'Hay que veeer', el rincón donde se guardan pequeñas experiencias compartidas para que el tiempo no las borre de la memoria.


Per que cal no oblidar els petits-grans moments en què escapem de la rutina i aquells amb qui els compartim.


diumenge, 19 de maig del 2013

El complex de les Coves del Toll (Collsuspina)

Data de la sortida 19 de maig de 2013


Avui no havíem preparat cap ruta i, un cop dintre del cotxe, improvisem. Decidim tornar a Collsuspina i veure l’altre vesant del complex de les coves del Toll i el poblat neolític.


Complex de les Coves del Toll


Aquí hi ha quatre coves i  un poblat neolític que s’està reconstruint. Dintre d’aquesta mateixa ruta trobem un munt de rètols que ens ajuda a conèixer la flora de la zona.

Auró negre
Roure martinenc

A la nostra esquerra el Torrent del Mal, que en algun punt es convertirà en el Torrent de Gomar

Voregem la riera

La primera  cova que veiem és de les Toixoneres, que està tancada amb una porta de ferro, però podem veure com s’està treballant en les excavacions.

Cova Les Toixoneres

Passarem també per les Coves del Toll, que es poden visitar amb guia, però que encara no han obert.
Mes endavant  veurem les cabanyes que formen el poblat neolític. Podem entrar i veure algunes. El lloc es verd i humit.

Poblat neolític

També hi ha una mostra del que devia ser un hort del neolític

L'hort

El sol que aquest matí lluïa radiant, ara ens abandona i s’amaga darrere uns núvols que avisen de pluja propera.

Un descans en el camí


Esmorzem asseguts al voltant d’una taula prehistòrica, una gran pedra.
Una miqueta mes enllà trobem la cova Morta

La cova Morta

I just al seu costat la Surgència. D’aquí surt l’aigua de sota la muntanya.

La Sorgència

Allunyant-nos del complex, agafarem el camí de les Umbertes, un corriol estret vorejant un camp d’avena .

La solitària rosella entre les espigues verdes

El camí deixa a la nostra esquerra un penya-segat al fons del qual l’aigua salta amb força per sobre les roques

Salt d'aigua

Passem entre els arbres, sentim la cantarella de l’aigua  i notem la humitat de l’ambient.
I veiem mes salts d’aigua

I mes aigua

El sol intenta obrir-se pas entre els núvols, però ho aconsegueix molt poca estona.
Tot seguit haurem de creuar la riera si volem continuar pel camí

 
L'aigua no ens atura

A les 12 girem cua i desfem el camí.
A la tornada veiem també El Cau

El Cau
 
I entre les pedres del camí trobem un fòssil o, si mes no, això és el que ens sembla

El fòssil

La excursió no ens ha decebut, l’aigua caiguda els darrers dies  ha donat verdor i vida a la muntanya.

Un racò del camí

Ja arribarà l’estiu i canviarà els colors

dissabte, 18 de maig del 2013

Caldes de Montbui

Data de la sortida 12 de maig de 2013


Avui no ens allunyarem gaire del nostre entorn i farem una ruta que, alguns, ja havíem fet. Una part de  “La ruta del roure gros”.
 

Quan  estem a la cruïlla de camins, no agafem el de Salt de corró sinó un corriolet molt petit que trobem abans.
Buscant sempre l'aigua
Seguim l’estret caminet.
Des del camí veiem l'aigua a la nostra dreta.
Trobem un petit gorg. Es veu al fons, entre els matolls i les pedres.
Petit gorg
Fem una bona pujadeta.

 

Arribem a un petit replà a sota del qual està el gorg dels Pelats.
 
Gorg dels Pelats
Optem per parar  i aprofitar per esmorzar. Després, seguim pujant.
 
 
Arribem a un altre replà i busquem espàrrecs entre els matolls. Algunes tenen molta habilitat per trobar-los i agafen un bon manat.
 
A veure qui troba mes!!!
I estirem una mica mes la ruta per camins que anem trobant  fins arribar al punt de partida.
Camins, camins ....
Un descans en el camí
Les muntanyes

Les floretes
I alguns animalets ...



diumenge, 5 de maig del 2013

Ruta dels arbres de Vallcàrquera (El Figaró)

Data de la sortida 5 de maig de 2013


Anem a El Figaró i volem trobar la Riera de Vallcàrquera. Veiem que seguin la mateixa riera podem trobar la ruta dels arbres, en sortim de l’itinerari del Congost.
 

Comencem a caminar i topen de seguida amb “La riereta”. Ahir va ploure i es nota en la humitat de la vegetació i el cabal d’aigua que porta la riera. De seguida comencem a trobar petits salts d’aigua.


Salt d'aigua


El sol ha sortit però fa un airet que ens refresca un pel massa.
Seguim el caminet paral·lel a la riera i veiem el primer dels arbres mes emblemàtics.

Pollancre

Flors que floreixen al tronc

Després d’una pujadeta trobem el castanyer de Ciment.
 
El castanyer
 
Om
Mes endavant veurem la font del Molí i les restes d’un antic molí hidràulic.
 
Font del Molí
 
Restes del molí
 
Alzina
 
Seguint el corriol arribem a Can Xicota, masia que amaga al seu darrera l’església de Sant Pere de Vallcàrquera. A la tanca que envolta la masia hi trobem una curiosa decoració de nines que semblen sortides d’una pel·lícula de terror.
Les nines atrapades

Sant Pere de Vallcàrquera
 
Escala per baixar a la riereta
 
Prunera
 
Les gotes d'aigua llisquen per les incipients prunes
 

Racons de la riera


Esmorzem sobre les pedres, el terra està humit.
 
Mil gotes fan brillar les fulles
 
Seguim el nostre camí però modifiquem la ruta inicial. Volíem arribar fins Sant Cristòfol de Monteugues però veiem que queda una mica lluny, així que ens fixem l’objectiu d’arribar a la mina de Socau.
Abans veurem la cova de l’home mort.
La cova
Seguim per un caminet estret i tornem a creuar la riera i ens trobem el Gual del Socau.
 
Socau

El sol encara no ha eixugat l'aigua caiguda
 
Figuera
  I comencem el camí de tornada.

Arç blanc


Noguera


La riera queda a la nostra esquerra  i en un dels revolts ens trobem a un bonic salt d’aigua.
 
Un altre racó de la riereta
 
Els arbres ens envolten
 
Sembla que estiguem a la selva
 
I tot just abans d’arribar al punt de partida veiem un petit pont de fusta i la  font de la Noguera punxeguda que, curiosament, no raja aigua.
 
Font de la Noguera punxeguda
 
I ens acomiedem d'aquest cel
I donem per acabat el nostre passeig, és el dia de la Mare i ho volem cel·lebrar. Tenim dinar familiar i alguns també d'aniversari!!