Data de la sortida 11 d'abril 2015
Aquesta entrada és quelcom mes que un recull d’anècdotes o un passeig pel
camp. És un homenatge a aquells que m’estimo, a aquells que m’estimen, a aquella que em dona tota la força que necessito, a
aquells que no saben de blocs però saben d’esforç, d’entrega i de renúncia, que
s’han quedat amb l’essència encara que no hagin avançat al mateix ritme que es mou el mon.
Aquest cap de setmana serà alguna cosa més que recórrer muntanyes, pobles o
camins. Serà tornar una mica al passat. Obrir una finestra a una època ja oblidada i veure com el temps hi ha coses
que no ha canviat. Les gents han canviat, el temps arruga les cares i encorba seus cossos, pinta de blanc els cabells i entorpeix el seu
caminar. Alguns ja no hi són. D’altres no hi eren. Però la terra és la mateixa.
Els retorçats troncs de les oliveres creuen la vermellosa terra argilenca, com
ahir, com sempre.
I per ell,
segueix sent la seva vida.
 |
| El papa |
 |
| Quan ja no puc, allà estàs tu |
Arribem a Alloza. L’hiven ens ha deixat un suau sol. La Setmana Santa ha
passat i els visitants han marxat. Els pares busquen els rostres coneguts. Alegria al tornar. El
aire d’aquí els revitalitza. Projectes per l’estiu. Activar la casona...
 |
| Alloza |
Arribem a casa. La
casa dels avis, la casa de tots. Olor de tancat, obrim porticons...
Recorrem els
carrers, busquem algun canvi des de la darrera visita...
 |
| La plaça |
 |
| El carrer de l'església |
 |
| Carraplano, desde la nostra finestra |
Anem al
forn. El de llenya, el de sempre
 |
| Aquí es mima el pa |
 |
| Reposteria artesana |
Anirem a La
Filada (el hort del pare). Ara, la terra sembla morta però segurament a l’estiu ell la farà
tornar a la vida bolcant-li la seva.
.jpg) |
| Desde "La Filada" |
I, amb ells,
anirem als camps que tants anys fa que no veiem. Allà on, un dia llunyà, amb
mans inexpertes els ajudàvem a collir les olives que ens donarien l’oli per
omplir el rebost.
Pel camí veiem
les mines de carbó. A les afores del poble i, ara amb poca activitat, però que
transformen el paisatge. Aquí el pare va patir més d’un ensurt fins que va
decidir buscar una nova vida i descobrir altres terres.
 |
| Les mines |
Arribem a “Las
Naves” les seves oliveres. Les estima i la manca de forces per dedicar-li li fa
mal. El ritme del seu caminar s’accelera i el bastó ja li sobra. Descobreix les
empremtes dels senglars. Les mira, les toca
 |
| "Las Naves" |
 |
| Les nostres arrels |
 |
| Les petjades dels senglars |
I entre tanta
olivera, la flor del codony
 |
| Codony |
 |
| Per esmorzar |
L’endemà, després
del nostre més tradicional esmorzar i abans de tornar a la nostra quotidianitat
visitarem la cooperativa San Blas i ens aprovisionarem d’oli per la resta de l’any.
 |
| Per on passen les olives abans de ser oli |
 |
| On es guardarà l'oli |
 |
| Aquí és més pràctic que el cotxe |
 |
| El que ens envolta |
A aquesta terra i aquest poble el cantautor Joaquin Carbonell (fill d’Alloza)
va dedicar algunes boniques cançons plenes
de sentiment i arrelament (Canción para un invierno, canción del olivo ...)
“Mi tierra no es de azucar
ni tiene mariposas en invierno
ni montañas con risas de clavel
ni arecifes dorados...”
 |
| "Entre los olivos" |
“... y al
anochecer
todos los olivos
se van a beber
con el clarear
todos los olivos
vuelven a
llorar...”
