'Hay que veeer', el rincón donde se guardan pequeñas experiencias compartidas para que el tiempo no las borre de la memoria.


Per que cal no oblidar els petits-grans moments en què escapem de la rutina i aquells amb qui els compartim.


dilluns, 3 de juny del 2013

La vall d'Olzinelles

Data de la sortida 2 juny 2013


La inestabilitat del temps ha deixat pas a un cap de setmana assolellat que anima a estirar les cames. Avui decidim que hauríem d’allargar una  mica la durada de les caminades i triem una ruta circular que te poc mes de 9 kilòmetres.
 Anirem al Parc del Montnegre i el Corredor, a la Vall d’Olzinelles.
L’itinerari es comença a Can Draper, una casa pairal de 1860, a les 10 del matí.
Can Draper
Des del roure de Can Draper ens endinsem cap a la vall.
Comencem la caminada
 
Alguns arbres han perdut l'escorça

Una mica mes endavant ens desviem de la ruta i després d’una pujadeta podem  visitar el pou de glaç de Can Draper.

Pou de glaç

Tornem de nou al camí. A la nostra esquena queden les muntanyes de Les Agudes, el Matagalls i el Turó de l’Home. Ens recordem  de la interessant excursió al Matagalls de l’any passat.

Deixem enrere les muntanyes

Ensopeguem amb la riera d’Olzinelles i seiem sobre unes pedres per esmorzar. Els ocells estan avui contents, no paren de cantar.
Bon lloc per esmorzar
Seguim l’itinerari i creuem la carretera d’Olzinelles i mes endavant veiem mig amagat entre els arbres i la vegetació el pont de Can Plana.
Pont de can Plana
Ara el sol comença a escalfar-nos, ens sobren els jerseis. Per un corriol al marge de la carretera arribarem al sot de la font del Rector. Aquí la frescor dels arbres ens ajuden a recuperar-nos de la calor.
Font del Rector
Per damunt de la font es troba el conjunt de la parròquia de Sant Esteve d’Olzinelles. La petita església esta tancada.  Al seu davant, un cementiri petit i cuidat amaga els secrets d’algunes tombes.
Sant Esteve d'Olzinelles

Un descans abans de seguir

Estem a la meitat del camí i seguim. Al marge del camí anem veien exemplars de roures, com el roure del Quintà.

Roure del Quintà

En alguns trams  el camí és blanc, com nevat. Les llavors dels arbres han caigut a terra i formen una catifa  blanca.

El camí enfarinat

Travessem el pont de l’Aranyal.

Pont de l'Aranyal

A l’esquerra hi ha el camí que porta a Can Valls, on hi ha alineats 26 plàtans monumentals.

Els plàtans en línia

Girem cap a la dreta i seguim el camí, ara comencem a trobar pujades. Arribem fins a Quatre Camins i mes enllà la bifurcació amb el camí del sot de Bocs, on es troba el punt mes alt.

A partir d’aquí el camí fa  baixada. Passem per camps i plantacions. Veiem un gran eucaliptus amb un tronc blanc que contrasta amb els arbres que fins aquí havíem vist.

L'eucaliptus

I arribem al punt de partida. Ara sí que ens ve de gust relaxar-nos i veure una cervesa. I ho fem a la terrassa de l'hotel Cal Batlle, en el mateix parc natural del Montnegre-Corredor.


Un solitari núvol blanc en el blau del cel