Data de la sortida 9 de setembre 2018
Avui visitem La Garrotxa, la comarca mes volcànica de Catalunya. Però no
busquem volcans, si no gorgs. Llocs refrescants per passar la calors dels
darrers dies d’estiu.
 |
| Capes que han deixat les colades de lava |
Les Planes d’Hostoles, petit poble situat en la vall de Cogols i d’Hostoles,
envoltat pels cingles del Far, de la Salut i la serralada de les Medes, a la
dreta del riu Brugent. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de La
Garrotxa.
 |
| Les Planes d'Hostoles |
Aquí es reparteixen tot un seguit de gorgs als que intentarem arribar. I
començarem pel gorg del Molí dels Murris.
Des de l’oficina de turisme, seguim la via verda, en direcció a Sant Feliu
i enllacem amb la carretera asfaltada. Al nostre voltant immensos camps de blat
de moro.
 |
| Blat de moro |
Entre boscos, les aigües de la riera de Cogols participen de la
petrificació de les plantes i conformen “traventinos” (pedra porosa calcària).
 |
| La riera |
 |
| Un petit salt |
Una passejada que
no arriba als 2 kilòmetres i gaudim de la vista del salt del Molí dels Murris
 |
| Entre els arbres es deixa veure el gorg |
 |
| La passarel·la ens deixa veure el gorg |
 |
| El Molí de Murris |
 |
| Aigua ... vida |
 |
| Les pedres calcàries |
 |
| També mirant l'aigua es pot veure el cel |
Iniciem la nostra segona ruta desfent un tros del camí i desviem cal el gorg
de Can Poetí. Per un tram d’escales de fusta baixem fins el riu Brugent.
 |
| Can Poetí |
 |
| Al gorg de Can Poetí |
 |
| Temptadores aigües |
De tornada creuem el riu pel pont de Can Poetí i seguim per la via verda
que ens portarà fins el tercer gorg del dia, el de Santa Margarida
 |
| El pont de Can Poetí |
 |
| La via verda |
Pel camí,
famílies i grups en bicicleta i a peu, resseguint la mateixa ruta.
 |
| Saltant per sobre les pedres |
Fins que veiem la gorga. Impressionant salt d’aigua. La seva peculiaritat
és que es pot caminar per darrera de la cortina d’aigua.
 |
| El gorg de Santa Margarida |
Quan ens acostem l’aigua ens esquitxa
i humiteja els nostres cabells i la nostra pell. Sentim la seva frescor,
veiem atrevits banyistes que tremolen dins de l’aigua.
 |
| L'aigua cau |
Aquest magnífic
entorn va ser escenari d’alguns capítols de la sèrie “Polseres vermelles”.
Tornem a trepitjar les mullades pedres per arribar al parc de “La parada
del Junquer”. Un petit pont de fusta dóna accés a la zona de picnic.
 |
| La Parada de Junquer |
Una mica de descans i entrepans pels afamats caminants. I, ja recuperats
anem cap el darrer gorg, el de la Plana. Com els anteriors, no gaire lluny.
Resseguint la carretera a l’alçada del cementiri de Les Planes, cal creuar-la
i endinsar-nos seguint els senyals.
Pel camí, com en els altres, es respira frescor, el sol lluita per arribar
trencant la barrera de branques i fulles que conforma la vegetació.
Arribem al gorg, la seva amplada ens sorprèn. L’aigua cau incansable a la
gran piscina natural que es forma als peus del salt.
 |
| El gorg de La Plana |
 |
| No ens resistim a la foto en aquest escenari |
 |
| L'estiu no ha esgott el seu cabal |
 |
| Com estar en mig de la selva |
Tornem al camí i al poble. Però la tarda encara es pot estirar i, ara sí,
en cotxe ens volem acostar a Sant Feliu de Pallerols. Molt a prop de Les
Planes, a la mateixa val d’Hostoles. Es un poble carismàtic i amb llegenda
pròpia.
Sembla ser que una nit de lluna plena un santfeliuenc va veure reflectida la lluna
en les aigües del riu brugent. La seva bellesa el va captivar i la va voler
pescar amb un cove, però no ho aconseguia. Algú ho va veure i li va preguntar
si volia pescar la lluna. Des d’aleshores als de Sant Feliu de Pallerols els
diuen “pescallunes”.
I per a què tothom conegui la llegenda, una escultura i una placa ho
explica en el pont sobre el riu.
Passegem per alguns dels seus carrers. Estrets, cuidats... Un café ala
plaça de l’església, el riu que banya
alguns carrers....
 |
| La lluna |
 |
| El pescallunes |
 |
| L'església de Sant Feliu |
 |
| Des del carrer del Rec |
 |
| Ubicació de l'antic molí de La Conqueta |
 |
| El Burgent |
El resum de 14 kilòmetres i 4 salts d'aigua que ens han refrescat el dia...
