21 agost 2019
 |
| La destinació |
Escapada mes
llarga i més acompanyada. Agafem l’avió amb la llista de tot allò que volem
veure en una de les ciutats mes emblemàtiques.
 |
| Estació Central |
Nomenada capital en 1861, els seus carrers guarden una part amarga de la
història recent, però ha sabut renàixer de les seves cendres. 47 anys d’imperi,
14 de república i 12 de dictadura. Una
postguerra que la declara “zona
d’ocupació compartida”. Una “Guerra Freda” que porta la divisió al seu punt
màxim amb l’aixecament d’una barrera de filferro espinós la nit entre el 12 i el 13 d’agost de
1961 aïllant la zona oest de Berlín i que mes tard es transformaria en un mur
de 46 km.
A partir d’aquí, el desenvolupament urbanístic segueix directrius molt diferents. La part
oriental multiplica els sobris edificis prefabricats d’habitatges. Berlín Oest recupera barris aixecant edificis
amb mes nivell i qualitat.
Vint-i-vuit anys després, les protestes socials en ambdós sectors,
rebel·lions d’estudiants, moviments okupes i reivindicacions obreres
aconsegueixen que el 9 de novembre de 1989 des de la RDA s’anunciï l’obertura
del Mur.
L’esforç de Berlin i els berlinesos per mirar al futur sense oblidar el
passat ha convertit la ciutat objectiu de tants encuriosits
visitants com nosaltres.
I, tal com arribem comença la descoberta, però abans d’iniciar la marxa fem
un mos i tastem el producte més típic de la gastronomia alemanya “la cervesa”
El primer punt, l’East Side Gallery. Situada al costat del riu Spree, es
una successió ininterrompuda de pintades sobre el tram mes llarg del mur que ha
sobreviscut. Artistes de diferents
països van decorar la banda oriental.
 |
| La coneguda pintura del petó de Honecker i Breschenew |
 |
| El "Trabant", cotxe utilitzat a l'Alemanya Oriental, travessant el Mur |
Al llarg de tots els nostres recorreguts no deixarem de trobar restes del
mur o senyals d’on havia estat.
Un passeig pel barri Friedrichshain que enllaça amb el districte Kreuzberg
a través del pont Oberbaumbrücke. Kreuzberg es un dels barris històrics de
Berlin, on va néixer el moviment okupa donant força a molts projectes culturals
i polítics alternatius.
 |
| Oberbaumbrücke |
En el riu Spree trobem una escultura de 30 metres realitzada per l’artiste
americà Jonathan Borofsky. Tres figures masculines d’alumini amb centenar de forats que
representen les molècules que ens composen.
 |
| Molecule man |
Sopem en una de les cerveseries típiques on es pot triar entre una varietat
de salsitxes i cerveses. La beguda ens agrada, però el menjar queda molt lluny
de les nostres expectatives. Mentrestant alguns dels clients ballen els ritmes
que toquen una parella de tirolesos.
 |
| A Hofbräu München |
Després hem pogut comprovar que la
nit berlinesa transforma els estirats vianants en glamurosos ballarins que
llisquen entre els passadissos d’una estació de trens seguint les notes d’una
vella cançó, ignorant la mirada furtiva de qui no s’atreveix a deixar-se
portar.
 |
| A l'Estació Central de Hauptbahnhof |
L’endemà l’Arnau ens acompanya a fer tot un recorregut per aquells llocs
mes emblemàtics de Berlin, travessant el Tiergarten i el nou districte
ministerial. Aquesta és la zona que ha estat objecte de remodelació durant els
darrers anys. El seu eix principal es la gran avinguda Unter den Linden
(avinguda dels til·lers), situada ara en el centre de la ciutat, antigament
formava part de la perifèria occidental. Durant l’època del nazisme els til·ler
van ser enderrocats per permetre les desfilades militars.
