'Hay que veeer', el rincón donde se guardan pequeñas experiencias compartidas para que el tiempo no las borre de la memoria.


Per que cal no oblidar els petits-grans moments en què escapem de la rutina i aquells amb qui els compartim.


diumenge, 8 de desembre del 2013

Morella (Castelló)

Data de la sortida 6 de desembre de 2013


Aprofitant que es un cap de setmana llarg , allarguem una mica la nostra excursió i ens arribem fins a Morella. Ciutat erigida en un penyal, rodejada de muralles i amb un castell que domina l’horitzó.  

Encara que el viatge es una mica llarg, el dia es esplèndid i quan arribem el sol llueix i escalfa el fred matí.


Portal d'entrada a Morella

Les dos torres de St. Miquel

Travessem la muralla i passegem  pels seus carrers plens de visitants com nosaltres.


Racons de Morella

Pasem per l'edifici de l'ajuntament, d'estil gòtic civil, amb uns gegants que dónen la benvinguda.

L'ajuntament
Edificis peculiars

Carrerons plens de misteri (la judería)


Els porxos
Els porxos dónen un atractiu especial al carrer Blasco de Alagon

La muralla envolta la ciutat
Al fons, el castell
El Castell destaca des de qualsevol punt de la ciutat

En el Jardí dels Poetes
El Castell sempre ens mira
L'església de Sta. Maria la Mayor

Darrere les muralles

I no ens oblidem de comprar els típics flaons, pastissets farcits de mató amb ametlles.


Una de les moltes pastisseries de Morella


I després de tot el recorregut ens decidim a seguir una recomanació que ens han donat de  visitar Sorita i el seu santuari de la mare de deu de la Balma. Edifici religiós enclavat en la roca, d’estil renaixentista, amb un curiós camí d’accés en la mateixa roca.
 
La Balma
 

En el mateix lloc hi ha l’Hospederia de la Balma i un restaurant, on aprofitem per dinar.

En el restaurant
Camí del santuari



Sota la roca
Entrada al santuari





diumenge, 1 de desembre del 2013

Badalona

Data de la sortida 1 de desembre de 2013


Aquest darrers dies el fred es deixa sentir i ens fa una mica de mandra endinsar-nos en els boscos. Així que canviem la muntanya per la platja.

Acostar-nos fins a Badalona ens sembla una bona idea. Està molt a prop i el passeig marítim es prou llarg com per fer una bona passejada.
El vent bufa
 

La platja està solitària però el passeig està ple de gent que, com nosaltres, vol gaudir d’un dia força solejat, tot i que corre l’aire.
 
Les barques oblidades sobre la sorra
 

Arribem fins el pont del Petroli i el recorrem, però no podem veure l’escultura  d’anís “El Mono”. Esta tota tapada i entre tanques, en obres.
El pont del Petroli
L'estiu queda lluny
Ens imaginem sobre un transatlàntic
 

Però tenim els peus sobre la terra