On són les trompetes?

Data de la sortida 13 novembre 2016

Matí de tardor. Petita escapada. Un matalàs de fulles que cruixen sota els nostres peus.

Algunes fulles es resisteixen a caure

Estem, al Montseny, als voltants de  Viladrau i busquem trompetes de la mort.

Agafem camí entre castanyers i recollim els darrers fruits que han quedat oblidats després de la tradicional castanyada.

El dia està clar

Algunes espècies estranyes que no ens atrevim a collir i un petit grapat de trompetes de la mort que ha resultat dificilíssim de veure.

No el sabem identificar

La varietat de tonalitats de fulles i vegetació fa molt difícil trobar els bolets. I, quan la paciència s’acaba, només passegem, mirem i escoltem ....

Les muntanyes

L'aigua que discorre

El camí que seguim

Castanyes, trompetes de la mort i un rovelló despistat

Un cor rosa

Data 6 novembre 2016

Sensibilitzades d’una forma especial, aquest any hem volgut sumar-nos a la gran marea rosa que ha omplert els carrers de Barcelona celebrant la gran Cursa de la Dona.

Avui hem canviat la nostra habitual i solitària escapada a la muntanya per una multitudinària marxa sobre l’asfalt  de la ciutat.

Filles, mares, àvies, totes tenyides de rosa, espantant el fred i allunyant la anunciada pluja que no s’atrevia a caure per no apagar el somriure de tants rostres expressant el mateix sentir: que aquesta lluita es guanya, que el camí és llarg però pas a pas s’arriba a la meta, que també es dur, però que aquí estem totes per repartir les forces, per  donar la ma quan faci falta, per omplir el cor de petons roses.

Avui, Barcelona és rosa

Entre la boira

Data de la sortida 5 novembre 2016

Definitivament la tardor ha arribat. Cau la pluja i cauen les fulles.

Els arbres ploren

Sortida programada que ens resistim a anul·lar, encara que el dia no sembli gaire prometedor. Es qüestió d’afegir a la motxilla anorac i mes roba del habitual.

Compartim ruta amb nous caminants i els portem a conèixer el Pla de la Calma. Camí del Montseny, abans d’arribar a Tagamanent, seguim les indicacions cap al Pla de la Calma i arribem fins la masia de Bellver, on deixem el cotxe. 

El paisatge s'amaga

Sortim del cotxe  i un aire fred ens recorda que som al mes de novembre. La boira ens envolta i, de tant en tant, el vent li dona una  empenta i ens deixa veure fragments del paisatge.

L'arbre fantasma

Recorrem els voltants de la masia Casa Museu de Sant Agustí. Avui esta tancada, silenciosa i solitària.

Ca l'Agustí

Seguim caminant mes enllà d’uns tres kilòmetres, però el vent es fa mes fort i la boira  mes espessa. Decidim donar mitja volta i tornar a Can Bellver (restaurant slow food).

Convidant a una vida mes "slow"

Des d’aquí, la mirada se’ns va cap al Turó de Tagamanent, on destaca l’església de Santa Maria de Tagamanent.

El Turó de Tagamanent

Agafem el camí que s’enfila muntanya amunt fins el cim. L’església està envoltada d’una tanca que aïlla les obres de restauració que s’estan duen a terme. Des d’aquí les vistes son espectaculars, però avui no es poden apreciar plenament.

Al cim del Turó

Les restes d'un castell

Uns núvols negres apaguen el sol i reflecteixen la seva ombra amenaçadora sobre les muntanyes, amb una invitació a tornar cap a casa

L'ombla dels núvols