La Brandenburger Tor dona inici a l’avinguda. Símbol de Berlín que es
va recuperar a la caiguda del Mur. 26 metres d’alçada coronats amb la quadriga
de la Victòria i símbol sempre associat al militarisme. Durant la apoca de la
guerra freda la seva majestuositat va quedar oblidada entre el Mur del Berlin
Oest i el filat vigilat pels Vopos del
Berlin Est. El 22 de desembre de 1989 milers de berlinesos van passar sota els
seus arcs recuperant el seu simbolisme desprès de col·locar l’àliga prussiana i
la creu de ferro.
 |
| Brandenburger Tor |
 |
| La tarda retalla la seva silueta |
Creuant la Porta ens trobem la Pariser Platz, reconstruïda després de la
seva destrucció, veiem l’ambaixada d’Estats Units i la de França, l’Hotel Adlon i
la DZ Bank Haus, obra de Frank O. Gehry que guarda en el seu interior la part
mes creativa del seu disseny.
 |
| Pariser Platz |
 |
| Interior de DZ Bank Haus |
Però la reconstrucció no ha suposat esborrar el passat. Berlín ha dissenyat
la seva futurista arquitectura respectant espais per no oblidar. Per tota la
ciutat podem trobar un gran nombre de monuments que ens recorden i homenatgen a
les víctimes de tota la dictadura nazi.
Un d’ells es Denkmal für die Ermodeten Juden, monument que recorda a les
víctimes de l’holocaust a través d’un laberint de 2700 blocs de formigó
instal·lats en un terreny lleugerament ondulat.
 |
| Monument a les victimes de l'holocaust |
 |
| Una vista diferent del monument |
Entre Postdamer Platz i la Brandenburger trobem unes edificacions de
formigó típics de la zona Est on vivien ciutadans de la RDA durant els anys 80.
Un grup de turistes en la zona de pàrking amaguen el rètol informatiu. A sota d’aquest aparcament estava instal·lat
el búnquer on Hitler va passar els seus darrers dies. La nit del 29 d’abril de
1945 entre les seves parets, es va casar amb Eva Braun i va dictar la seva
darrera voluntat i el seu testament polític, ordenant que el seu cos i el de la
seva dona fossin cremats i nomenant el seu successor i nou canceller a Josef
Goebbels . El 30 d’abril Hitler i Eva Braun es van treure la vida i van ser cremats. El dia 1 de
maig Goebbels i la seva esposa Magda van enverinar els seus sis fills i es van suïcidar.
L’endemà Berlín es va rendir i l’exèrcit soviètic va ocupar tots els edificis governamentals i
el búnquer.
Els edificis i el pàrquing tenien per objecte cobrir l’àrea del búnquer i
oblidar la seva existència.
 |
| El pàrquing que no aconsegueix totalment l'oblit del que havia estat |
I mes enllà de la Brandenburger Tor, la seu de la cancelleria, el Bundeskanzleramt, moderna
i enorme construcció acabada al 2001. Els berlinesos es refereixen de forma
col·loquial com “Kohllosseum” en referència a les seves grans dimensions i a l’excanceller Helmunt Kohl que va
promoure la seva construcció.
 |
| El Bundeskanzleramt |
 |
| Escultura de Chillida a l'entrada de la cancelleria |
El Paul-Löbe-Haus, edifici seu dels diputats del Parlament alemany és una
altra de les modernes construccions on el vidre i les parets blanques dóna llum
i vida. El seu nom es deu a un antic president del Reichstag.
Un pont sobre el riu Spree uneix el Paul-Löbe-Haus amb l’edifici
Marie-Elisabeth Lüders-Haus, situat justament per on estava la frontera, en un
intent de representar la unificació de les dos alemanyes.
Els dos edificis alberguen oficines, sales de reunions, restaurant,
biblioteca, arxiu i sala d’audiència del Parlament.
 |
| El Paul-Löbe-Haus i Marie-Elisabeth Lüders-Haus |
Sense allunyar-nos massa un passeig per la Platz der Republik. Inicialment
aquí es situava la columna de la Victòria, davant de l’edifici del Reichstag,
però durant l’Alemanya nazi va ser traslladada a Mehringplatz, la seva actual
ubicació, per facilitar les desfilades
militars davant del Reichstag.
 |
| La Friedenssäule (columna de la Victòria) en el Parc Tiergarten |
Actualment la plaça és una àmplia zona de gespa davant de l’edifici del
Parlament.
 |
| A la Platz der Republik amb el Reichstag al darrere |
L’antic edifici del Reichstag és la seu del Parlament (Bundestag alemany).
Edifici històric des d’on al 1918 es va proclamar la república. Al 1933 va
patir un incendi coincidint amb el final de la república de Weimar. Durant la
dictadura nazi va ser oblidat i al 1945 va ser objectiu de l’exèrcit vermell.
Durant la Gerra Freda i fins la caiguda del mur va ser utilitzat com centre
d’exposicions. A partir del 1995 va ser objecte de renovació i al 1999 Norman Foster va donar per finalitzat el
projecte en el que s’incloïa el disseny de la cúpula de vidre, símbol de la
claredat i transparència. El 19 d’abril
el nou govern alemany es reuní per primera vegada.
En un lateral, 96 pissarres recorden els noms dels membres del Reichstag
que van votar en contra de la llei habilitant que autoritzava a Adolf Hitler.
 |
| Record dels 96 parlamentaris |
Actualment, el major atractiu de l’edifici Reichstag és la seva cúpula de
vidre. Cal fer les reserves prèvies per poder visitar-la, però paga la pena.
 |
| L'exterior de la cúpula |
La cúpula esta situada sobre de la sala de plens. En el seu interior un con
recobert de miralls reflecteix la llum dintre del Parlament, millorant
l’eficiència energètica.
 |
| El con de miralls del seu interior |
 |
| Jugant amb els miralls |
Una rampa circular permet pujar fins quasi coronar la cúpula. Des d’aquest
passadís es pot observar l’exterior de
la ciutat i l’interior de la càmera
 |
| La rampa circular |
 |
| L'interior des de la part superior de la rampa |
 |
| Llum |
 |
| Des de la cúpula, La Charité, clínica hospitalària des del 1816 |
 |
| Edifici del Centre de Comerç Internacional i darrere la torre de la TV |
En una de les zones de major activitat comercial de la ciutat es troba
Postdamer Platz. Aquesta plaça va nàixer amb el primer ferrocarril línia
Berlín-Postdam. Diàriament transitaven al voltant de 600 tramvies, pel que es va
instal·lar el primer semàfor d’Europa
 |
| El primer semàfor d'Europa |
Aquí conviuen els edificis mes futuristes i les restes del passat
 |
| Restes de Mur pintat als peus dels edificis |
També es troba el gran complex Sony Center on, a mes de les oficines de
Sony, es pot veure el Film Museum i sales de cine que cada any acullen el
famós Festival Internacional de Cine de
Berlín.
 |
| Cúpula del Sony Center |
 |
| L'interior del Sony Centes |
 |
| Jocs de llums |
Prop de Postdamer Platz, al carrer Prinz-Albrecht havien estat situades les oficines centrals de
la Gestapo. Soterranis que entre 1933 i
1945 havia estat testimoni d’interrogatoris i tortures, avui guarda documents i
imatges d’aquella realitat (Topografia del Terror)
En el mateix carrer, en el número 102, un tros de Mur que segueix en peu amb
una exposició de cartells que expliquen la destrucció que va patir el lloc.
 |
| L'exposició |
L'ombrívol edifici, darrera el Mur, es va construir al 1936 com ministeri
d’aviació. En l’actualitat acull les oficines del ministeri d’hisenda.
Durant la Guerra Freda un dels punts fronterers mes coneguts va ser el Check
point Charlie (anomenat així, per ser la frontera de la tercera lletra “C”. Segons l’alfabet
fonètic de l’OTAN). Unic pas entre el sector americà i l’oriental, es pot veure
al carrer una foto del soldat americà Harper i en el sentit oposat la d’un
soldat rus.
 |
| Check Point Charlie |
I canviant una mica de barri ens acostem a Gendarmenmarkt, que havia estat
la plaça principal de Berlín. En el centre l’edifici Schauspielhaus construït
per albergar regiments, mes tard remodelat com
teatre i actualment utilitzat com auditori i sala de concerts.
 |
| Schauspielhaus |
A banda i banda de l’auditori veiem les catedrals bessones, Französischer
Dom, església francesa construïda per encàrrec dels hugonots i Deutscher Dom,
la alemanya
 |
| Catedral francesa |
 |
| Catedral Alemany |
Seguint amb les places, visitem també Bebelplatz. Acull el conjunt
monumental que conformen La biblioteca reial, l’Opera, la universitat Humboldt
i la catedral de St. Hewigs
 |
| Bebelplatz |
L’11 de maig de 1933 els nazis van cremar en una pira tots els llibres
considerats “no alemanys”. Al terra una finestra que accedeix a una habitació
blanca amb prestatges buits ens recorda aquest fet.
 |
| Memorial de la crema de llibres |
 |
| Biblioteca Real |
 |
| L'Opera |
 |
| La catedral catòlica de St. Hedwigs |
A pocs metres de Bebelplatz una altra manifestació del pacifisme alemany.
