Morella (Castelló)

Data de la sortida 6 de desembre de 2013

Aprofitant que es un cap de setmana llarg , allarguem una mica la nostra excursió i ens arribem fins a Morella. Ciutat erigida en un penyal, rodejada de muralles i amb un castell que domina l’horitzó.  

Encara que el viatge es una mica llarg, el dia es esplèndid i quan arribem el sol llueix i escalfa el fred matí.



Portal d'entrada a Morella

Les dos torres de St. Miquel

Travessem la muralla i passegem  pels seus carrers plens de visitants com nosaltres.

Racons de Morella

Pasem per l'edifici de l'ajuntament, d'estil gòtic civil, amb uns gegants que dónen la benvinguda.

L'ajuntament

Edificis peculiars

Carrerons plens de misteri (la judería)



Els porxos

Els porxos dónen un atractiu especial al carrer Blasco de Alagon

La muralla envolta la ciutat

Al fons, el castell

El Castell destaca des de qualsevol punt de la ciutat

En el Jardí dels Poetes

El Castell sempre ens mira

L'església de Sta. Maria la Mayor

Darrere les muralles

I no ens oblidem de comprar els típics flaons, pastissets farcits de mató amb ametlles.

Una de les moltes pastisseries de Morella

I després de tot el recorregut ens decidim a seguir una recomanació que ens han donat de  visitar Sorita i el seu santuari de la mare de deu de la Balma. Edifici religiós enclavat en la roca, d’estil renaixentista, amb un curiós camí d’accés en la mateixa roca.

 

La Balma

 

En el mateix lloc hi ha l’Hospederia de la Balma i un restaurant, on aprofitem per dinar.

En el restaurant

Camí del santuari

Sota la roca

Entrada al santuari



Badalona

Data de la sortida 1 de desembre de 2013

Aquest darrers dies el fred es deixa sentir i ens fa una mica de mandra endinsar-nos en els boscos. Així que canviem la muntanya per la platja.

Acostar-nos fins a Badalona ens sembla una bona idea. Està molt a prop i el passeig marítim es prou llarg com per fer una bona passejada.

El vent bufa

 

La platja està solitària però el passeig està ple de gent que, com nosaltres, vol gaudir d’un dia força solejat, tot i que corre l’aire.

 

Les barques oblidades sobre la sorra

 

Arribem fins el pont del Petroli i el recorrem, però no podem veure l’escultura  d’anís “El Mono”. Esta tota tapada i entre tanques, en obres.

El pont del Petroli

L'estiu queda lluny

Ens imaginem sobre un transatlàntic

 

Però tenim els peus sobre la terra

Canet d'Adri i Girona

Data de la sortida 9 de noviembre de 2013

Un parèntesi de vàries setmanes en ha tingut allunyats de les botes i els bastons. Però res no dura eternament i, de moment, el temps encara ens convida a sortir a la muntanya.

A pocs kilòmetres de Girona, a la Vall de Llèmena i situant-nos a l’església de Sant Vicents, a Canet d’Adri, comencem una ruta que ens portarà a veure les gorgues de Canet d’Adri i la tota la zona volcánica.

Església de Sant Vicenç

 

Al costat de l’església trobem un caminet que ens porta a la Font de la Torre, passant  vora les restes  de l’antic molí de la Torre, amb una sínia reconstruïda, una resclosa i dos vells ponts de pedra.



A la Font de la Torre  

 

La sínia

El parc de la Font de la Torre

Creuem també vàries passeres de fusta. Fem un vol pel parc, a tocar d’uns gorgs d’aigua dolça.

Els gorgs

 

Aprofitem l’agradable entorn i fem una parada per esmorzar.

 

Un dels ponts

Les passeres

 

D’aquí tornem a l’inici i agafarem un altre itinerari que ens portarà al Puig d’Adri, una muntanya d’origen volcànic.

Pel camí travessarem un espès bosc d’alzines sureres (la sureda de la Torre) i anirem trobant i trepitjant pedres negres que ens recorden d’on vénen.

Al cim del Puig d'Adri

Si el que esperàvem era veure el cràter d’un volcà, res mes lluny del que trobem. Al cim del Puig d’Adri només el color negre del terra en fa pensar en volcans, i, ja de baixada, algunes parets retallades deixen veure una gama de colors foscos  que insinua el seu origen.

Les capes volcàniques de la muntanya

 

Un gran camp conreat d’alguns fruits que no arribem esbrinar per més que cada un deixa anar el que la forma i el color de les fulles li recorda.

No encertem quins fruits donaran

Després de passar per una antiga gredera arribem a Adri, a la seva església romànica del segle XII, de Sant Llorenç d’Adri.



Adri

I per tornar al punt de partida ho fem per la carretera, molt poc transitada  i de baixada. No es fa llarg, el dia es fantàstic i un suau airet ens acompanya.

Adri



Sant Llorenç d'Adri

 

Quan arribem a Canet d’Adri són més de les dues, el camí ens ha obert la gana i és una idea perfecte fer un menú a “La Sala”, restaurant situat just al costat de l’església de Canet d’Adri.

I ja que estem tan a prop de Girona ens sembla una bona idea fer una passejada per la ciutat.

Típica foto gironina

 

Els dies van escurçant i la tarda no dona per molt, però comencem per travessar un dels ponts sobre el riu Onyar i topem amb la lleona.

La tarda va caient sobre l'Onyar

Diu la tradició que per tornar a Girona s’ha de besar el cul de la lleona.

La lleona

 

Ens endinsem en el Call Jueu, recorrem els carrer plens de gent i de petites botigues.

Carrerons de Girona

 

Pugem escales, baixem escales, topem amb passadissos que travessen la muralla... i visitem la catedral.



La catedral

Tot i l’aire de poble que té la capital hi ha turistes que recorren els seus carrers.

I quan ja es fosc s'imposa tornar, s'acaba la visita, s'acaba l'excursió, s'acaba el dia ...

Aquell cel tan blau

 



El castell de Popa (Castellcir)

Data de la sortida 29 de setembre de 2013

Avui  estem una mica despistats i improvisem ruta. Tirant de la memòria d’alguns recordem que hi ha el castell de la Popa en Castellcir i, tot i que no tenim mapes de la zona, decidim anar al poble i buscar informació directament.



La senyalaització 

El dia es esplèndid. Un dia assolellat  de tardor que ens anima a fer camí.

Dibuixos en el cel

A la oficina d’informació ens diuen que la senyalització no es gaire bona, ens aconsellen acostar-nos una mica mes en cotxe i ens donen uns quans punts de referència per aconseguir arribar al Castell.

Primer, informar-se

 

Deixem el cotxe i comencem a caminar seguint les indicacions que ens han donat.

Tot seguint el camí  ens trobem a Ca l’Antoja. Aquesta era la casa pairal de Joan Antoja, un activista borbònic de Centelles durant la guerra de secessió.

La masia

 

A partir d’aquí, seguim sempre els camins de la dreta i sense creuar la riera.

Una mica mes enllà farem una paradeta per fer l’esmorzar. Avui acompanyarem l’entrepà  amb torradetes amb una crema especial de carbassa  (de la fira de la carbassa) i “xupito” de vi.

Nyam nyam ...

Recuperades les forces seguim cap el nostre objectiu. Ens anem creuant a ciclistes. A  estones podem veure el castell que apareix i s’amaga de forma intermitent.

Ens acostem ...

 

A mesura que pugem, el paisatge es va ampliant. Ara podem veure, fins i tot, les muntanyes de Montserrat.

Al fons, Montserrat

 

I després d’una bona pujadeta...

Ja arribem

... arribem al castell. El conjunt del castell esta format per les muralles, les restes de l’edifici principal i la capella de Sant Martí.

Els murs del Castell

 

A la porta del Castell

 

Quan traspassem el portal del castell ens trobem dins del cos principal, un rectangle cobert amb volta de canó. Els murs són gruixuts.

El cos principal del Castell

Entre les restes del Castell

Les parets que encara están en peu

Pedres grises, muntanyes verdes

A l’extrem est del penyal hi ha l’antiga església romànica de Sant Martí de la Roca.

El paisatge

Una vegada recorregut el castell baixem les escales de la porta principal i li donem la volta a la roca  per veure la seva forma de vaixell que li dona el nom de la Popa.

La popa

 

 

Des d’aquí es pot seguir el camí fins a la Sauva Negra, un espai protegit dins del Pla d’Espais d’interès Natural, però la intenció es dinar a casa i això allargaria massa l’excursió.

Emplacem aquesta ruta per un altre dia i la registrem en la llarga llista de sortides pendents.

Per tornar seguim un camí alternatiu, fins arribar al punt de partida.
 

En el camí, uns bolets enganyosos