'Hay que veeer', el rincón donde se guardan pequeñas experiencias compartidas para que el tiempo no las borre de la memoria.


Per que cal no oblidar els petits-grans moments en què escapem de la rutina i aquells amb qui els compartim.


diumenge, 23 de novembre del 2014

Els aires de Castelldefels

Data de la sortida 23 de noviembre 2014


Entre les palmeres

Diumenge de novembre. Poc sol, poc fred. Els arbres ploren fulles  que tenyeixen de groc l’asfalt. I busquem el  blau del mar que avui dormita serè fonent-se a l’horitzó amb la boirina del cel.

A Castelldefels seguim l’itinerari paral·lel  a la platja, al igual que  altres caminants, patinadors, ciclistes, corredors...  I entre ells, ens sorprèn veure un rostre conegut de la televisió que, com nosaltres, trenca amb la monotonia de la setmana i canvia el ritme estressant que ens imposen les obligacions  quotidianes per la tranquil·litat del passeig i conversa compartits.

Seguim el camí

Es agradable sentir aquest aire amb gust de sal que s’emporta, ni que sigui per un moment,  les preocupacions i ens deixa la calma infinita del constant murmuri de les onades.

La tardor vora el mar
 
 
 
 
 

diumenge, 26 d’octubre del 2014

Entre el Montseny i Osona

Data de la sortida 19 d'octubre de 2014


Avui només volíem gaudir d’un petit esmorzar recreant la mirada en un entorn del nostre gust. I on millor que a Can Nena? La taula parada al jardí, el sol del matí i la truita de patates acabada de fer, no cal gaire més per trobar-nos be!!
Assaborint una truita casolana
 
Al fons, el Montseny
Paisatge relaxant

El lloc es tan agradable que estirem l’esmorzar, i l’estirem, i l’estirem...

Encara que no teníem pensat caminar massa volem fer un vol per Santa Fe del Montseny. En aquest temps resulta agradable, però és el temps de les castanyes i, tanta gent ha tingut la mateixa idea què, passem de llarg i busquem altres indrets.

Així arribem fins a Viladrau i el seu club de polo, envoltat de bosc i natura.

Els cavalls del club de polo

Els voltants


Seguim el camí que ens acosta a la riera . La tardor deixa les seves empremtes en un terra ple de fulles seques i una tonalitat de colors que van del groc al negre.

El pont de Can Pau Moliner

Les fulles dormen sobre l'aigua
A peu dels arbres i, entre les fulles, multitud de bolets que no coneixem. Entre ells descobrim un despistat peu de rata.

Un peu de rata
Però no veníem a buscar bolets, de fet tot el que es veu son castanyes en totes les seves fases

Envoltats de castanyers
La castanya a la seva branca

L'eriçó

S'obre l'eriçó
L'eriçó sec

La castanya lliure de l'eriçó
I quan ja pensàvem en marxar, trobem un bolet conegut.

Trompetes de la mort
Però no un, sinó un bon grapat de bolets. No ens resistim i acabem omplint la única bossa que portem.

La collita
Però algunes esquenes es queixen i toca retirada.

Aquestes, millor no tocar-les





Una mirada al mar des de Blanes

Data de la sortida 5 d'octubre de 2014


Diumenge lluminós que desperta les ganes de canviar l’escenari habitual per un més suggerent. I quin millor que el mar!!
Un recorregut bora el mar a la vila de Blanes que ens deixa aquestes estiuenques imatges de la tardor.
 
Suggeriment fotogràfic
 
La gavina
 
Des de la roca de Sa Palomera
 
La calma convida a navegar
 
 
Què despertarà la seva curiositat?
 
 
El mar, testimoni de grans promeses
 
 

diumenge, 28 de setembre del 2014

Buscant bolets pel Lluçanès (Lluçà)

Data de la sortida 21 de setembre 2014


Els darrers dies d’un curiós estiu. Sol i pluges jugant amb el calendari  i temperatures no excessivament altes. I ara, quan la tardor pica a la porta, a  les passejades li afegim un nou objectiu: trobar bolets pel camí.
Haurem d’estirar una mica el dia perquè el lloc on volem anar estar mes allunyat dels nostres recorreguts habituals.
Anem cap el Lluçanès, sota el prepirineu, entre el Llobregat i el Ter. Zona amb moltes rutes d’interès, masies, molins, pous, castells, ermites i altres.
I, concretament, visitarem Lluçà i els seus voltants. Poble petit, al costat de Prats de Lluçanès però d’interès arquitectònic.
 
A peu de carretera trobem el conjunt monumental de Santa Maria de Lluçà, obra romànica.
 
Esglèsia de Santa Maria

 
El campanar, sota un cel amenaçador
 
El claustre
 
Es creu que la talla original de la Mare de Deu de Lluçà es va trobar aquí, amagada sota la roca
 
Roca de la troballa
Inspira calma
 
I comencem a caminar cap el castell. No esta gaire lluny, però entre els boscos del camí, farem de caçadors de bolets.
Busquem rovellons
 
Però trobem camagrocs (rossinyols)
 
Hi ha molts, molts camagrocs. De lluny veiem les colònies de cames grogues. I omplim la cistelleta.
 
Amb la collita
Entretinguts, el temps passa ràpid així que fem via per arribar a la fita.
Just a sota del castell trobem l’església de Sant Vicenç del Castell. Peculiar la seva planta circular, del segle XI. Al segle XV va desaparèixer el culte, coincidint amb la demolició del castell. Fa poc ha estat restaurada.
Esglèsia de Sant Vicenç
Des de l’església es pot veure el que queda del castell després de la seva demolició. L’any 1279 havia patit un llarg setge intermitent i al segle XIV va deixar de estar habitat.
El que resta de Castell
Enfilats a les runes del castell podem veure tot el Lluçanès i els Pirineus.
Des del finestral
El Lluçanès
I ja de tornada, insistim buscant rovellons, ceps,ous de reig .. però no hi ha gaire sort. Ho deixarem per un altre dia.
 
 

diumenge, 10 d’agost del 2014

Un riu que neix

Data de la sortida 10 d'agost 2014


Calorós estiu que ens empeny a buscar ambients refrescants. Vegetació, aire, aigua, ... Les fonts del Llobregat. Està una mica lluny, però avui ens agafarem tot el dia.
Farem una excursió típica d’estudiants.

Arribem fins a la Pobla de Lillet, a l’estació del tren del ciment. Dubtem si agafar-ho. Pot ser una bona opció però, mentre ho decidim, el tren marxa. Ara ja no es opció.

Deixem enrere l'estació

I seguim  la carretera  fins arribar a l’hostal de les Fonts. Aquí deixarem els cotxes i seguirem el caminet ple d’esglaons que condueix fins el naixement del Llobregat.

Recordem que, no fa gaire, anàvem al delta del mateix riu, a tocar de platja i, ara, aquí, on neix, el paisatge no te res a veureamb aquell altre.

Contemplem la serra del Cadí-Moixeró

Estem molt a prop

Veiem el  primer recorregut del riu

La pujada és un passeig compartit amb altres visitants. L’aigua refresca l’ambient i els arbres ens protegeixen el sol.

De lluny veiem la cascada

Seguim pujant esglaons

Trobem un mirador, i seguim el camí

I arribem

Les fonts on neix el riu brollen directament dels cingles en forma de cascada.
Des d’aquí, seguim pujant, mes de 200 esglaons ens separen del poble de Castellar de n’Hug.

Mentre pugem gaudim de la serralada. El dia és molt clar i, en la distància,  es dibuixen nítidament els cims de les muntanyes que, aquest estiu plujós,  ha mantingut verds i plenes de vida.

I al darrere, sobresortint tímidament, veiem el cim del Pedraforca.

El Pedraforca es deixa veure

Quantes caminades hem fet sentin sobre els nostres caps la mirada del Pedraforca?

Vol amagar-se però el veiem

Finalment, arribem a Castellar de n’Hug. Aquest poble de carrers empedrats, situat al bell mig de la muntanya. Cases de pedra, església romànica, tipisme rural i molts visitants com nosaltres.

Fem la passejada, la plaça Major, la Plaça de la Generalitat, l’església, els seus carrerons... i el rellotge ens diu que potser  caldrà menjar.
Per dinar l’aposta és anar en direcció a Ribes de Freser, al veïnat de Ventolà, a Ca l’Anna.

Fem la ruta dels esquiadors, entre muntanyes amb cims que la neu ha deixat secs de vegetació i altres que es mantenen amb la seva gama de tonalitats verds.

Muntanyes i muntanyes

Un sol radiant dona calor i color al dia i Ca l’Anna està a petar.

El dinar, típic de poble no decep.  Senzill però gustós.
En acabar, fa mandra conduir, però aquí el carrer és una molt bona ocasió per petar la xerrada, relaxats, a l’ombra i gaudint d’un paisatge immillorable.

I, sense adonar-nos, el temps passa. No volem, però cal tornar, a la xafogor,  al treball, a la rutina... Be, no tots, alguns estan de vacances.

Bones vacances i que sigueu feliços!!