Data de la sortida 2 febrero 2019
 |
| Deixar-te portar ... |
Entre les gestions professionals intercalar els moments de curiositat per
visitar nous escenaris. De vegades els camins es creuen i ens amaguem de les
obligacions buscant fugides que trenquin
la rutina. I, abans de tornar a la quotidianitat, el petit resum de tres dies
de molt caminar, recorrent avingudes,
creuant carrerons, trepitjant parcs, aixecant el cap buscant les escultures que
coronen els edificis de la distant Madrid.
 |
| La Puerta de Alcalá |
Comencem per allò mes emblemàtic “La puerta de Alcalá”. Una de les cinc
portes reials que accedien a la ciutat. Construïda per Carlos III, ha passat a
ser una icona i en les seves immediacions s’han produït multitud de fets
històrics e infinitat de manifestacions polítiques i artístiques.
 |
| El palau de comunicacions |
L’antic edifici de correus o palau de comunicacions que, des del 2011 ha
passat a ser el palau de Cibeles. Al 1919 es va inaugurar como una moderna
central de correus, telègrafs i telèfons. Actualment, des del 2009, reconvertit
en centre cultural i seu de l’Ajuntament de Madrid
 |
| L'interior del nou palau Cibeles |
 |
| La façana conserva restes dels seus usos |
Davant d’aquest edifici, en el centre de la plaça de la Cibeles, la font
del mateix nom que representa la deessa romana Cibeles, símbol de la terra i la
fecunditat, sobre un carro tirat per dos lleons, els personatges mitológics
Hipómenes i Atalanta.
 |
| La Plaça Cibeles |
De la mateixa plaça surt un bulevard, el passeig Recoletos. Deu el seu nom
a l’antic convent dels Agustins Recoletos. Palaus, jardins i emblemàtics
edificis s’escampen en aquesta luxosa zona, inclòs el famós Café Gijón.
 |
| El Café Gijón |
Escriptors, pensadors i artistes van participar en les tertúlies que durant
dècades es van celebrar en aquest cafè. Entre ells, Ramón y Cajal, Pio Baroja,
Parez Galdòs o Valle-Inclán.
 |
| El Passeig Recoletos |
Aquí també podem trobar la biblioteca nacional
 |
| La bibliotea nacional |
Acaba Recoletos a la plaça Colon on
destaca impressionant el bust de Júlia, l’obra de Jaume Plensa. Una escultura
de 12 metres que, per un període d’un any, intentarà provocar, segons el seu
autor, “un instant de reflexió personal e íntim dintre de l’agitat dinamisme
que genera l’espai públic”.
 |
| "Jùlia" |
En el centre de la ciutat, s’estén El Retiro, un jardí històric que guarda
nombrosos conjunts arquitectònics, fonts, monuments i edificis com el palau de
Cristal i l’emblemàtic estany Gran. Va ser construït al segle XVII perquè ho
gaudís Felipe IV.
 |
| El Retiro |
 |
| La Font de "Los galápagos" |
 |
| L'Estany Gran |
Dintre del recinte es pot veure el “Palacio de Cristal”, estructura de
metll i vidre construït amb motiu de l’exposició de les Illes filipines, de
1887. Actualment acull exposicions d’art contemporani, com la de Jaume Plensa i
els seus “invisibles”
 |
| El "Palacio de Cristal" |
 |
| "Els Invisibles" |
Al final del carrer Alcalá, on comença la Gran Via, l’antiga companyia
d’assegurances La Unión y el Fénix instal·là la seva seu en un edifici coronat
per la peculiar cúpula de pissarra amb
incrustacions daurades. Posteriorment aquest edifici va ser venut als seus
actuals amos, la també asseguradora Metròpolis.
 |
| En l'edifici "Metrópolis" |
Un altre dels llocs més coneguts és la “Puerta del Sol”. El kilòmetre zero,
on conflueixen nombrosos carrers. Deu el seu nom al sol que guarnia l’entrada
en el segle XV.
 |
| La "Puerta del Sol" |
La plaça Callao, envoltada de tot tipus d’activitat comercial 9 d’oci, com
el conegut cinema Callao
 |
| Plaça Callao |
La plaça de Santa Ana, al barri de les Lletres, on teatres, terrasses,
cafeteries, escultures i fonts acompanyen al visitant. Aquí havien residit
alguns dels escriptors me importants del Segle d’Or, Cervantes, quevedo,
Góngora o Lope de Vega. En el paviment dels carrers d’aquest barri podem llegir
retalls de les obres literàries de grans autors.
 |
| La Plaça "Santa Ana" |
La plaça de la Villa, fins el segle XV denominada plaça de San salvador, al costat de la plaça
Major. L’absència de comerços la diferència de les altres i la vesteix d’un
ambient de tranquil·litat. El seu contorn esta conformat per tres edificis, la
Casa i Torre de Los Lujanes, la Casa Cisneros i la Casa de la Villa, una de les
seus de l’Ajuntament.
 |
| La Plaça de "La Villa" |
 |
| El pas elevat entre la Casa de la Villa i la Casa Cisneros |
I finalitzem la mostra de places amb la plaça Mayor. En el centre de la
ciutat i propera a la Puerta del Sol. En els seus inicis, al s. XVI, era una confluència de camins, on també es
cel·lebrava el mercat principal. Al llarg de la seva història ha anat canviant
de forma intermitent el seu nom Plaça
Arrbal, de la constitució, real, de la República i, actualment, plaça Mayor. Ha
sofert alguns incendis, reconstruccions i remodelacions, però es conserva la
Casa de la Panaderia, primer edifici que es va començar a construir al 1590 i l’Arco
de Cuchilleros.
 |
| "La Casa de la Panaderia" |
Escenari de nombrosos actes públics, a l’actualitat terrasses i comerços
comparteixen espai amb turistes i en el mes de desembre és el mercat nadalenc
el que s’instal·la des del 1860
 |
| La Plaça "Mayor" |
Com a mostra d’arquitectura barroca, trobem el palau reial. 3418
habitacions els converteixen en el palau mes gran d’Europa occidental.
Construit per Felipe V, Calos III va ser el primer monarca que el va habitar i
Alfonso XIII el darrer, encara que també hi va viure Manuel Azaña, president de
la segona república. Actualment acull nombroses col·leccions de gran valor
artístic.
 |
| El palau reial |
Davant del palau reial, construïda en el lloc d’una antiga mesquita, s’aixeca
la Santa Iglesia Catedral Metropolitana de Santa Maria la real de la Almudena, “la
Almudena”. D’estil neoclàssic en el seu exterior, neogòtic a l’interior i neoromànic
a la seva cripta. La seva construcció, modificació i ampliació ha durat segles
fins la seva consagració al 1993.
 |
| "La Almudena" |
 |
| "Basilica Concepción de Ntra. Señora" |
 |
| "Los Jerónimos" |
Entre esglésies, monestirs, basiliques i catedrals de diferents estils arquitectònics que es poden
veure, resulta anecdòtica l’existència d’un temple egipci.
Regal del govern egipci a Espanya al 1968 com reconeixement pel suport
donat per salvar els temples de Nubia, amenaçats per la construcció de la
pressa d’Asuán i l’estany Nassuar. El seu emplaçament original estava en Debod,
a la riba del riu Nil.
 |
| El temple de Debod |
En el nostre recorregut topem amb l’edifici Caixa Fòrum, centre cultural
dedicat a exposicions temporals. Espectacular seu en el passeig del Prado, amb
dos elements que el vesteixen de singularitat, el seu jardí vertical i el seu
aspecte d’estar “levitant”.
 |
| Caixa Fòrum |
I deixant de voltar pels carrers aprofundim ens endinsem en el museu Reina
Sofia. Dipositari de l’art del s. XX i contemporani. L’edifici havia acollit l’antic
hospital general de Madrid. D’estil neoclàssic, inaugurat al 1992.
 |
| El museu "Reina Sofia" |
Contemplar obres conegudes, que ens són familiars per foto, llibres, estudis..però que ens
resulten mes impactants en la seva
proximitat. Picasso, i el seu espai dedicat al Guernica, Salvador Dalí, Joan
Miró, col·leccions d’art surrealista, cubista i expressionista.
Com profans en la matèria, busquem el valor de cada obra, a través de l’opinió dels experts. I en alguns
casos topem amb criteris incomprensibles.
Entre obres que impressionen, si mes no pel treball que es pot apreciar,
altres també ho fan per la seva simplicitat.
 |
| "Dos taques sobre blanc", d'Antoni Tàpies |
 |
| Jorge Oteiza i el seu "Homenatge a l'estilema buit del cubisme2 |
 |
| Obre sense títol de l'artista Hèlio Oiticica, del 1959 |
Ignorant en la matèria, sóc incapaç d’apreciar el valor d’aquesta pintura i
no em puc estar de preguntar-me quina és l’obra de l’artista H. Oiticica, que justifica que un llenç com aquest, al qual
ni tan sols ha posat títol, es mereixi lluir en un museu? Potser a la meva
ignorància li anirien be unes classes d’art.
Entre esglésies, monuments, edificis, pintures i restes d’altres
èpoques, un monument que ens recorda,
sobre tot a les dones, la nostra història més recent: la estàtua de Clara
Campoamor. Molt a prop del carrer Princesa, al costat del centre cultural Conde
Duque, llueix, des del 2006, per celebrar el 75 aniversari del vot de la dona a
Espanya.
Mai suficientment recordada
aquesta activista que va dedicar totes les seves energies al reconeixement dels
drets de les dones. Bon moment, en aquestes dates de fer un apunt i recordar
que encara resta molt camí per fer per aconseguir que les dones ocupem el lloc que ens correspon.
 |
| Clara Campoamor |
