Data de la sortida 20 d'abril de 2014
Desperta el dia amb un ambient càlid i, abans de posar-nos en marxa, ens cruspim un esmorzar típic de poble que en
donarà forces per una llarga estona.
L’objectiu del dia es Albarracín. Tenim uns quan kilòmetres pel davant,
però no hi ha presa. Les carreteres de Terol son tranquiles i no gaire
transitades.
Quan ens acostem a Albarracin ja comencem a veure les seves muralles que
recorren el turó
 |
| La muralla |
 |
| Al fons, Albarracin |
Situat en un paratje montanyós, entre cingles de pedre i la llera del riu
Guadalaviar.
 |
| Riu Guadalaviar |
El riu i la muralla protegeixen l’esperit medieval amagat entre els carrers
d’un poble captivador que ens transporta a una altra àpoca.
Pujem pel carrer Barnardo Zapater, seguint el pas de nombrosos visitants
que, com nosaltres, han decidit submergir-se en els empedrats carrer un poble
amb molta història.
 |
| Carrer Bernardo Zapater |
Carrers empinats que segueixen l’orografia del terreny.
 |
| Recorrent el poble |
 |
| Pel carrer Azagra |
Arribem a la Plaça “Mayor”, on es troba l’ajuntament, construït a mitjans
del segle XVI, amb l’escut d’Albarracin al seu frontal.
 |
| Arribem a la "Plaza Mayor" |
 |
| Contemplant la plaça |
Ens aconsellen no anar a dinar en l’horari habitual i, com que l’esmorzar
era prou abundant, decidim convertir el dinar en un “tapeo”. I anem al bar La Taba, situat en un preciós
carreró, estret i acollidor.
 |
| Bar La Taba |
 |
| De "tapes" |
 |
| "El bombon", una temptació irresistible |
I seguim perdent-nos entre els carrers que pugen i baixen, entre pedres i
forja, entre balcons i finestrals. Es un
poble tan fotogènic que l’ull no s’aparta de la càmera. A cada cantonada descobrim
una imatge per guardar-la en el record...
Veiem la catedral del Salvador , amb la seva torra que s’enlaira buscant l’infinit.
 |
| La catedral del Salvador |
I la muralla, que es visible des de qualsevol indret, donant protecció a
tot el conjunt
 |
| La muralla i l'església de Santiago |
 |
| A la plaça "del Aseo" |
El recorregut per Albarracin trobem escalinates, passadissos, murs
irregulars, antics portals de fusta decorats amb baldes de ferro forjat amb
formes d’animals, finestres amb cortinetes de punta o amb reixes de forja, escuts
nobles tot un mon fantàstic ...
I entre les casones i edificacions
 |
| La casa de los Navarros de Arzuriaga |
 |
| La casa de Monterde |
 |
| La plaça de "La comunidad" |
 |
| En el carrer Santa Maria |
En el carrer del “Portal de la Molina” les taulades de les construccions
sembla que es volen tocar. La llum es cola entre les teules insinuant mil
misteris
 |
| Portal de La Molina |
La història s’ha apropiat del poble
 |
| I nosaltres d'espectadors |
I mes edificacions
 |
| El palau episcopal |
 |
| L'ermita de San Juan |
 |
| La torre de "Doña Blanca" |
Població, també, amb molta tradició de forja. Hi ha un museu de la forja i
un mestre en aquest art, Adolfo Jarreta Cuartero, que va deixar molt de la seva
obra
 |
| Les baldes de forja |
 |
| Les pedres donen un color especial |
I seguim el nostre caminar, ara cap el castell
 |
| Des del mirador |
 |
| La muralla, l'església, el poble... i els visitants |
 |
| Al peu de la torrassa |
 |
| I ja, des del Castell |
 |
| Ara toca baixar |
Mentre baixem observem la infinitat de finestres, finestretes i finestrals
esquitxats entre els murs de totes les construccions que miren, igual que nosaltres,
com el temps ho desdibuixa tot...
 |
| I entre les pedres, una flor |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada