Data de la sortida 19 d'abril 2019
Com cada any, uns
dies de descans, per socialitzar, practicar la descoberta i, fins i tot, per
experiments gastronòmics.
 |
| Els exploradors |
Comencem amb una
passejada pels voltants de Sta. Cristina d’Aro, buscant la Font Picant, on raja
un fil d’aigua gasificada.
 |
| Buscant la Font |
 |
| La Font Picant |
Per agafar forces
fem una degustació al restaurant “Ca la Maria”. Cuina Km. 0 on
practicar el “slow flood” .
 |
| Ca La Maria |
 |
| Tecnología recent, guardada a Ca La Maria |
 |
| La garota farcida |
 |
| Els pèsols floreta d'Arenys ofegats amb sepiones |
 |
| En l'acollidor menjador de Ca La Maria |
Sense allunyar-nos massa, a la comarca de Les Gavarres, on s’amaguen
construccions megalítiques del Neolític final y el Calcolític. Aquí trobem un
monestir cistercenc, amb el seu campanar dominant la Vall d’Aro. Des de la seva
fundació el temps es reparteix entre la pregària i el treball.
 |
| Sta. Maria de Solius |
Seguint la ruta El Balcà, entre alzines sureres trobem, primer, la Cova
dels Moros. Una cova artificial situada en un dom granític rodejat del bosc.
 |
| Endirsar-se al bosc |
 |
| La cova dels Moros |
 |
| Tocant el cim |
A pocs metres de la Cova, el castell de Solius, una fortificació amb
fonaments del s. XI, construïda sobre la roca, des de la qual s’administrava i
governava el territori inclòs al terme
de Solius, que es trobava sota la seva autoritat.
 |
| La fortificació de Solius |
A principi del s. XVIII ja estava enrunat. L’últim acte de la seva història
tingué lloc el 9 de desembre de 1969, quan una forta tramuntana ensorrà les
parets que encara quedaven dretes.
 |
| Les restes del Castell |
 |
| Deu segles després, el mateix paisatge |
Quan cau la tarda i la llum deixa pas a les ombres ens perdem entre la
multitud que omple la platja de Tossa de Mar esperant els jocs de llum que
coloraran els murs del Castell
 |
| Espectacle de llum |
L’endemà vent, núvols i el sol, espantat, no s’atreveix a sortir. Però la
pluja no ens vol aigualir la festa i ha decidit quedar-se lluny.
Busquem conèixer una altra vesant del Parc Natural dels Aiguamolls de
l’Empordà. El riu Muga i el Fluvià moren als aiguamolls a l'hora que donen vida
a tota la flora i fauna que acull l’espai protegit.
 |
| La Bassa de l'Enric |
Roures, oms, àlbers, freixes i molts altres tipus d’arbres. Ànecs, bernat
pescaire, polla d’aigua, cigonya blanca, corb marí o teixò.
 |
| Cigonyes blanques |
 |
| Flamencs |
Diferents
observatoris permeten fotografiar els animals sense pertorbar la seva tranquil·litat.
 |
| A l'observatori Pallejà |
I mentre recorrem el parc resseguim l’itinerari literari de M. Angels
Anglada. Entre el Mas del Matà i el Cortalet, la proposta de lectura reparteix
textos seleccionats de l’escriptora, convidant al visitant a associar l’art i
la natura.
A la tarda toca platges de mar
brava. En lluita contra el vent, estavellant la seva fúria contra les roques.
Esquitxant el paisatge d’escuma blanca. Aquesta és la mar que m’agrada. La que
miro buscant allò que no es veu, la que allunya intrusos, la que fa trontollar als mariners dins el vaixell,
la que deixa sentir el seu incansable murmuri com notes de la cançó inacabada.
 |
| Camí al mar |
 |
| El pescador pacient |
 |
| La falsa protección de la cabana |
El vent, que
embogeix els nostre cabells, alegra el vol de l’estel
 |
| L'estel va acomiadant el dia |
I el darrer dia les cames encara aguanten. Camí de ronda i l’entorn de
Begur.
La petita platja d’Aiguafreda, solitària, al mig del camí de ronda, s’amaga
de les onades. A la dreta, podem seguir cap a Sa Tuna, a l’esquerra Cap Sa Sal.
 |
| Cala Aiguafreda |
 |
| Desafiant la tramuntana |
 |
| De baixada... |
 |
| Cala Sa Tuna |
 |
| Un mosaic al mar |
 |
| Els que sempre gaudeixen del mar |
El dinar a la
vora del mar. El restaurant Cap Sa Sal Luxury permet gaudir d’un entorn immensament
blau. Blau cel, blau mar...
 |
| La relaxant sobretaula |
A la tarda ens acostem a Mas Pinc, una masia típica catalana, que encara
conserva una torre de defensa del s. XVII. Actualment, centre cultural, amb una
escultura dedicada a Carmen Amaya. L’artista coneguda internacionalment,
enamorada de la costa catalana, va comprar la masia on va morir, l’any 1963.
 |
| Mas Pinc |
Com a comiat, fem un passeig per la platja del Racó, de d’on, tot i que el
dia no es gaire clar, es poden veure les illes Medes. Visitants com nosaltres
trepitgem la seva sorra i esquivem l’esquitx de les onades contra les roques
mentre ens acostem a la cala de l’Illa Roja.
 |
| Les illes Medes des de Cala del Racò |
 |
| Buscant privacitat |
 |
| Cala Illa Roja |
 |
| Esperant la gran onada |
 |
| Desafiant... la mar |
 |
| Abans que el vent se'ns emporti... |