Una antiga caserna de guàrdia ha estat transformada en un monument contra totes
les guerres.
 |
| Neue Wache |
En el seu interior una làpida funerària i una escultura que representa una
mare amb el seu fill mort.
 |
| La Pietat |
 |
| La claraboia, única llum de l'espai |
Cal traspassar el pont Schlossbrüke, guarnit amb vuit grups al·legòrics de
marbre de Carrara i acostar-nos al Lustgarten, jardí a la illa dels museus per veure la catedral de Berlin (Berliner Dom).
 |
| Schlossbrüke |
 |
| La catedral de Hohenzollern |
 |
| Altes Museum davant del Lustgarten |
I ja hi sóm a la Museumsinsel (la
illa dels museus). Un illot en el Spree de visita obligada, refugi de les arts
i les ciències. L’Altes Museum és el mes antic i l’acompanyen el Neues Museum,
la Alte Nationalgalerie, el Bode Museum i el Pergamon Museum. El 1999 la illa
va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
 |
| La Porta d'Ishtar, de Babilònia, en el Pergamon Museum |
 |
| Porta del Mercat romà de Mileto, en el Pergamon Museum |
El Neues Museum és un recorregut per l’art egipci. Podem fotografiar totes
les sales, les peces tallades, sarcòfags i escultures estan a l’abast de les
nostres càmeres i telèfons, però el bust de la reina Nefertiti esta especialment protegit. La distància a la
que permeten les fotografies ens fa impossible obtenir una bona imatge.
 |
| En el Neues Museum |
 |
| La distància dificulta guardar la imatge de la seva bellesa |
 |
El Bode Museum
|
Podem afegir el Museu Històric Alemany tot i que no es troba a la illa sinó
a l’avinguda Unter den Linden i el Naturkundemuseum a Invalidenstrasse.
 |
| Ampliació moderna del DHM |
 |
| Naturkumdemuseum, Museu de ciències naturals |
Però el que es considera centre de Berlín és Alexanderplatz, mítica plaça i
punt de reunió de la capital que havia estat centre del Berlin Oriental durant
tot el període de divisió. El 4 de novembre de 1989 mig milió de persones es
van manifestar en aquest plaça contra el govern comunista. Cinc dies després es
va anunciar la caiguda del Mur.
Aquí podem trobar, a mes de bars i centres comercials, la destacada torre
de la televisió, visible des de quasi tota la ciutat, construïda entre 1965 i
1969.
 |
| Fernsehturn, la torre de la televisió |
Al 1969 es va instal·lar el rellotge universal Urania que senyala l’hora a
totes les ciutats del mon, amb la representació del sistema solar.
 |
| El rellotge universal Urania |
De 1891 és la font de Neptú, regal a la ciutat del darrer emperador. Les
quatre figures femenines representen les quatre estacions de l’any.
 |
| Font de Neptú |
Darrere de la font una de les esglésies mes antigues, Marienkirche. Edifici
d’estil gòtic amb una torre a la façana coronada amb una petita cúpula
gòtico-clàssica .
 |
| Esglésis de Santa Maria |
 |
| Dos torres a Alexanderplatz |
I una tercera torre comparteix Alexanderplatz, la Berliner Rathaus. Abans
de la guerra era l’ajuntament de la capital, conegut com “ajuntament vermell”,
després de les eleccions de 1990 l’edifici és el Rathaus de la capital.
 |
| La torre del Berliner Rathaus |
Entre caminades i visites per la ciutat afegim una passejada en vaixell per les aigües del riu. Els caps a
banda i banda absorbint cada detall del que ens envolta.
 |
| Façanes de la riba del riu |
 |
| Escultures en el riu Spree |
 |
| Edifici de la Conferència Federal de Premsa |
L’edifici Cube Berlín és un edifici inteligent destinats a oficines davant
de l’estacio central. Deu plantes mantenen l’eficiència energètica gràcies a un
cervell digital que processa i controla la informació.
 |
| Cube Berlín |
 |
| El pont Moltke |
 |
| Haus der Kulturen der Welt (Casa de la Cultura) |
Passem per sota del pont Gustav-Heinemann, a la nostra dreta queda
l’estació central del ferrocarril de Berlín (Hauptbahnhof) i a l'esquerra el
Capital Beach, on les gandules que al matí estaven buides, ara han cobrat vida
omplint-se de gent que busca relaxar-se o prendre una copa. A la nit serem
nosaltres qui ens acostarem a tastar el seu “mojito”.
