Com be diu el títol, s’acaba l’estiu, s’han acabat les vacances i decidim acomiadar-nos amb una diada de platja.
Per variar posem camí cap el sud. Algú ens ha comentat que a l’Ametlla de Mar i ha una urbanització plegada de caletes gens massificades.
La urbanització es diu “Les tres cales”, tot i que hi ha mes de tres.
El paisatge ens recorda un altre escenari (potser Menorca..), terrenys planers, cases blanques i aïllades, camins sense asfaltar, no hi ha hotels ni grans edificacions, en conjunt conserva un cert aire natural.
 |
| Cala L'Estany
|
Arribem a la cala l’Estany, acollidora, no gaire gran, alguna parella i dos o tres famílies prenent el sol. L’aigua està tranqui-la, amb una temperatura ideal. Ens banyem i gaudim del sol, relaxats, fins els migdia.
També, per dinar, seguim els consells de qui coneix la zona i anem a l’hotel l’Alguer de l’Ametlla. Menú acceptable, mirant al mar i prenem forces.
 |
| L'Ametlla de Mar
|
Després del dinar fem una passejada pel poble, tot i que no ens sembla massa atractiu, el mar sempre sedueix.
 |
| L'Ametlla de Mar
|
Volem aprofitar la tarda per recorre les cales que ens queden. Reprenem el camí, poc transitat, que recorre la urbanització i comencem per la cala Xelín. Petita, sense onades i de poca fondària.
 |
| Cala Xelín |
Seguim cap a la Cala de Sant Jordi, la mes gran de totes, encara que no ens sembla la mes bonica. Al seu costat trobem una petita fortalesa. Aquí cal tornar a refrescar-se.
 |
| Cala Sant Jordi |
La tarda va caient i no ens queda temps per massa així que enfilem cap a Cala Mosques, la última que veurem perquè el dia es va apagant.
 |
| Cala Mosques |
Hem trencat amb la idea de que a la Costa Daurada només hi havia grans platges de sorra fina i hem descobert petits racons on es fàcil trobar la calma que sempre busquem.
