'Hay que veeer', el rincón donde se guardan pequeñas experiencias compartidas para que el tiempo no las borre de la memoria.


Per que cal no oblidar els petits-grans moments en què escapem de la rutina i aquells amb qui els compartim.


dissabte, 6 de maig del 2017

Als peus de Montserrat

Data de la sortida 30 d'abril de 2017


Amb afany de trobar, no massa lluny de casa, alguns pobles desconeguts, avui li fem el salt al Montseny i a la platja i anem a conèixer Marganell.
Situat a la comarca del Bages, fins el 1982 el seu nom va ser Santa Cecilia de Montserrat. En el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, vorejant la riera de Marganell, compta amb petits nuclis dispersats per tot el seu territori.

L'església de Sant Esteve
Esmorzem a Cal Jaume, al costat dels grans finestrals amb vistes a la Muntanya de Montserrat, encara que, malauradament només quan marxem els núvols comencen a deixar veure els cims.
Pocs visitants quan recorrem els voltants del nucli principal de Marganell.
Al costat de la carretera, la caseta de fusta que allotja l’agrobotiga està tancada i ens quedem sense poder comprar el preciat mató, producte típic de Marganell.

Per darrera de la caseta baixem cap a la riera, pel sender paral·lel, creuem per les passeres i ens acostem a la font de Ferro. Des d’aquí, entre densos herbassars arrelats dins de l’aigua de la riba de la riera i jonqueres de boval  veiem el saltant d’aigua.



El salt d'aigua
Tornem a la carretera i seguim una mica mes enllà per travessar el pont de la Fusta, sobre la riera, en l’inici de la ruta de la Riera de Marganell, al final de la qual i, suposadament, després de 4 hores i 25 minuts podríem arribar al Monestir de Montserrat.


El pont de la Fusta
A l’any 2000 uns aiguats es van endur l’antic pont de Cal Janet i va ser substituït per l’actual pont de la Fusta, nexe d’unió entre el nucli i la muntanya.

El dia avança però no tenim gana. L’esmorzar ens ha deixat plens així que aprofitarem el dia acostant-nos a Barcelona, la gran coneguda i desconeguda.

I avui toca l’hospital de Sant Pau, edifici modernista obra de Lluís Domènech i Montaner. Deu anys després de deixar les seves funcions hospitalàries es pot visitar aquest recinte modernista que forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat. Però arribem tard i haurem de posposar la visita per una altra ocasió. Ens quedem amb l’exterior de l’edifici i tentenpié al forn Puiggros.



La façana de l'Hospital de Sant Pau




Pals i els estels

Data de la sortida 22 d'abril 2017




El mini descans  de Setmana Santa ja queda enrere. Avui només portem un parell de noms de pobles peculiars, en els quals, alguna vegada ja hem estat però el temps ha esborrat una mica el seu record.  I volem tornar per mirar-ho amb uns altres ulls. Amb una curiositat diferent. Amb una tranquil·litat inusual.

Canviem de província i ens endinsem en la diversitat gironina. Al Baix Ampurdà , entrem a Pals i sembla que ens traslladem a l’edat mitjana. Estem entre les pàgines d’un compte de princeses i cavallers. Parets de pedra, balcons de forja, estrets carrers, arcs, pous i racons que en situen en una altra pàgina de la historia. I entre el castell, la torre, l’església i el mirador del Pedró, només les botigues de records i la oferta de restaurants trenquen l’harmonia .
La publicitat integrada en l'entorn
L’estiu és lluny i els turistes encara no han pres el poble, per això resulta tan relaxant pasejar  en aquest assolellat dia.

En el carrer del Abeurador
Racó de l'arquitecte LL. Bonet Garrí
Anem fent giravolts sobre les llambordes i resseguint el carrer de la Creu, del Raval, de l’Abeurador, de l’Hospital, fins arribar al punt mes alt, al mirador de “l Pedró.
En el carrer Hospital
Des d’aquí, estirant la vista cap a la llunyania, podem veure les illes Medes.

Les illes Medes
Amb la calma, imaginem la historia que amaga la torre de l’Homenatge. 15 metres d’alçada, amb un campanar gòtic afegit, al segle XV, després de ser ensorrat el Castell. També coneguda com la torre de les Hores.
Sobre les teulades despunta la torre de l'Homenatge

També coneguda com la torre de les Hores
Als peus de la torre
L’església de Sant Pere acull una barreja d’estils, base romànica, àbsides i nau d’estil gòtic, portada barroca i campanar del segle XVIII.
L'església
La plaça Major , amb el seu arc gòtic de sortida del recinte.
Finestrals gotics a la Plaça Major
Fora de la muralla, un mercat d’antiguitats convida a comprar una mica d’història

El passat mes recent
Sortint de Pals, ens perdem per secundàries carreteres fins i ens costa  arribar a Palau Sator. Aquest poble no el coneixíem. Continuem en el mateix ambient medieval. Carrers de pedra, restes de muralles i la torre de les Hores, amb un rellotge a la seva façana que justifica el seu nom.

La torre de les Hores
A la plaça de La Mota, centre neuràlgic del poble podem trobar la Font i el safareig públic
La Font

El safareig
El carrer de la Mosca
Des del carrer Extramurs podem apreciar el Castell dels segles X i XI, declarat d’interés nacional
El Castell
El temps continua passant per aquests indrets mentre els curiosos mirem les finestres d’ahir que amaguen la vida d’avui i els rellotges segueixen sumant hores infinites



Haurien de ser totes....


Seguint amb la ruta medieval, ara toca anar a Sant Martí d’Empuries. Veïnat independent de l’Escala, conservat com poble medieval. Antiga seu del comptat d’Empuries, conserva part de la muralla medieval.
Mar i sol i recuperant forces!!
Un petit passeig i guardem el record fotogràfic del que encara es conserva. També trobem, amb un estil modernista, la Casa Forestal, que actualment és la seu de la fundació Iberia Graeca.


Casa Forestal
Davant la Casa Forestal trobem les restes de l’antic Castell que Victor Mora va convertir en residencia del seu heroi el “Capitán Trueno”.
Les restes del Castell
L'església de Sant Martí

El pou en el carrer del Pou

La vegetació mediterrània
I ens acomiadem de l’Empordà des de la platja de Les Dunes, observant com multitud d’estels contrasten els seus colors amb el blau del cel
Els estels