbres han caigut a terra i formen una catifa blanca.
El camí enfarinat |
Travessem el pont
de l’Aranyal.
Pont de l'Aranyal |
A l’esquerra hi
ha el camí que porta a Can Valls, on hi ha alineats 26 plàtans monumentals.
Els plàtans en línia |
Girem cap a la dreta i seguim el camí, ara comencem a trobar pujades.
Arribem fins a Quatre Camins i mes enllà la bifurcació amb el camí del sot de
Bocs, on es troba el punt mes alt.
A partir d’aquí el camí fa baixada. Passem per camps i plantacions. Veiem un
gran eucaliptus amb un tronc blanc que contrasta amb els arbres que fins aquí havíem
vist.
L'eucaliptus |
I arribem al punt de partida. Ara sí que ens ve de gust relaxar-nos i veure una cervesa. I ho fem a la terrassa de l'hotel Cal Batlle, en el mateix parc natural del Montnegre-Corredor.
Un solitari núvol blanc en el blau del cel |