Data de la sortida 21 de gener 2018
Ara que les llums s’han apagat i la
música de les nadales s’esvaeix. Ara que les trobades tradicionals han deixat
pas a altres trobades. Que els que havien tornat han tornat a marxar i alguns
que han marxat ja no tornaran. Ara que
el nostre cos ens recorda que som culpables de caure en algunes petites
temptacions. Ara que ja hem rebut aquest nou any brindant
per tot allò que de bo ens porti però,
sobre tot, perquè no se’ns emporti res.
Ara es moment de tornar a posar-nos en marxa.
Hem d’acabar d’hivernar i hem de tornar al contacte amb la natura. A
buscar, a descobrir, a observar, a activar cada múscul, a mirar per sobre del
que veiem, a tocar el vent, a respirar sensacions, a viure diferent.
 |
| Buscant el camí |
I l’objectiu del dia, Sant Segimon. Ruta d’uns 10 km. Que comencen a l’aparcament
de Collformic, on deixem el cotxe.
El dia es una mica nebulós però no plou i, un cop en marxa no sentim fred.
 |
| Núvols amenaçadors que no ens fan por |
 |
| Les escales que inicien el camí |
Travessem la carretera per trobar la “creu dels Carlins”, des d’on surt la drecera. Quan comencem a pujar els
esglaons, a l’esquerre de la creu, tanco els ulls i, per uns instants retrocedeixo
en el temps evocant aquell dia que va
ser el camí de la dreta el que vam triar per assolir un significatiu objectiu,
el Matagalls.
 |
| Darrere les muntanyes, la llum |
Un primer tram de pujada trepitjant pedra, entre un paisatge que ens acosta a
un entorn hivernal.
 |
| Pujem |
A mesura que anem pujant sentim que el paisatge es va eixamplant. Entre núvols
despunten les crestes de Montserrat i la
carícia del vent esvalota els nostres cabells.
El camí conserva plaques de gel que provoquen alguna relliscada i als racons ombrívols la neu ha resistit l’escalfor
del sol mantenint la seva presència.
 |
| Gel al camí |
 |
| I la neu que es resisteix a fondre's |
Després ve un tram de baixada cap a una torrentera que travessem per sobre
d’un tronc que fa de pont.
 |
| El torrent |
 |
| Aigua, neu i les despulles dels arbres |
Voregem el majestuós faig que la
tardor ha despullat deixant al descobert la intimitat de les seves branques.
 |
| El faig |
I arribem a la font de Sant Miquel dels Sants, sota el turó de
Collsaprunera. Dedicada al patró de Vic, un sacerdot trinitari descalç que, de
petit, va fugir dos cops de la ciutat per anar a retirar-se a fer vida eremítica
prenent el camí del Montseny.
 |
| La Font de Sant Miquel |
Superem un gris bosc d’esquelètics arbres que podrien inspirar una pel·lícula
de por i veiem ja el campanar del santuari de Sant Segimón.
 |
| El silenciós bosc |
A una altitud de 1230 metres, sota el cim de Matagalls i sobre el poble de
Viladrau trobem el que resta d’aquest emblemàtic santuari. L’esglèsia havia
estat beneïda l’any 1775 i el 1810 s’incendià. Segons la tradició, qui Segimon,
rei de Borgonya havia fet vida d’ermità. Actualment es troba en fase de
restauració. Però l’edificació mes propera a l’entrada és ara la posada de Sant
Segimón, amb servei de restauració durant els caps de setmana.
 |
| Sant Segimón |
 |
| Sant Segimón a vista d'ocell |
Encara tenim forces per la darrera
pujadeta que ens portarà a Sant Miquel dels Barretons. Situada a pocs metres de
Sant Segimón, en un turó encinglerat. Va ser construït per l’ermità Miquel, que
procedia de Borgonya.
 |
| Sant Segimón, Sant Miquel dels Barretons i Viladrau |
S’accedeix per un costerut tirany i en el seu interior s’hi va construir un
banc de pedra. El nom de “Barretons” ve pel fet que els romeus a la capella
milloraven el mal de cap quan deixaven el barret a la capella com a ofrena.
 |
| Sant Miquel dels Barretons |
 |
| Des de Sant Miquel |
Des d’aquí perdem la mirada intentant arribar al final d’un paisatge sens
fi. Silenci, vent, núvols, absència de sol i els nostres peus que busquen el
camí de tornada. Fem una petita variant i coincidim amb altres caminaires que
tornen del Matagalls.
Quan arribem a Collformic ronda l’hora
del dinar i ens regalem el típic plat de botifarra amb mongetes. Descansats i
recuperats ens acomiadem del Montseny i el sol, per fi, surt a saludar.
