Data de la sortida 22 d'agost 2017 i mes
Després de diverses dates posposades, finalment podem acceptar la invitació
de Ramón i Ana per passar uns dies al Pirineu. Ens hem “colat” a casa seva,
compartint família i amics i descobrint, en la seva companyia, racons del
Pallars.
Tot i que les previsions meteorològiques no són del tot optimistes, el
resultat final només ha estat un dia pluviós que no ha frenat els nostres
plans.
A les acaballes del mes d’agost, a Sort
ja van quedant menys turistes estiuencs i
resulta fàcil passejar pels seus carrers o recórrer la llera del Noguera
Pallaresa.
Un desconegut artista, amb les pedres del riu i una paciència
infinita, crea efímeres escultures que mes tard la corrent s’endurà. Però aquesta es la seva
màgia, l’art a l’abast d’aquells que creuen els seus destins minuts abans que
l'aigua s’empassi l’esforç, l’equilibri i la imaginació.
 |
| L'art efímer |
Les aigües braves del matí s’han endut els esportistes i aventurers cremant
adrenalina. Quan cau la tarda l’aigua del riu discorre tranqui-la i un meandre
es converteix en una platja de muntanya on alguns banyistes refresquen els seus
cossos.
 |
| La platja de muntanya |
I, entre d’altres
degustacions, les varietats de creps de muntanya. Difícil triar un. Un salat i
un dolç per satisfer la nostra gola.
 |
| L'art efímer del nostre "Topin" |
Però el que de veritat m’agrada dels pobles del Pirineu són les seves
taulades de pissarra negra que brillen quan cau la pluja i que canvien de color
quan la neu les tenyeix de blanc. Em fa
pensar que, a sota, unes golfes amb sostre de fusta guarden l’escalfor de la llar
de foc i fan mes suau el fred de l’hivern.
 |
| Secrets que amaguen les taulades |
Ens hem acostat a Esterri d’Àneu.
Menys de 800 habitants que fa pocs dies han estat de festes i encara podem veure restes de serpentines i cartells,
però ara reina la calma i son pocs els visitants perduts entre els seus
empedrats carrers. El carrer Major, la seva església, una mica atrotinada
o el romàntic pont medieval sobre les
aigües del Noguera Pallaresa....
 |
| Església parroquial de Sant Vicenç |
 |
| El pont medieval |
 |
| Des del pont |
El poble guarda
un dels espais de l’ecomuseu de les Valls d’Àneu, la casa Gassia.
 |
| El número 22 del carrer del Camp |
Al s. XVIII la casa Gassia era coneguda com casa Maurici. Dedicada a la
agro-ganaderia, actualment esta conservada com model de la vida de la seva
época.
 |
| Telar guardat a l'ecomuseu |
Espais i estances
recreen la vida familiar i les tasques que realitzaven els que allà hi vivien.
 |
| Estris que omplien el graner |
 |
| Punt de reunió familiar i centre d'activitats |
 |
| L'aigüera, també a la cuina |
 |
| La taula dels diez de festa |
 |
| El dormitori |
A la mateixa comarca del Pallars i seguint la riba del Noguera Pallaresa topem amb Montardit de Baix,aquí s’amaga
l’acollidor hotel de muntanya “L’alcova” i el seu restaurant “El celler dels
joglars” on Joan Luque prepara el menú que degustem.
 |
| Original decoració al Celler dels joglars |
 |
| Mes somrients després de dinar |
Entre La Guingueta i Espot, molt a
prop de Berrós, recreem la vista sobre la presa de La Torrassa. Reb les aigües
del Torrent de Berrós i el riu Escrità, que procedeix del llac de Sant Maurici.