 |
| Capital Beach |
 |
| Capital Beach, al matí |
I, de mica en mica, anem coneixen els barris de la ciutat, la vida que
amaguen. Es fàcil moure’ns dintre de Berlín. Sempre hi ha a prop una estació de
metro, de tren o de tramvia. El trànsit és molt fluid i tranquil i els carrils
de bicis són tants i estan tan integrats hem de parar molta atenció per no
envair-los. Bicicletes i patinets són
mitjans de transport d’ús comú entre els berlinesos.
 |
| Patinets |
El sol i les altes temperatures ens acompanyen tots els dies i el tast de
cerveses resulta ben propici.
 |
| Fins la darrere gota |
Una volta pel barri jueu, on es refugiaven durant la segona guerra mundial
els que volien fugir de l’Est i trobem la Neue Synagoge. Principal sinagoga de
la comunitat jueva de la ciutat, coronada amb una gran cúpula daurada. Va patir
greus danys durant la “nit dels vidres trencats”.
 |
| Neue Synagoge |
També es interessant el cementeri jueu mes antic de la ciutat, actualment
transformat en parc públic, conserva algunes làpides i a l’entrada un
esgarrifós conjunt escultòric en memòria dels milers de jueus deportats durant
el nazisme.
 |
| A l'entrada de l'Alter Jüdischer Friedhof |
Trepitjant els carrers del barri jueu es poden trobar petites plaques
daurades amb el nom de famílies deportades a camps d’extermini.
 |
| Noms que no volen oblidar |
També podem trobar els Hackesche Höfe, conjunts d’edificis amb patis
interiors que han estat restaurats i acollen ara bars, restaurants i petites
botigues.
 |
| Un dels patis interiors |
 |
| Un respir |
Un altre barri que ens sorprèn agradablement és el Nikolaiviertel, en el Mitte,
situat en l’antic barri de pescadors, envolta l’església parroquial
Nikolaikirche, amb façana de doble torre, en un recull de carrers de vianants.
 |
| El carrer Poststrasse |
 |
| Nikolaikirche |
 |
| Al carrer Propststrasse |
Una visita molt especial és la que dedicarem al camp de concentració de Sachsenhausen. Situat a la població d’Oranienburg, es va construir al 1936 pels nazis per
empresonar o liquidar a opositors polítics, jueus, gitanos, homosexuals,
presoners de guerra i, fins i tot, testimonis de Jehovà. El color del triangle
que portaven a l’uniforme determinava el tipus de presoner al que pertanyien. Uns
30.000 presoners van morir dintre d’aquest camp pel qual van passar 140.000
persones.
L’Arnau, el nostre personalíssim guia, ens acompanya al llarg de tot el
recorregut i ens explica les terrorífiques situacions que es van viure entre
aquests murs.
Construit, com tants d’altres, al voltant de les indústries d’armament amb
l’objectiu d’utilitzar als presoners com mà d’obres gratuïta. Alguns van
treballar en la construcció de bunkers pels alemanys, d’altres van ser sotmesos
a experiments mèdics i un grup estava assignat a marxar sobre una pista durant
tot el dia per provar la resistència de les botes fabricades a la industria
alemanya.
Aquí van ser retinguts també exiliats republicans espanyols com Francisco
Largo Caballero. I aquí es va confinar presoners jueus especialitzats en arts
gràfiques, dibuix, numismàtica i impressió, dedicats a la falsificació de lliures
britàniques i dòlars.
 |
| Entrada principal a Sachsenhausen |
 |
| "El treball us farà lliures" (tota una ironía) |
 |
| El filat electrificat i el mur (la franja de la mort) dissuadien de la fugida |
Les barraques estaven distribuïdes en quatre files, al voltant de la plaça
semicircular que servia pel recompte de presoners. Hi havia 68 barracons.
 |
| Els barracons 38 i 39 i la torre de vigilància |
 |
| L'interior del barracó |
 |
| Les lliteres |
 |
| Les celes d'aïllament |
A les celes de càstig es torturava i assassinava i també s’utilitzaven per
mantenir aïllats aquells presoners especialment importants
 |
| Una de les celes de càstig |
 |
| El que queda de les cuines |
 |
| Dibuixos a les parets de la cuina |
 |
| Zona d'afusellaments |
Aquí van ser afusellats soldats de la resistència, objectors de
consciència o condemnats pels tribunals
nazis.
 |
| Monument a les víctimes del camp (1961) |
Quaranta metres d’alçada i 18 triangles vermells i, a sota, una estàtua que
representa un soldat soviètic alliberant dos presoners.
 |
| L'uniforme amb els triangles de color (vermell, presoners polítics, grog, jueus) |
Es difícil imaginar el grau de perversió al que poden arribar les persones.
