Avui estem una mica despistats i improvisem ruta.
Tirant de la memòria d’alguns recordem que hi ha el castell de la Popa en
Castellcir i, tot i que no tenim mapes de la zona, decidim anar al poble i
buscar informació directament.
La senyalaització |
El dia es esplèndid. Un dia assolellat
de tardor que ens anima a fer camí.
Dibuixos en el cel |
A la oficina d’informació ens
diuen que la senyalització no es gaire bona, ens aconsellen acostar-nos una
mica mes en cotxe i ens donen uns quans punts de referència per aconseguir
arribar al Castell.
Primer, informar-se |
Deixem el cotxe i comencem a
caminar seguint les indicacions que ens han donat.
Tot seguint el camí ens trobem a Ca l’Antoja. Aquesta era la casa
pairal de Joan Antoja, un activista borbònic de Centelles durant la guerra de secessió.
La masia |
A partir d’aquí, seguim sempre
els camins de la dreta i sense creuar la riera.
Una mica mes enllà farem una
paradeta per fer l’esmorzar. Avui acompanyarem l’entrepà amb torradetes amb una crema especial de
carbassa (de la fira de la carbassa) i “xupito”
de vi.
Nyam nyam ... |
Recuperades les forces seguim cap
el nostre objectiu. Ens anem creuant a ciclistes. A estones podem veure el castell que apareix i s’amaga
de forma intermitent.
Ens acostem ... |
A mesura que pugem, el paisatge
es va ampliant. Ara podem veure, fins i tot, les muntanyes de Montserrat.
Al fons, Montserrat |
I després d’una bona pujadeta...
Ja arribem |
... arribem al castell. El
conjunt del castell esta format per les muralles, les restes de l’edifici
principal i la capella de Sant Martí.
A la porta del Castell |
Quan traspassem el portal del
castell ens trobem dins del cos principal, un rectangle cobert amb volta de
canó. Els murs són gruixuts.
El cos principal del Castell |
Entre les restes del Castell |
Les parets que encara están en peu |
Pedres grises, muntanyes verdes |
A l’extrem est del penyal hi ha l’antiga
església romànica de Sant Martí de la Roca.
El paisatge |
Una vegada recorregut el castell
baixem les escales de la porta principal i li donem la volta a la roca per veure la seva forma de vaixell que li
dona el nom de la Popa.
La popa |
Des d’aquí es pot seguir el camí
fins a la Sauva Negra, un espai protegit dins del Pla d’Espais d’interès
Natural, però la intenció es dinar a casa i això allargaria massa l’excursió.
Emplacem aquesta ruta per un
altre dia i la registrem en la llarga llista de sortides pendents.
Per tornar seguim un camí alternatiu, fins arribar al punt de partida.
Per tornar seguim un camí alternatiu, fins arribar al punt de partida.
En el camí, uns bolets enganyosos |