Deu el seu nom a una antiga torre de vigilància que protegia l’entrada a la
vall d’Aran. Envoltat de camins i recorreguts per practicar diferents esports,
quan creuem el pont podem fer boniques fotografies sobre les tranquil·les aigües que l’hivern
congela superficialment.
 |
| La presa de La Torrassa |
 |
| On s'amaguen les fades |
Quan visitem Gerri la Sal en
venen els records d’aquella altra visita, tants anys enrere (potser dinou? Com
passa el temps!!). Quan abocades al pont
veiem passar les barques saltant sobre les aigües braves. O quan pescàvem aquelles
truites que no paraven de saltar des de la piscina per agafar-se a l’ham.....
Tornem a passar pels seus carrers, la plaça de Sant Feliu, a la que es pot
accedir per un dels tres coberts i el pont medieval que travessem per arribar
fins l’església de Santa Maria (l’únic que queda de l’antic monestir de Santa
Maria). Fins i tot seiem a la mateixa terrassa on ja havíem estat en aquella
ocasió...
 |
| Cobert a la Plaça de Sant Feliu |
 |
| Pont medieval |
 |
| Església de Santa Maria |
Quan el dia es desperta ennuvolat i amenaçador seguim de poble en poble.
Avui ha tocat a Salàs de Pallars. Població
amb un nucli fortificat al voltant d’uns carrers i una plaça porticada.
 |
| Accés al nucli de Salàs |
Al llarg de la seva història s’han instaurat la celebració de nombroses
fires de bestiar i en els darrers anys, per tal de dinamitzar la vida comercial
s’han transformat en fires d’art, d’Andròmines, la Fira de l’Arbre i el Pessebre.
Part de la seva arquitectura està condicionada per aquestes fires de bestiar,
porxos i voladissos protegien als animals en dies de pluja.
 |
| El Portal de la Solana |
 |
| La Plaça del Mercat |
Salàs ofereix una proposta museística diferent a les habituals. Podem conèixer
les botigues d’època a partir d’una exposició d’ambients repartits pel poble.
 |
| La farmàcia |
L’ambientació dels espais amb mobiliari i productes aconsegueix transportar-nos a una època llunyana però molt
familiar (sobretot per aquells que ja tenim una edat).
 |
| L'estanc que també era oficia de correus i telèfon públic |
La barberia, on a mes d’afaitar o tallar el cabell també es feien serveis
de dentistes o cirurgians. D’aquí els colors del post, el vermell (de la sang)
i blanc (de les venes). Amb posterioritat es va afegir el blau dels barbers.
 |
| La barberia |
 |
| La mercería |
Quan entrem a la perfumeria ens envolta l’aroma d’aquelles colònies que tothom coneix.,
“Maderas de Oriente”, “Varon Dandy”...
 |
| La perfumeria |
 |
| "Ultramarinos y Coloniales" |
Quan entrem al núm. 34 del carrer Sant Pere els nostres ulls recorren pas a
pas tots els aparadors somrient amb cada un dels productes exposats. Tots
havien estat a les nostres cases. Alguns encara hi són, ara amb nous i renovats
formats, i en línea amb l’estética actual.
 |
| Quan el Cola-Cao era "...desayuno y merienda ideal, ideal..." |
 |
| Un "Bufalo" donava lluentor a les nostres sabates de diumenge |
 |
| I tots teniem un "Elefante" a casa |
 |
| Una impremta |
 |
| L'aparador del bar |
 |
| Tots podien ser "DJ" per una estona |
 |
| I encara no havien arribat els videojocs |
I mentre estaven submergits en aquest especial túnel del temps la pluja ha
caigut netejant la pols dels empedrats carrers .
 |
| I al carrer cau la pluja |
Fora ja de Salàs, en el municipi de Talarn
i situat sobre el pantà de Sant Antoni trobem “Lo Quiosc” un espai gastronòmic i
musical amb unes especialíssimes vistes sobre les calmades aigües al que paga la pena acostar-se.
 |
| Lo Quiosc |
I per demà, emocionant projecte, mentre avui ens acomiadem dels nostres amics i
cicerones que han compartit amb nosaltres aquests dies i els han fet
especialment agradables en un estiu
especialment sensible.
