Data de la sortida 30 de març 2018
La primavera, el sol i uns dies de
descans. S’ha acabat la hibernació. Obrir portes i finestres i sortir al carrer
deixant que l’aire i el sol doni nous colors a la pell.
 |
La primavera
|
Fins i tot els àpats tenen un nou
gust sota el sol de l’Empordà.
Aquest any, la nostra escapada de
mini vacances no ha pogut estar tan secundada, però si que ha estat ben
aprofitada.
Caminades, visites de turisme casolà
i ... fent país ... des de Castell
d’Aro.
Comencem amb la descoberta de
l’entorn. Les rodalies de Castell d’Aro i la Ruta de les fonts que ens acosta a
la Font del Ferro.
Entre camins, masies, pont i rierol,
veiem l’escenari que cada Nadal acull el pessebre vivent.
 |
| El pont |
 |
| El pou |
Agraïm la bonança del temps que ens permetrà fer el
dinar de calçotada que teníem previst. Brasa, graella, bons calçots i la
recepta especial de salsa que ens prepara Regina. I fins i tot s'apunten les dues bessones!!
 |
| Preparant els calçots |
 |
| A punt per començar |
Després la tarda ens portarà a veure
alguns cavalls .
 |
| Sense por |
L’endemà bussegem entre els pobles
del Baix Empordà, sota amenaça de pluja però amb un sol que es desperta amb
nosaltres.
Comencem per Cruilles. El seu
territori s’estén entre la plana de l’Empordà i una gran part del massís de les
Gavarres. La seva estructura circular recorda l’antiga muralla que l’envoltava
i amaga llocs d’interès com la torre de l’homenatge que podem veure a la plaça
de la Torre. Data del segle XI-XII, té
22,5 metres d’alçada i està coronada amb una olivera, l’origen de la
qual s’atribueix a la llavor que va deixar un ocell.
 |
| La torre de l'homenatge |
 |
| Vertiginosa perspectiva |
L’esglèsia parroquial de Sta.
Eulàlia, patrona del poble. Amb una torre de campanar i una façana
reconstruïda,poc queda de l’antic edifici romànic.
 |
| Església de Santa Eulàlia |
L’església i monestir de Sant Miquel de la ordre
benedictina que data del segle XI.
 |
| El monestir |
 |
| Pedra gris |
 |
| Darrera el xiprer |
I passejant pels carrerons ens
sorprèn trobar la casa on va viure alguns anys Manuel Vazquez Montalban.
 |
| La que va ser residencia de l'escriptor |
 |
| La solitud dels carrers en el nucli medieval |
 |
| La pedra, element principal |
A aquest mateix municipi pertany
Monells. Construït al voltant d’un castell que ja fa anys va deixar d’existir.
Un passat medieval ha deixat una singular plaça major porticada .
 |
| L'animada plaça de Jaume I |
Al barri de la riera veiem
l’església de Sant Genís, patró del poble. Del segle XI, encara conserva la
capçalera d’estil romànic, la nau i l’abscís d’estil gòtic i la façana
occidental i el campanar d’estil barroc.
 |
| L'església de Sant Genís |
 |
| Els porticons |
A la plaça de l’Oli es celebraven
mercats fins el segle XIV i XV .
 |
| La plaça de l'Oli |
Des d’aquí no queda gens lluny Púbol
i traiem el nas per veure el castell que
Dalí va regalar a la seva musa, Gala.Del segle XI va ser restaurat i decorat
pel pintor.
 |
| Els misteris del Castell de Púbol |
 |
| L'església de Sant Pere de Púbol |
Núvols de tempesta canvien el color
del dia i el gris s’imposa sobre el daurat del sol. Ha arribat el migdia i a Madremanya
ens espera un dinar especial.
 |
| L'església de Sant Esteve de Madremanya |
 |
| Entrada a "La Plaça" |
Mentre al carrer la pluja cau amb
força, seiem a taula sota les pedres d’uns antics murs que veuen com ens deixem
seduir per les mans del cuiner que ens
ofereix les textures d’un variat menú. Plat a plat un festival de sabors ens fa
perdre, fins i tot, la noció del temps.
 |
| Infusió asiática amb escamarlans |
 |
| Mentrestant, cau la pluja |
Després del xàfec el sol torna a
lluir i, amb la panxa contenta,encara resta tarda per aprofitar. Fem via i ens
acostem a veure el monestir de la Mare de Déu dels Angels. Al cim del Puig Alt,
des d’on gaudim d’una bona visió sobre l’Empordà, el Gironès i la Selva. Els
Pirineus, el Montseny i la mar, difícil tria on fixar els ulls.
