22 Agost 2016
Avui es fa efectiu un projecte guardat en el paquet de les intencions des
de fa molt de temps. Imaginat, programat, iniciat, ara: “el camino de
Santiago”. Bueno, en realitat és l’epíleg. Aquesta ruta no acaba a Santiago,
sinó que comença a Santiago. La feien
els pelegrins que, després de visitar l’apòstol, volien arribar fins el “final de la terra”.
Hem programat quatre etapes i un dia més per fer una mica de turisme.
Arribem a l’aeroport de Santiago de bon matí i, després d’agafar l’autobús
fins el centre de la ciutat, dipositem els nostres equipatges, que ens els
portaran al nostre alberg per la primera nit. Una ullada a la catedral (el
darrer dia ja farem la visita me àmplia) i passem per l’Oficina Internacional
del Pelegrí a buscar la nostra “cartilla
del peregrino”. Esmorzar en el bar La Tertulia.
 |
| Per nosaltres aquí no acaba la ruta, comença |
I ara sí, aquí comença l’aventura. Per on comencem? A buscar les primeres
fites. La primera fletxa groga. Aquí, a la ciutat estan a terra pintades. Abans
de deixar Santiago ja ens hem perdut un parell de vegades, però la gent és molt
col·laboradora i sempre ens dóna un cop de ma.
Quan estem buscant on hem perdut la darrera fita un altre pelegrí despistat
en pregunta pel Camí. Entre tots tres retrobem la ruta i acabem compartint el
dia.
 |
| Ens allunyem de Santiago |
De mica en mica,
comencem a agafar el ritme. El camí és fàcil.
 |
| Ens trobem els primers "hórreos" |
Després entrem en
un bosc i, durant uns quants quilòmetres caminem entre eucaliptus.
 |
| Un altíssim eucaliptus |
Grans cases disseminades pel paisatge. Alguns nuclis urbans. Carballal,
Quintans.
Pel camí, anem trobant altres pelegrins. La salutació sempre és la mateixa
“buen camino”.
Arribem a un pont medieval, sobre el riu Roxos i, sense pensar-ho dos
vegades, fiquem els peus a l’aigua. Això
els revitalitza i seguim endavant.
 |
| Cal aprofitar els rius |
Compartim conversa amb l'Antonio, el nostre company de viatge i quan arribem a Ventosa
ens aturem per dinar. Encara ens queda la meitat de la ruta del dia.
Després de dinar, costa reprendre el
camí. anem cap a Lombao i Aguapesada. El que de veritat ens pesa és la calor
que fa. La pujada cap a Alto do Mar de Ovellas es fa interminable. Fem moltes parades
per beure aigua. Trobem una font d’aigua
fresca i ens tirem aigua pel damunt. Recuperem els ànims.
Seguim fins Carballo. En el camí, darrera una casa abandonada veiem un
cavall lligat al costat d’un pou, sense aigua i sense menjar, asfixiat de calor
i ple de mosques. Traiem aigua del pou i
en entretenim una bona estona ajudant al pobre animal. Finalment, apareix l’amo
i, per l’aspecte, devia pensar que li volíem robar. Aclarit el tema s’emporta
l’esbroncada del nostre company per tenir un animal en aquelles condicions.
 |
| Ajudant a un pobre animal assedegat |
Seguim buscant fites, quilòmetre a quilòmetre. La tarda va caient i encara
ens falta.
I arribem a un dels llocs mes macos de tota la ruta: Ponte Maceira. On el riu Tambre juga amb la natura i el pont
medieval “A ponte vella” completa el bonic paisatge.
 |
| El riu Tambre |
 |
| A Ponte Vella |
Un lloc ideal per banyar-se, però s’està fent tard i hem d’arribar a
Logrosa. El nostre company decideix quedar-se una estona i nosaltres seguim
després de fotografiar el lloc.
 |
| Seguim les fites |
Finalment, arribem al nostre alberg a Logrosa i, després d’una dutxa i un
lleuger sopar anem a descansar. Hem superat la primera etapa i hem de recuperar
forces per la propera.
 |
| Església de Logrosa |
23 Agost 2016
Ens llevem abans de les 8, però ja anem tard. Els pelegrins matinen mes.
Estem soles a l’alberg. Esmorzem i, seguint les indicacions que ens havíem donat,
agafem una drecera per arribar al Camino sense passar pel mig de Negreira.
 |
| Buscar fites és una obsessió |
Passem per l’antic camí de Negreira, restes de cases en ruïnes, una antiga
església, un cementiri.
 |
| Antiga església de Negreira |
Durant molta, molta estona no ens trobem amb ningú. Realment hem sortit
molt tard. Finalment un grup bastant nombrós que fa la ruta a la inversa es
creua amb nosaltres.
Deixem els boscos, camps de blat de moro, i passem per carretera. Sempre
buscant les fites.
 |
| Camps infinits de blat de moro |
 |
| També pelegrins a cavall |
Antonio, el mallorquí, ens envia un wzp. No sabem si va davant nostre o el tenim a
darrere.
Seguim el pas. Algunes pujades ens fan fer pauses. El sol comença a picar.
Hem de beure molta aigua. Les cames i els peus també comencen a estar cansats.
El braços van agafant color. Les samarretes dibuixades al nostre cos.
Deixem enrere llogarets, parròquies o “concellos”. No tenim massa clar què
és cada cosa. Mamade de Zas, Camiño Real...
A la cruïlla de Cornovo abandonem un altre tros d’asfalt. Anem trobant
pelegrins: “Buen camino!!”
Passem A Pena, però no ens aturem al seu alberg. Millor no fer parades
llargues.
A banda i banda del camí camps i camps de blat de moro.
 |
| El sol escalfa de debò |
Antonio ens torna a enviar missatges. Hem mirat els km. de les fites.
Calculem que està uns sis kilòmetres darrere de nosaltres. Desestimada la idea
d’esperar-lo. Ell va fent masses parades. Ja ens trobarem a Santa Mariña.
 |
| 49 km. per fer |
Passem per Vilaserio i continuem fins a Cornado. Hem deixat el Concello de
Negreira i entrem en el Concello de Mazaricos. Trobem una vaqueria. Continuen
els camps de blat de moro.
Pujades i baixades que ara ja ens costa remuntar. Atrapem alguns pelegrins.
I altres ens atrapen a nosaltres.
El camí és un buf de relax. El cansament no estressa, deixa anar la llengua,
allunya el mal humor, el soroll, les presses...
Quan sembla que no podem mes, ens aturem i mengem uns fruits secs. Bevem
una mica d’aigua i recuperem energies.
Quan ja no falta gaire per arribar al final de l’etapa ens trobem el riu
Maroñas. En un recés, sota un pont, un petit grup s’està banyant. Se’ns
il·lumina la cara. No ens ho pensem, accelerem el ritme per recorre els pocs
metres que ens falten per arribar al riu. Ens traiem botes i mitjons i fiquem
els peus a l’aigua. La fredor de l’aigua ens fa mal als peus. Els traiem i els
tornem a ficar mentre riem i xarrem amb els altres banyistes. Alguns, atrevits,
es fiquen de cap a l’aigua.
 |
| Aigua freda i transparent |
Van arribant alguns pelegrins mes que van fent com nosaltres.
I tornem a amagar els peus dintre de les botes per recórrer els darrers
metres que manquen per arribar a Casa Pepa.
Són les 15:00 h. Estem acalorades, cansades, adolorides i afamades. Després
d’una dutxa, el “menú del peregrino” ens sap a glòria. Una amanida d’allò mes
gustós, una mitjana amb patates i préssec en almívar.
A les 5 de la tarda arriba Antonio amb Esther, una altra pelegrina que ha
trobat pel camí. Amb ells passem la tarda, una estona de descans i una estona
voltant per Santa Mariña, la seva església parroquial i el seu cementiri.
 |
| Les campanes de Santa Mariña |
Ens crida l’atenció el cementiri, vell, grisós, amb grans creus i figures
d’àngels.
Al llarg del camí trobarem molts cementiris d’aquest mateix estil i
arquitectura. Una mica fantasmagòrics.
 |
| I el sol es va amagant entre el blat de moro |
24 Agost 2016
Avui a les 7 ja estem esmorzant i abans de les 8 fent ruta. Tenim 32 km.
pel davant i el dia pinta ennuvolat, cosa que és d’agrair.
Antonio ens abandona. No es troba be i decideix tornar cap a Santiago. No
està en condicions de seguir una etapa tan llarga com la d’avui.
Esther ens acompanya i, amb la seva amena conversa el camí es fa més fàcil.
Sortim tots a l’hora de l’alberg, però de mica en mica ens anem distanciant
els uns dels altres i ens anirem retrobant a llarg del dia: un matrimoni de
Santander, unes amigues de Madrid que fan el camí amb els seus fills, una
parella d’americans que no parla espanyol....
Vilar do Castro, Abeleiroas, San Cristovo de Corzón....
 |
| Comencem a veure el mar |
 |
| Muntanyes i rius |
Quan portem 10 kilòmetres, a Ponte Olveira, un canvi de sabates i un cafè
per l’Esther.
Logoso, Hospital. Portem 18 km.
Comprem entrepans pel camí. El proper bar o servei està a 15 km.
Les cames estan molt cansades. M.T. te una ampolla al taló, li fan mal els
dits dels peus i també els bessons.
Anem una estona per la carretera antiga i arribem a la cruïlla on es
separen els pelegrins que van a Fisterra dels que van fins Muxia.
 |
| Cap a Fisterra |
Per no perdre el ritme no parem i anem picant fruits secs.
Passem per l’ermita de Ntra. Sra. De las Nieves.
 |
| Capilla da Nosa Señora das Neves |
Es dissipen els núvols i el sol comença a aparèixer. Ens costa més caminar.
La motxilla sembla que pesi mes. Però res no ens atura.
 |
| Esther i M. Teresa |
Esther no es queixa de res. Es nota que està molt acostumada a caminar. Ja
havia fet altres rutes de Santiago. També és molt excursionista. Penso: “quan
torni a Mollet faré rutes mes llargues i mes sovint”.
I albirem el mar, i el port de Cee, la Costa da Morte. Sembla que ja està a
prop el final de l’etapa.
 |
| Al fons, Cee |
 |
| El mar es fon amb el cel |
Però abans hem de baixar una pendent important i no portem pals que ens ajudin. Cal
reduir el pas i anar amb compte. Ens acomiadem d’Esther. Ella ha d’anar a
Corcubion, una mica mes enllà de Cee i accelera el seu ritme. Ha estat un plaer
compartir la jornada amb ella.
Quan estem a l’entrada de Cee, busquem una ombra en el camí i ens aturem a
menjar els entrepans. Portem 8 hores i mitja caminant. Hem descobert que tenim
músculs que no coneixíem. Les cames ens fan figa. Estirar-se a terra és un
plaer.
 |
| Al límit de les nostres forces |
Però quan ens volem aixecar el nostre cos es nega a funcionar. El ritme de
la nostra marxa es redueix a la mínima expressió. L’hostal està a 1,5 km. i hem
d’arribar com sigui.
Arrossegant-nos, passem per la porta d’un alberg. Assegudes a terra estan
les nenes de Madrid, fregant-se els peus, amb cara d’esgotament. Les seves
mares encara no han arribat. No està tan malament, no hem estat les
darreres!! Les deixem i seguim. Parem a una farmàcia. Caldrà vaselina pels peus.
Finalment arribem al Bieiramar. Uns sucs, una mica de fruita i una dutxa.
L’encarregat de l’hostal ens veu tan esgotades que, sense demanar-li, ens puja
uns sandwich a l’habitació. Fregues a les cames, un ibuprofè i al llit.
 |
| Cee des de la finestra de la nostra habitació |
25 Agost 2016
Despertar a les 7 i verificar que les cames segueixen al seu lloc i sembla
que funcionen. Mes fregues i un altre ibuprofè per l’esforç final. Avui
arribarem a Fisterra.
Esmorzar ràpid i lleuger i fem via.
 |
| Ja falta poc |
Durant molta estona no veiem pelegrins. Primer passem per Corcubion. La
seva platja.
 |
| Vorejant la platja |
 |
| Ens entretenim fent fotos |
 |
| Praia Llagosteira |
Continuem cap a Sardiñeiro, alternant carretera i camí.
Trobem una solitària pelegrina. Parlem amb ella una estona, mentre busquem
les fites i caminem. És de Washington. Ha vingut sola, “amb els seus
pensaments” i fa deu dies que va caminant. També arribarà amb nosaltres a
Fisterra.
Fotos a la platja de Sardiñeiro. Sorra blanca. Molt solitària. Algun
pelegrí ficant els peus, buscant una mica de confort en l’aigua.
El dia esta núvol però no fa fred.
Arribem a Fisterra.
A la sortida d’un parc ens retrobem a l’Esther. Ens alegrem totes i seguim
juntes, amb l’americana cap al far.
 |
| La boirina ho envolta tot |
Tres quilometres més i arribem a la fita del KM 0,00. Això ens emociona.
Portem quatre dies restant quilometres a cada fita i hem aconseguit el nostre
objectiu. Cansades, però contentes.
 |
Km 0,00
|
El far està ple de turistes. Això, després dels dies de calma ens atabala
una mica. Fins i tot, un gaiter posa la seva banda sonora, al final de la nostra
pel·lícula.
 |
| El far de Fisterra |
Gaudim del paisatge, fem fotos i l’americana s’acomiada de nosaltres amb un
emotiu “que el señor vaya con vosotras”.
 |
| Si, ens sentim a la fi de la terra |
Tornem a Fisterra i anem a l’alberg públic a demanar el nostre diploma: la
“finisterrana”. Allà ens tornem a trobar a les madrilenyes.
Ja son les 2 del migdia. Compartim un dinar amb l’Esther i ens tornem a
acomiadar d’ella, ara definitivament. Tornarà en bus cap a
Santiago i marxa a Madrid.
Nosaltres ens acostem a la platja, ens estirem a la sorra i ens relaxem
veient com baixa la marea.
 |
| Encara tenim peus!! |
A mitja tarda agafem el bus cap a
Muxía.
Demanem al conductor que ens avisi quan arribem a Muxía i ens respon: “a las
siete”. Estranya resposta, molt a la galega. A les preguntes, mai no donen
respostes clares. Després resulta que Muxía és la darrera parada!!
El nostre darrer alberg és el Bella Muxía. Quan arribem està plovisquejant.
Ens descarreguem d’equipatge i ens regalem un sopar, al passeig marítim, amb
pop a la galega i alvariño.
Aquesta nit sí que caldrà abrigar-se una mica.
26 Agost 2016
A les 6 ens desperten els altres pelegrins de l’alberg que ja comencen la
seva ruta. Però nosaltres fem el ronso. Avui la caminada serà un passeig per
Muxía.
Els pobles costaners tenen un encant especial i Muxía no és una excepció.
Situat en una badia que s’obre a l’Atlàntic, sembla una petita península.
 |
| Sembla un mar de plata |
Fa molt aire i el dia està ennuvolat, però això aquí es el mes habitual.
Voregem el poble per anar al Santuari de Ntra. Sra. de la Barca. Sobre les
roques, mirant al mar. A un costat el far da Barca. A l’altre el monument “A
ferida”, dedicat al desastre que va ocasionar el Prestige.
 |
| A Ferida |
 |
| El Santuari |
Les onades trenquen contra les roques en un esclat d’escuma blanca.
 |
| Les onades que el vent aixeca |
Davant el santuari la “Pedra d’Abalar” i la “Pedra dos Cadrís”.
 |
| A Pedra d'Abalar |
 |
| Sobre la Pedra dos Cadrís |
Des d’aquí es pot veure, a l’altra banda de la badia el far de Camariñas, a
la Costa da Morte, en el Cap Vilan.
 |
| El far de Muxía. Al fons, el de Camariñas |
El vent ens colpeja la cara i esvalota els nostres cabells. Agraïm portar
avui els pantalons llargs.
Ens trobem amb el matrimoni de Santander. També, com nosaltres, estan fent
una mica de turisme però tornaran a dormir a Fisterra.
Ens acostem a visitar l’esglèsia parroquial
de Santa Maria i recorrem els carrers de Muxía, buscant els assecadors
de congre, que trobem buits de peix.
 |
| Assecadors de congre |
Topem amb un mercat ambulant i ens
sorprèn veure parades de peix al carrer.
 |
| Monument als voluntaris, a la catàstrofe del Prestige |
Al migdia agafem el bus cap a Santiago. Comença el retorn.
Recorrem els carrers del casc antic de Santiago. Rua dos Orfas, rua Vilar,
rua do Franco. Avui estan a petar. Turistes i pelegrins escampats pels
carrerons.
 |
| Van a buscar la "compostela" |
Entrem a la catedral i visitem a l’apòstol, com mana la tradició.
 |
| A la porta de Santa Ana |
 |
| Pazo de Raxoi. Seu de l'ajuntament i del govern autonòmic |
 |
| Hostal dos Reis Católicos |
 |
| Pazo de San Xerome. Seu del rectorat de la Universitat |
 |
| Praza da Quintana (Quintana de Vivos) |
 |
| Praza da Quintana (Quintana de Mortos) |
 |
| Praza das Praterias |
De record, el pastís de Santiago i la “concha del peregrino” que ara te
molt valor per nosaltres.
Quan els peus ja es queixen i les cames ens fan figa anem a la plaça
Galicia i agafem l’autobús per anar a l’aeroport.
Amb una hora de retard, s’enlaira l’avió
i s’acaba l’aventura.
Però això del “Camino” enganxa i ja pensem en tornar l’any vinent!!!
