'Hay que veeer', el rincón donde se guardan pequeñas experiencias compartidas para que el tiempo no las borre de la memoria.


Per que cal no oblidar els petits-grans moments en què escapem de la rutina i aquells amb qui els compartim.


diumenge, 18 de maig del 2014

El camí fluvial del Congost

Data de la sortida 18 de maig de 2014


Diumenge, al sol li costa de despertar. Avui no ens allunyarem gaire. Sense sortir del Vallès Oriental. Anirem fins a La Garriga i seguirem una part del camí fluvial del riu Congost.
A La Garriga, passat el Pont de Querol, deixarem el cotxe a l’entrada del parc dels Pinetons.

El primer que veiem és un gran camp de blat.



Farem el sender dels tremolencs i seguirem el llit  del riu.

El riu Congost

L’autovia està molt a prop i els soroll dels cotxes trenca l’harmonia de l’entorn. El cant dels ocells o aconsegueix apagar el brunzit dels  motors.

Passem per sota del pont de ferro de Can Palau. Les vies del tren formen part també del paisatge.

Pont de ferro de Can Palau

Passem per Can Morull i, a la seva porta, unes grans tisores en recorden que estem en temps de retallades.

Can Morull

Altres trotacamins s’incorporen a la ruta  i demanem a un d’ells, que ens facin una foto. El pas de ciclistes es constant i interfereix una mica en el nostre ritme.

Aquí hi som tots

La vegetació és variada, pollancres, cirerers, pruneres, figueres, margarides, roselles, moreres...

Les roselles
La Figuera

La sembra

Seguirem el camí, cap el molí de Can Oliveres  fins arribar a les piscines del Figaró i farem el camí de tornada.

Travessem el riu

Can Oliveres
Els alts pollancres
Ja de tornada

Un altre cop el túnel de la Moranta
 
I abans de tornar al cotxe farem l’estoneta de relax i cervesa al mateix parc dels Pinetons. Ruta curta, sense desnivells, amb temperatura suau i un sol que no crema, ens ha permès gaudir del matí i agafar forces per demà que començarà de nou la setmana.



diumenge, 11 de maig del 2014

Entre el mar i el riu

Data de la sortida 11 de maig de 2014


Aquesta nit ha plogut, el dia desperta una mica ennuvolat, però confiem en que escamparà.
Seguim amb la vaga de pujades i busquem les rutes de muntanya sense pujar la muntanya. I això ens acosta al mar.

Recorrerem la costa barcelonina, des de la Mar Bella fins la desembocadura del riu Besòs.

Hem arribat d’hora, els xiringuitos de la Mar Bella comencen a preparar-se. Aquesta platja que havia estat oblidada es va recuperar amb la remodelació urbanística del 1992.


A la Mar Bella encara no han arribat els banyistes

La platja està solitària, alguns matiners passegen  per la sorra. Corredors en xandall ens avancen abans d’arribar a la Nova Mar Bella.

A la Nova Mar Bella

Les gandules també esperen

Veiem la tranquil·litat de mar a la nostra dreta i a l’esquerra, mes enllà de l’avinguda del Litoral, el Parc Diagonal ens convida a conèixer-lo. Inaugurat al 2002 i construït en els terrenys de la fàbrica Macosa, formava part de la transformació urbanística del litoral barcelonès en l’últim tram de l’avinguda Diagonal.

Parc Diagonal

Dissenyat per Enric Miralles, és un exemple de parc autosuficient. Per regar es fan servir aigües freàtiques.

La flora del parc

Les escultures expulsen aigua vaporitzada

Tornem a la vora del mar i superem el centre comercial Diagonal Mar per arribar fins el parc del Fòrum. Aquí el ciment es la parella de ball del mar


Aigua i ciment

Grans cubs de ciment conformen una piscina d’aigua salada en la què es practiquen esports. I una platja sense sorra acull alguns que volen començar a omplir de sol la seva pell amagada durant l’hivern.

Darrera l'original escultura, la piscina d'aigua salada
La gran placa solar al final de la zona Fórum

I, tot seguit, una mica mes enllà, arribem a la desembocadura del riu Besòs. Zona que ha passat de ser un clavegueram per on circulaven els residus de tota la indústria a ser un parc fluvial, amb la recuperació d’espècies que ja havien desaparegut de l’entorn.