Aquells, quasi nens, a qui havien vestit d’uniforme i havien fet creure que
eren éssers superiors amb la potestat de decidir entre la vida i la mort. Joves a qui la guerra i la bogeria d’uns
líders van convertir en monstres que amagaven la seva por darrera la mirada
aterrada dels seus presoners alhora que els arrabassaven la llibertat, les
forces, la dignitat, la vida...
Una lliçó d’història, uns fets esgarrifosos, moltes innocents vides
destruïdes i molt patiment, hauria de servir
per treballar per un futur mes tolerant i mes respectuós.
Després d’aquesta visita cal una mica de relax i una passejada per
Prenzlauer Berg ajuda a prendre distància. Carrers amb boutiques i cafés.
Buscant un menjar més mediterrani triem una trattoria del barri pel parèntesi
del migdia
 |
| Prenzlauer Berg |
 |
| A la trattoria Peretti, acomiadant l'Arnau |
Cal buscar sota terra el que havia estat la vida en un refugi antiaeri
durant la Segona Gerra Mundial. Les oficines de la Societat per la investigació i documentació
d’estructures subterrànies, estan situades en un antic búnker en el centre de
transport Gesundbrunnen. Un dels seus membres ens acompanya pels passadissos i sales a les parets de les quals
encara es conserva la pintura luminescent. No ens deixen capturar cap imatge dels espais, però la visita resulta
força interessant i ens documenta sobre els fets de l’época.
A la sortida ens apropem al cim de Rosengarten Humbolthain. Un turó que
recull una part de les runes de la ciutat.
 |
| Pujant Rosengarten Humbolthain |
 |
| Sobre les runes |
El matí del diumenge és el moment de visitar els mercats al carrer i el
Mauersegler és el mes gran de Berlín. Aquí es pot trobar roba de segona ma,
llibres, mobles, complements, artesania i un grapat de casetes de menjar.
 |
| El mercat al carrer |
Un darrer memorial ens queda per visitar, el Memorial del Mur en Bernauer
Strasse. Aquest carrer era una autèntica frontera. La nit del 13 d’agost de
1961 tot va canviar pels habitants d’aquest carrer. Families i amics es van
trobar de cop amb un mur que els separava. Alguns van intentar saltar per les
finestres i terrats fins que les autoritats de la RDA van tapiar totes les
finestres. Mes de dues mil persones van ser desallotjats de les seves llars. El
Bernauer Strasse es va començar a anomenar “el carrer de les llàgrimes” .
 |
| Bernauer Strasse |
 |
| El Memorial del Mur. El seu recorregut marcat pels tubs d'acer |
 |
| Tram conservat del Mur original |
Entre tramvies, trens i metros, caminant, menjant o descansant també ens
hem quedat amb altres petits detalls
 |
| L'escultura Phenix |
 |
| Estació Friedrichstrasse. Frontera entre l'Est i l'Oest |
 |
| Rellotge de sol al Nikolaiviertel |
 |
| El transport berlinés |
 |
| Canonades que transporten l'aigua soterrània de la ciutat |
 |
| Murals davant l'Estació Central |
 |
| 620 Km. de carril bicicleta recorren la ciutat |
 |
| Mans que amaguen tantes altres mans |
 |
| En l'Est |
 |
| La tranquil·litat dels carrers |
 |
| Una original façana |
 |
| Guardant l'empremta del Mur |
 |
| La fredor del Mur |
 |
| Un parell de turistes!! |
I de regal inesperat, un concert de la Berliner Philharmoniker en directe a
la Brandenburger Tor, dirigida per Kirill Petrenko. Veure com cau la nit
escoltant les notes de la 9a. simfonia de Beethoven.
Després de tot això ja només ens queda tornar...
 |
| ... amb un somriure |
I recordar...
