Un any. Un llarg any esperant que
cada dia sigui l’últim del malson. Desitjant cada dia trobar la sortida a l’interminable
laberint en que s’ha convertit aquest
dia a dia. Falses portes que s’obren a paisatges enganyosos que poc a poc s’esvaeixen
per tornar novament a la casella de
sortida.
I el temps passa. Passa inexorable i tots seguim amagats darrera la
quadricula roba que segella la nostra boca, que difumina el nostre rostre i que
ens distància del nostre entorn.
Però la pintem de colors, inventem nous dissenys i, fins i tot, la decorem
amb pedreria. La integrem en el nostre “outfit” diari com un complement mes i
així espantem la por que s’amaga darrera. I esperem...
Esperem que les portes s’obrin, que el perímetre es faci mes gran, tan gran
que siguem nosaltres qui posem els seus límits.
Mentrestant cal buscar a la natura
mes propera la càrrega d’energia que ens ajuda a seguir. Perquè l’espai, ara,
ha de ser tan obert que només les mirades sobreviuen a la distància.
Les mirades, que ara tenen un nou valor.
Que, ara, fan molt mes que mirar. Son mirades que acosten, que
acompanyen, mirades que acaricien, mirades que abracen.
Socialitzar ara és mes difícil. I les nostres cites són mes curtes. No són al voltant d'una taula sinó sota el cel i fent camí.
31 de gener 2021
Redescobrim Mollet i seguim la riba del seu riu, com
tants d’altres molletans que han decidit sortir a respirar.
 |
| Creuant el pont |
 |
| Els cotxes descansen, el planeta respira millor |
 |
| El riu Besós |
7 de febrer 2021
El dia esta plujós i no hi ha gaires valents com nosaltres que s’arrisquin
a mullar-se, però després de les primeres gotes del matí, la passejada ha pagat
la pena.
Hem arribat fins el parc de l’Hostal del Fum, de Palau Solità i Plegamans.
Avui sense l’animació de nens, ni
famílies fent picnic, sense bicicletes infantils ni improvisats partits de futbol entre pares
i fills.
Ha esta una mirada enrere i recordar
quants matins de diumenge havíem vingut a jugar amb els nens! Quantes
fotografies guarden el pas del temps amb aquest escenari al darrere! Els arbres
són els mateixos, els nens s’han fet grans, nosaltres seguim recordant!
 |
| El silenci del parc |
 |
| El tren |
 |
| L'estació de Can Boada |
 |
| Esperant el tren |
 |
| També trobem fòssils |
 |
| Mantenint les distàncies |
21 de febrer 2021
Diumenge de muntanya. Ara toca pujar i canviar de perspectiva.
A la serralada del litoral, l’objectiu és el castell de Sant Miquel. Mes
aviat, el que resta en peu, però és una bona excusa per fer camí
 |
| Trio d'asos |
 |
| Vinyes entre muntanyes |
 |
| La comarca |
 |
| Pedres al camí |
 |
| Núvols negres |
 |
| Pujant |
 |
| El castell |
 |
| El que resta del castell |
 |
| Vista des del castell |
 |
| Els excursionistes |
28 de febrer 2021
Seguim recorrent la nostra comarca, dintre dels nostres límits. I per satisfer
la nostra sed de moviment busquem fonts a Sta. Maria de Martorelles. Entre les
moltes fonts que s’amaguen per aquests indrets fem un recull del que podem
trobar en una passejada de diumenge.
 |
| Font de la Mercè |
 |
| Primera parada |
 |
| Vista del Castell de Sant Martí |
 |
| Darrera el dólmen de Castellruf |
 |
| A la font de la Teula |
 |
| Amagat entre les pedres |
 |
| Inspecció de l'entorn |
 |
| Font del Ferro |
 |
| Font de St. Domènec i el Ca |
 |
| Esperant temps de picnics |
 |
| Amagatalls |
 |
| L'arbre despullat |
 |
| La font Sunyera |
 |
| Proporcions |
 |
| Branques |