La desembocadura del riu Besòs

Als nostres peus, l’aigua neta del riu i a l’altre riba les tres xemeneies de la tèrmica que des del 2011 està fora de funcionament.

Entre el riu i el mar

I, ja de tornada, passegem per la gespa, entre palmeres.

Sembla "Miami beach"

Arribem a la Plaça del Fòrum, ara plena de vida i activitat.

El vidre fa de mirall

I juguem amb els miralls

Tornant sobre els nostres passos, ara el paisatge ha canviat una mica. Les platges que abans eren buides ara són plenes de banyistes i para-sols, els caminets que les voregen plens de ciclistes, patinadors i vianants...

L'ambien estiuenc ens atrapa a tots

I, com la setmana passada, tornem a veure avions...

Activitats a terra, al mar i a l'aire

Hem fet una bona passejada. Aquests matins de bambes i motxilla ajuden a trencar amb el sedentarisme de la setmana. Canvien el nostre habitual escenari per un mes clar i lluminós. Obren el nostre pensament als altres i gaudim del “parlar per parlar”.

És la teràpia setmanal que ens fa deixar de banda els problemes personals, de treball, econòmics o de qualsevol altre índole que amaguen el nostre somriure.

Tot sobre la taula




dilluns, 5 de maig del 2014

Una ruta d'alts vols

Data de la sortida, 4 de maig de 2014


Si, avui farem una ruta d’alts vols però, curiosament, amb un desnivell zero. El tema de les pujades, ni que sigui momentàniament, l’haurem de posposar.
I la imaginació dels programadors de rutes ens porta a descobrir un delta molt proper, el del riu Llobregat.
La plana del Delta del Llobregat és un gran terreny agrícola, amb camins, estanys, miradors, masies...

Ja pensàvem que era molt interessant però a l’oficina d’informació ens ho confirmen i, també veiem que en una sola vegada no ho podrem recórrer  tot. No importa, els que ens quedi pendent ho apuntarem a la nostra llarga llista “Tenemos que ir ...”
A l’enfilar  pel camí de la Marina (conegut com Canal del Sabogal) el que veiem són els verds camps de carxofes.

Els coneguts camps de carxofes

La saboga és un peix d’aigua dolça que abans es pescava en aquest paratge al que va donar nom.

Comencem el camí

L’aeroport del Prat està tan a prop i els avions no deixen d’arribar. La sensació de trons en el cel és constant, però el sol brilla i ningú no se’n recorda de la pluja.


Ens acompanyen tot el matí


Ens sobrevolen
 
Al llarg de tot el passeig no deixarem de trobar miradors, col·locats estratègicament des d’on contemplar la plana.

Mirador de Cal Lluquer
 
Ens acostem a la desembocadura, on el riu i el mar es confonen, on les onades del mar lluiten contra la corrent del riu. Però és una lluita silenciosa, imperceptible i blava, sota un cel també blau.

La desembocadura

I segueixen volant els avions sobre els nostres caps

  Deixem a la nostra dreta la bassa del Cal Bitxot


Bassa Cal Bitxot
 
Ara estem ja tan a la línia dels avions que podem veure les seves panxes de ferro



  Abans d’arribar a l’Aiguait del Sabogal passem pel mirador de  Cal Malet


Mirador de Cal Malet
 
Un caminet de fusta ens porta a l’Aiguait del Sabogal. Veurem una part de l’Estany del Cal tet.
Aquí podrem contemplar la biodiversitat del Delta.





La vida a l'estany

  I veiem com comparteixen cel dos ocells ben diferents


L'ocell de ferro i l'ocell...

Arribem al mirador de Cal Beitas des d’on es pot veure la Plana d’inundació (un delta en miniatura)

Des del mirador
Al fons, el mar

Ens sorprèn la poca concurrència de canalla en un lloc on el pas constant d’avions resulta tant interessant als seus ulls. La resposta la trobem una mica mes enllà, just al mirador d’avions. Situat a pocs metres del punt on els avions toquen terra, la perspectiva és inigualable. Aquí si que hi ha nens. I nosaltres, com ells, amb el clatell tocant l’esquena i la boca oberta seguim el darrer recorregut de cada avió i juguem a endevinar de quina aerolinia serà.




El mirador d'avions

Sempre mirant el cel

Però sense perdre de vista el camí