Els darrers dies d’un curiós
estiu. Sol i pluges jugant amb el calendari i temperatures no excessivament altes. I ara,
quan la tardor pica a la porta, a les
passejades li afegim un nou objectiu: trobar bolets pel camí.
Haurem d’estirar una mica el dia
perquè el lloc on volem anar estar mes allunyat dels nostres recorreguts
habituals.
Anem cap el Lluçanès, sota el
prepirineu, entre el Llobregat i el Ter. Zona amb moltes rutes d’interès,
masies, molins, pous, castells, ermites i altres.
I, concretament, visitarem Lluçà
i els seus voltants. Poble petit, al costat de Prats de Lluçanès però d’interès
arquitectònic.
A peu de carretera trobem el
conjunt monumental de Santa Maria de Lluçà, obra romànica.
 |
| Esglèsia de Santa Maria |
 |
| El campanar, sota un cel amenaçador |
 |
| El claustre |
Es creu que la talla original de
la Mare de Deu de Lluçà es va trobar aquí, amagada sota la roca
 |
| Roca de la troballa |
 |
| Inspira calma |
I comencem a caminar cap el
castell. No esta gaire lluny, però entre els boscos del camí, farem de caçadors
de bolets.
 |
| Busquem rovellons |
 |
| Però trobem camagrocs (rossinyols) |
Hi ha molts, molts camagrocs. De
lluny veiem les colònies de cames grogues. I omplim la cistelleta.
 |
| Amb la collita |
Entretinguts, el temps passa
ràpid així que fem via per arribar a la fita.
Just a sota del castell trobem l’església
de Sant Vicenç del Castell. Peculiar la seva planta circular, del segle XI. Al
segle XV va desaparèixer el culte, coincidint amb la demolició del castell. Fa
poc ha estat restaurada.
 |
| Esglèsia de Sant Vicenç |
Des de l’església es pot veure el
que queda del castell després de la seva demolició. L’any 1279 havia patit un llarg
setge intermitent i al segle XIV va deixar de estar habitat.
 |
| El que resta de Castell |
Enfilats a les runes del castell
podem veure tot el Lluçanès i els Pirineus.
 |
| Des del finestral |
 |
| El Lluçanès |
I ja de tornada, insistim buscant
rovellons, ceps,ous de reig .. però no hi ha gaire sort. Ho deixarem per un
altre dia.
