Data de la sortida 4 octubre 2019
Amb aquesta tardor enganyosa que trenca l’equilibri entre la temperatura i
el calendari es difícil preparar una maleta de cap de setmana. I si, a més el
propòsit es anar a tocar del Pirineu, encara haurem de preveure més imprevistos
climàtics.
Farem estada a un petit
poble del Pallars Sobirà, però abans una parada a Sort, la capital de la comarca, amb
dinar inclòs a El Pas de Telmo.
 |
| Església de Sant Feliu |
El Noguera Pallaresa dona vida a aquesta població pirenaica que el passat
juliol va acollir el campionat del mon de Kayak en aigües braves.
 |
| Els esports d'aventura formen part de la vida de Sort |
 |
| L'escenari principal del campionat del mon |
 |
| Els obstacles que s'han de superar |
Però el nostre refugi temporal s’amaga a pocs kilòmetres d’aquí. Roní, en
el terme municipal de Rialp, al final d’una carena, el cim de la qual és Santa
Fé. Domina la riba esquerra de la Noguera Pallaresa i, des d’aquí, la vista es
perd entre muntanyes.
Les cases de Roní s’organitzen pràcticament sobre un sol carrer, el carrer
Major, amb una plaça al centre. L’esglèsia de Sant Cristòfol i el cementiri
parroquial conformen el patrimoni municipal.
 |
| A la plaça Major de Roní |
 |
| Unpasseig o una escalada? |
 |
| L'església de S. Cristòfol |
La seva proximitat amb Port Ainé ha
mantingut la vida d’aquest petit poble que ha anat rehabilitant algunes de les
seves cases.
 |
| El carrer que ens porta a Casa Macià |
Ens instal·lem a Casa Macià. Acollidora, àmplia i còmoda casa rural,
custodiada per Beethoven, un tranquil i gegantí gos de pel blanc que no
s’allunya gaire de la masia alhora que comparteix espais amb alguns cavalls,
cabres, ovelles i vaques.
 |
| Vuit ulls ens miren fixament |
Des del mirador del poble, al costat de l’església, ens esforcen por
distingir la silueta dels murs que encara queden en peu a Sant Romà de
Tavérnoles. Sis habitatges van arribar a formar part d’aquest petit nucli que
mai no va conèixer camí rodat que facilités l’accessibilitat. El mosen anava a
celebrar oficis des de Surp, i el metge només anava en casos molt extrems des
de Sort, però calia anar a buscar-lo amb cavalleria.
No tenia serveis bàsics com llum o aigua i, finalment, cap el 1995 les
darreres persones que hi vivien van deixar el poble per sempre i van anar a
viure a Sort, deixant Sant Romà de Tavérnoles en la solitud de la muntanya.
 |
| Sant Romà de Tavérnoles |
La sobretaula del sopar ens servirà per triar l’excursió de
l’endemà: que no sigui massa dura, que no sigui massa llarga, que no sigui
massa curta, que tingui un objectiu d’interés...
Finalment serà el salt de Comials l’opció seleccionada. I aprofitarem que
és punt de trobada inicial, per fer una visita ràpida a Escaló, coneguda també
com “vila closa d’Escaló”.
Aquest poble medieval de la vall d’Àneu encara conserva la seva muralla
defensiva i una torre de 15 metres que anomenen “el castell”, del segle XI.
Cases de pedra amb teulades de pissarra i un carrer Major amb porxos medievals
darrera la muralla que deixa fora de la
seva protecció l’església de Santa Elena, el molí i el safareig.
 |
| La muralla medieval |
 |
| La Font del Castell |
 |
| Els porxos del carrer Major |
 |
| El campanar de l'església de Santa Elena |
 |
| La torre de guaita |
 |
| El safareig i el molí |
I amb l’expedició al complert marxem cap el refugi de Gerdar, on deixarem
els cotxes i mourem les cames.
 |
| El refugi de Gerdar |
Comencem a caminar en l’agradable paisatge de muntanya, en una ruta que
s’endinsa al bosc de coníferes. És el camí que feien servir els traginers de
l’Aran i el Pallars per travessar el port de la Bonaigua.
 |
| Petita pujada |
 |
| El bosc de coníferes |
 |
| També trobem rierols |
L’ultim tram, una mica mes empinat és, a estones, com un pedregal per
arribar al mirador de fusta on podem veure la gran cascada d’aigües que es
despenja des de la vall de Gerber.
 |
| El salt de Comials |
 |
| Els "valents" que han fet el cim |
Acabada amb èxit la missió de descoberta, toca tornar al nostre refugi
particular. Dinar i relax.
 |
| No hi ha res com portar a la millor cuinera a l'equip! |
 |
| El nostre spa particular |
 |
| I a la nit, jocs de nens |
L’octubre ens continua regalant dies càlids i assolellats que sabem
aprofitar i un matí permet redescobrir paratges allunyats dels nostre quotidià
entorn.
Des de la plaça El Tornall, on es troba l’Ajuntament de Rialp, deixem a la
nostra dreta el que resta de la fusteria El Tornall, que dona nom a la plaça i
trobem el pont de Santa Caterina, sobre el riu Noguera Pallaresa.
 |
| L'antiga fusteria El Tornall |
Al segle XIX ja existia el pont de Santa Caterina, facilitant la
comunicació entre les diferents poblacions de la vall de la Pallaresa. Construït
amb fusta i a poca alçada respecte al nivell de l’aigua del riu. A principi del
segle XX es va començar la construcció d’un nou pont més pràctic, però les
obres es van paralitzar i no va ser fins
el 2008 que va finalitzar el pont actual. Això permet accedir d’una forma
ràpida al Parc Natural de l’Alt Pirineu.
 |
| Sobre el pont de Santa Caterina |
El creuem i accedim per unes escales de fusta a la ruta cap a la font de la
Canerilla.
 |
| En el Parc Natural |
Des d’aquí tenim una bonica vista sobre el punt de Santa Caterina
 |
| El pont de Santa Caterina |
Seguim la senda de les roques de la Carnisseria per trobar la font de la
Canerilla, un diminutiu de canal, en referència a la forma llarga i estreta del
barranc d’on brolla.
 |
| La Font de la Canerilla |
I uns metres mes enllà, el colomer d’en Martí. Construcció medieval per a
la cria de coloms amb finalitats culinàries. De vegades actuaven com torres de
defensa que van deixar d’utilitzar-se a partir del segle XVI.
 |
| El Colomer d'en Martí des de Rialp |
 |
| El Colomer d'en Martí |
El dinar de comiat a l’hotel Victor de Rialp és el colofó d’un immillorable
i llarg cap de setmana. Ens acomiadem del Pallars...
 |
| de Casa Macià |
 |
| I de la neu que no hem vist |
