Data de la sortida 19 d'abril de 2014
Aprofitant les mini vacances de Setmana Santa decidim fer una petita
escapada. I buscant centres d’interés no gaire allunyats consultem algunes de
les llistes dels pobles mes bonics d’Espanya. En totes elles apareix Albarracín
(Terol). Així que ens sembla bona idea
tornar-lo a descobrir (alguns) o descobrir-lo per primera vegada
(altres). I de pas ens acostarem també a alguns altres com Beceite, Valderrobres
o Calaceite.
Sortim al matí amb un primer objectiu, Calaceite. Capital cultural del
Matarraña, amb un conjunt arquitectònic molt interessant. La pedra de les seves
edificacions i cases senyorials reflecteix la llum amb un color especial.
Declarat Conjunt d’Interés Històric Artístic, l’edifici de l’ajuntament
data del segle XVII.
|
Passejant per carrer San Cristóbal |
|
Pujada Roquetes i Casa Moix |
|
"Cubierto ", en el casc antic |
Els seus edificis conserven moltes finestres amb panels de fusta que
amagaven la xafarderia de antigues èpoques.
|
Decoració que no deixa veure l'interior |
|
L'Ajuntament de Calaceite |
|
Plazuela de la Lonja |
|
Església parroquial de "La Asunción" |
|
El campanar |
|
Per quan les cames fan figa |
|
La casa Suñer, al carrer Maella |
|
Carreró del Tossal |
|
Capella de la Mare de Déu del Pilar |
|
Qualsevol racó convida al visitant |
|
A dalt del turó, l'ermita de San Cristóbal |
Seguim la ruta del Matarraña, a la comarca aragonesa, que, al seu pas,
deixa una estela de pobles amb un encant mols peculiar. Ara ens arribem a
Valderrobres. Majestuós el mont que ens dona la benvinguda sobre el riu Matarraña i tocant el Portal de San Roque.
|
Pont i Portal de San Roque |
Històricament havia estat un lloc estratègic de caràcter militar en l’enfrontament
entre els regnes cristians i els almohades.
Bisbes i arquebisbes es van encarregar de fortificar la vila i impulsar
monuments com l’església de Santa Maria la Mayor i el castell
|
Rosassa de Sta. Maria la Mayor |
|
Torre octogonal del campanar |
|
El Castell |
Ens arribem a la Plaça Espanya on
esta situat el palau renaixentista de l’ajuntament
|
La casa de la vila |
Entre els seus carrers descobrim curiositats d’antics hàbits com “la
escuela de niñas”
|
"Escuela de niñas" |
O “la escuela de niños”
|
"Escuela de niños" |
|
El pas del temps deixa les seves empremtes |
|
Portal de Bergós |
|
Passadissos i carrerons |
|
L'encant que amaguen els seus carrers empedrats |
No gaire lluny de Valderrobres es troba Beceit. Situat en els Ports de
Beceit, al costat del riu Matarranya, a la Franja bilingüe on català i castellà
conviuen agermanadament.
|
Beceit |
S’accedeix al poble a través d’un pont situat al costat de l’ermita de
Santa Ana.
|
El pont de Beceit |
|
Ermita de Santa Ana |
La població conserva un gran nombre de portals i callissos que aporten el
seu encant.
|
El riu Matarraña |
Acabada la visita toca
recuperar forces i menjar alguna cosa, així que tornem a Valderrobres i entrem
en un dels molts locals situats a la plaça Major.
El dinar s’allarga una mica i quan sortim creiem que ja es hora d’anar a un
altre poble: Alloza. Aquest amb menys interès històric artístic, però amb més
interès personal.
|
Alloza |
|
La Filada, preparada per la sembra |
|
La tarda va caient |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada