'Hay que veeer', el rincón donde se guardan pequeñas experiencias compartidas para que el tiempo no las borre de la memoria.


Per que cal no oblidar els petits-grans moments en què escapem de la rutina i aquells amb qui els compartim.


dimarts, 10 d’octubre del 2017

Un mar de Roses

Data de la sortida 8 d'octubre 2017


Com que l’estiu es resisteix a marxar, nosaltres no abandonem el mar i el sol. En un dia especialment lluminós visitem Roses. Una de les poques poblacions de la costa catalana que ens queden per conèixer. Però, temps al temps, de mica en mica les recorrerem totes.
Ombres d'un estiu que ja ha passat
Situada al golf de Roses, amb una llarga platja i un gran nombre de cales, entre elles la famosa Montjoi on, fins no fa gaire Ferran Adrià cuinava  elaboradíssima receptes al seu restaurant El Bulli.
Entre els centres d’interés de la ciutat optem per visitar dos dels mes emblemàtics, la Ciutadella i el Castell de la Trinitat.
Declarada conjunt historicoartístic l’any 1961, la Ciutadella és un recinte que aplega les restes de diferents ocupacions, oberta al públic des del 1991

Ens dona la benvinguda la monumental Porta del Mar, accés a la fortificació militar que guarda en el seu interior un important jaciment arqueològic.
La porta del Mar
Tot i que hem ensopegat en un dia d’entrada lliure, no trobem gaire gent i podem fer una relaxada visita. Recorrem la vella vila de Roses tancada entre muralles, apreciant el seu valor arqueològic.
Monestir romàtic de Sta. Maria
L'abadia
Arsenal i drassanes
Restes de la caserna d'infanteria S. XVI
Zona medieval
Borejant les restes del barri hel·lenístic
Per arribar-nos al castell de la Trinitat recorrem l’avinguda de Rhode i la carretera del Far i, després de pujar els quasi 150 esglaons ens trobem a la porta del castell.
L'exterior del castell
Escenari bèl·lic de del S. XVI, amb una nova arquitectura militar. La seva estratègica situació li permet controlar l’entrada per mar del port de Roses.
Des del castell
Popularment conegut  com el castell de la Poncella o el Botó de Roses, consta de tres nivells, sobre una planta d’estrella de cinc puntes. Tres pisos de plataformes descobertes vers el mar.
Des de la planta superior
El reducte
Sota el sol d'un dia de tardor
Un mar d'argent
Després de fer un mos a  L’Escalam i, ja de tornada, aprofitem per fer un passeig per Empuriabrava i els seus canals.
La tardor sobre el mar


divendres, 6 d’octubre del 2017

La "reina" a Cal Rei

Data de la sortida 29 de setembre 2017


El calendari perd un altre full i el blog guanya un altre post. Aquest cop, una escapada molt especial.

Cal Rei

De celebració  a la Cerdanya. Sense una programació prevista, disposats a improvisar,  però amb un objectiu final: sorprendre a la nostra Rosa.



La "nostra Rosa"
Ens perdem entre els empedrats carrers del petit poble de Llés de Cerdanya i ens allotgem en l’acollidora casa rural Cal Rei.  Instal·lats en les antigues cavallerisses, reconvertides en còmodes habitacions.


Les cavallerisses
Una acurada decoració, entre moderna i rústica  aconsegueix un entorn d’allò mes agradable.


Un acollidor racó a Cal Rei

I per completar l’ambientació, davant nostre una panoràmica de la serra del Cadí.
Al fons, la serralada

Després de la sorpresa , el Lluís i la Piluca ens preparen un sopar d’allò mes casolà que arrodonirem amb la bufada d’espelmes i la gresca preparada en honor de la Rosa.


Anys i anys.....
Difícil de sorprendre i difícil d’emocionar, entre relat i disfresses  fem un recorregut per la meitat de la seva vida reconstruint imatges que ja havien caigut en l’oblit. Entre el blanc i negre i el color, repassem a la petita Rosa, la nena Rosa i la jove Rosa. La deixem encuriosida i per l'endemà, el final de la història.
La "nena Rosa"
La "jove Rosa"
La reina de la nit
La "graduada"
L’endemà, després  de l’assortit esmorzar i mentre esperem la segona part de la història anem a fer la ruta fins l’estany de l’Orri ( 2.158 metres). Arribem en cotxe fins el refugi de Cap del Rec i... “a caminar una estona...!!”


Un toc de color que trenca la monotonía
Cap a l'Estany de l'Orri

El camí no és gaire llarg ni gaire dificultós però el final paga la pena. A uns 45 minuts, i  mig amagat entre grans blocs de pedra, trobem l’Estany de l’Orri, on un solitari ànec collverd es passeja per les tranquil·les aigües i ens serveix de model per infinitat de fotografies.
L'ànec de collverd

L’Estany és com un mirall que ens duplica les imatges  i el cel comença a enfosquir-se amb amenaçadors núvols.
L'Estany de l'Orri
"Ourselfie"

"Selfie"
Iniciem la tornada i quan encara no hem arribat al refugi la pluja ens sorprèn. Mentre esperem que el núvol marxi, aprofitem per degustar el menú que ofereix el  refugi de Cap del Rec.

Repartim la tarda entre visita a Estana i a la Seu d’Urgell. Un passeig pel casc antic de la Seu, la seva Rambla i el parc Olímpic i arriba l’hora de la tornada a Cal Rei.
El carrer dels Canonges
El Parc Olímpic
La catedral de Sta. Maria

La Rambla
En Lluís ens ha promès un sopar amb escudella i pollastre amb prunes i no volem fer-lo esperar.
El darrer raig de sol sobre les muntanyes
Els cims i el núvols passaran la nit junts

Després toca el repàs a la senyoreta Rosa, La Rosa i la nostra Rosa,  i "l’álbum de cromos" que haurà de completar. La sorpresa final  tanca la nit i demà, "dia especial", haurem de tornar.
La "senyoreta Rosa"
Col·lecció de caixes completada

1 d’octubre i a Lles hi ha esmorzar popular mentre custodien una urna i esperen l’arribada dels mossos .


Després de l’esmorzar, la darrera foto de família, que formarà part del calendari i de la nostra llarga història, i tanquem maletes i  cap de setmana.
El comiat