'Hay que veeer', el rincón donde se guardan pequeñas experiencias compartidas para que el tiempo no las borre de la memoria.


Per que cal no oblidar els petits-grans moments en què escapem de la rutina i aquells amb qui els compartim.


dilluns, 21 d’abril del 2014

La comarca del Matarranya

Data de la sortida 19 d'abril de 2014


Aprofitant les mini vacances de Setmana Santa decidim fer una petita escapada. I buscant centres d’interés no gaire allunyats consultem algunes de les llistes dels pobles mes bonics d’Espanya. En totes elles apareix Albarracín (Terol). Així que ens sembla bona idea  tornar-lo a descobrir (alguns) o descobrir-lo per primera vegada (altres). I de pas ens acostarem també a alguns altres com Beceite, Valderrobres o Calaceite.
Sortim al matí amb un primer objectiu, Calaceite. Capital cultural del Matarraña, amb un conjunt arquitectònic molt interessant. La pedra de les seves edificacions i cases senyorials reflecteix la llum amb un color especial.

Declarat Conjunt d’Interés Històric Artístic, l’edifici de l’ajuntament data del segle XVII.

Passejant per carrer San Cristóbal

Pujada Roquetes i Casa Moix
"Cubierto ", en el casc antic

Els seus edificis conserven moltes finestres amb panels de fusta que amagaven la xafarderia de antigues èpoques.

Decoració que no deixa veure l'interior
L'Ajuntament de Calaceite
Plazuela de la Lonja
Església parroquial de "La Asunción"
El campanar
Per quan les cames fan figa

La casa Suñer, al carrer Maella
Carreró del Tossal

Capella de la Mare de Déu del Pilar
Qualsevol racó convida al visitant
A dalt del turó, l'ermita de San Cristóbal

Seguim la ruta del Matarraña, a la comarca aragonesa, que, al seu pas, deixa una estela de pobles amb un encant mols peculiar. Ara ens arribem a Valderrobres. Majestuós el mont que ens dona la benvinguda sobre el riu  Matarraña i tocant el Portal de San Roque.

Pont i Portal de San Roque

Històricament havia estat un lloc estratègic de caràcter militar en l’enfrontament entre els regnes cristians i els almohades.
Bisbes i arquebisbes es van encarregar de fortificar la vila i impulsar monuments com l’església de Santa Maria la Mayor i el castell

Rosassa de Sta. Maria la Mayor
Torre octogonal del campanar
El Castell

Ens arribem a la Plaça Espanya  on esta situat el palau renaixentista de l’ajuntament

La casa de la vila

Entre els seus carrers descobrim curiositats d’antics hàbits com “la escuela de niñas”

"Escuela de niñas"

O “la escuela de niños”

"Escuela de niños"
El pas del temps deixa les seves empremtes

Portal de Bergós

Passadissos i carrerons
L'encant que amaguen els seus carrers empedrats

No gaire lluny de Valderrobres es troba Beceit. Situat en els Ports de Beceit, al costat del riu Matarranya, a la Franja bilingüe on català i castellà conviuen agermanadament.

Beceit


S’accedeix al poble a través d’un pont situat al costat de l’ermita de Santa Ana.

El pont de Beceit
Ermita de Santa Ana


La població conserva un gran nombre de portals i callissos que aporten el seu encant.

El riu Matarraña

 Acabada la visita toca recuperar forces i menjar alguna cosa, així que tornem a Valderrobres i entrem en un dels molts locals situats a la plaça Major.

El dinar s’allarga una mica i quan sortim creiem que ja es hora d’anar a un altre poble: Alloza. Aquest amb menys interès històric artístic, però amb més interès personal.

Alloza
La Filada, preparada per la sembra

La tarda va caient

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada