Tants dies tancats,
amagant la por, reprimint les ganes d’abraçar, de tocar, de tenir a prop a tots
aquells a qui estimem. Finalment la porta es va obrint i lentament comencem a
respirar tot i que l’aire no és el mateix a través del filtre que transforma la
nostra imatge en una incògnita.
No només ha
canviat la nostra imatge, també el paisatge ha canviat i, fins i tot, la forma
de mirar-lo.
Per això, avui
volem mirar Barcelona sota aquesta nova perspectiva, establiments tancats,
trànsit fluït, aparcaments disponibles, absència de turistes i passejants
silenciosos. No és la millor cara de la ciutat, no és el futur desitjable, només és el present que volem
canviar.
I busquem un punt
des d’on convertir-nos en ocells observadors. Pugem el Turó de La Rovira per arribar al que tothom
coneix com els búnquers. A 262 metres d’altura i una vista de 360º de la ciutat.
 |
| Pujant el Turó |
 |
| Imponent, la Sagrada Familia |
 |
| La calitja del mar es cola entre els arbres |
Nom equivocat,
aquí no hi havia búnquers. Durant la guerra civil havia instal·lada una bateria
antiaèria, posteriorment el barri es va omplir de barraques que, poc abans dels
jocs olímpics de 1992 es van enderrocar. Actualment és un dels millors miradors
de Barcelona que rep diàriament infinitat de visites de turistes.
Avui nosaltres
ocupem el seu lloc, projectant la mirada
en la distància intentant veure l’edifici mes llunyà o el futur dels nostres
dies, darrere la incertesa.
 |
| El Tibidabo |
 |
| Al cim |
 |
| El que queda de la bateria aèria |
 |
| De baixada, murs que amaguen casones d'altre època |
El sol i la
tranquil·litat de la ciutat convida a seguir de visita. Aparcaments buits i
portes obertes, per endinsar-nos al Park Güell, un dels emblemàtics paratges de
Barcelona i, com quasi tot, amb una història a darrere.
Cap al 1900 es va
iniciar la construcció d’aquest projecte encarregat a Antoni Gaudí per Eusebi
Güell. Inicialment havia de ser una urbanització per famílies acomodades. Güell
volia imitar els parcs residencials britànics, per això el va anomenar Park
Güell, en anglés.
Al 1906 l’advocat
Martin Trias Domenech va encarregar la construcció de la seva casa en un dels
llocs mes elevats del complexe.
 |
| La casa Trias |
En 1907, Eusebi
Güell va convertir en la seva residència habitual l’antiga casa que ja existia
quan va adquirir els terrenys, la casa Lleonard. Aquí durant molts anys va
residir la família.
Al 1914 es va abandonar l’idea inicial de
construir 60 cases (només s’havien construït dos) i es van aturar les obres,
deixant la zona convertida en un jardí
privat.
La casa que es va
construir com a mostra de l’urbanització va ser adquirida per Gaudí i,
actualment, acull el museu Gaudí.
 |
| Casa-museu Gaudí |
Al 1918 va morir
Eusebi Güell i els seus hereus van vendre el parc a l’ajuntament, al 1922. La
casa de la família es va convertir en l’escola Baldiri Reixac.
Al 1984 va estar
declarat patrimoni mundial de l’Unesco. I avui, 14 de juny de 2020 passegem
entre columnes, viaductes i camins que es perden entre la vegetació de igual
forma que natura i arquitectura es fonen en un atractiu equilibri.
 |
| Un dels viaductes |
A l’entrada
principal trobem els dos pavellons que
formen la porteria. El de l’esquerra feia les funcions de consergeria i el de
la dreta era la residència del porter (la cada del guarda). Tots dos construïts
amb la bóveda tabicada a la catalana, coberta de trencadís.
 |
| Els dos pavellons |
 |
| La porteria |
 |
| La casa del guarda |
I, entre dos murs
amb merlets esquivant les tanques que bolquen la zona en obres, podem, amb prou
feines, fotografiar l’emblemàtic drac i l’escala principal.
 |
| Les merlets |
 |
| El drac |
El lloc mes
espectacular del park és la terrassa amb vistes a la ciutat. Anomenada plaça de
la Natura, és un espai envoltat per un enorme banc corbat decorat amb el
peculiar trencadís i una barana de
ferro. Aquí, amb freqüència es
realitzaven actes catalanistes, balls de sardanes i actes de caràcter cívic i
social.
A sota de la
plaça de la Natura, 86 columnes estriades conformes la sala Hipóstila,
destinada al mercat setmanal.
 |
| 86 columnes |
 |
| El sostre de la Sala Hipóstila |