Diu la tradició que els dissabtes al
vespre els veïns de les masies veien llums misterioses al cim del Puig Alt. Un
dia van decidir pujar i enmig de les ruïnes d’una capella van trobar una tela
amb una imatge pintada de la Mare de Déu amb el Nen Jesús als braços i un àngel
a cada costat i una escultura de la Mare de Déu.
La primera data de referència
d’aquest santuari és el 1409. Pels seus murs han passat obres, saquejos,
guerres, incendis, fins arribar a la dècada dels 60 en que es van fer les
reformes definitives. El 8 d’agost de 1958, en una íntima cerimònia es van
casar Salvador Dalí i Gala.
 |
| El santuari de la Mare de Déu dels Àngels |
 |
| Les illes Medes des del Puig Alt |
Quan ja el dia comença a caure,
encara tenim temps de fer una passejada per Palafurgell. El museu del suro,
l’església de San Martí i l’emblemàtica torre de les aigües, a la plaça de Can
Mario.
 |
| La torre de les Aigües, 30 metres d'altura |
 |
| L'església de Sant Martí, a Palafurgell |
I aquí donem per finalitzada la “tourne”
d’avui que demà ens espera un camí de ronda.
Dels molts camins de ronda de la
Costa Brava fem el tram que comença a la Cala Aigua Blava. Sorra fina i fons
blavós i poc profund. A la dreta el camí que puja fins el parador d’Aigua Blava i a l’esquerra el camí que
triem per arribar a Cala Fornells i Cala Fonda.
 |
| Cala Aigua Blava |
 |
| Comencem el camí |
 |
| Multitud de cales |
 |
| Port de Ses Orats |
 |
| Blau, blau, blau, el dia es blau |
 |
| Racons per escoltar el mar |
A
Cala Fonda omplim les butxaques
de pedretes que el mar ha anat arrodonint a força de carícies. Ja pensarem on
poden lluir la seva naturalitat.
 |
| De cala en cala |
I tornem a Fornells, a l’hotel Aigua
Blava. Aquesta vegada canviem la cova per la terrassa i gaudim d’un dinar sota
el sot i cara al mar.
 |
| Un menjador diferent |
 |
| Uns postres diferents |
Com ahir, la tarda dona per més i no
renunciem a aprofitar-la. Busquem altres formes de mirar al mar.
Passejada per Tamariu i pujem al Far
de Sant Sebastià. Construït entre 1855 i 1857, és el far de més abast del
litoral català.
 |
| Calella, des del far |
 |
| El far de Sant Sebastià |
A la mateixa muntanya de Sant
Sebastià trobem les restes del poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda, els
orígens del qual es remunten al segle VI abans de Crist.
 |
| Les restes arqueològiques |
I el diumenge s’acaba.
Dilluns de Pasqua tenim el darrer
matí per voltar i sense allunyar-nos del Baix Empordà visitem el petit poble de
Romanyà de la Selva. Un petit nucli de cases pairals, la rectoria, l’església
de Sant Martí de Romanyà i el campanar del segle XI van ser testimonis del
naixement d’algunes de les creacions de Mercè Rodoreda que, el 1972 es va
instal·lar aquí quan va tornar de l’exili i aquí descansa en la pau del seu
cementiri.
 |
| En memoria de Mercè Rodoreda |
Amb el
bust de la Mercè Rodoreda comença l’itinerari literari de Romanyà.
 |
| L'església de Sant Martí |
 |
| El campanar |
Sense allunyar-nos massa trobem la
ruta dels gegants del bosc que comença a la creu modernista inaugurada l’any
1904.
 |
| La creu modernista |
Seguint el camí que s’endinsa a la
pineda topem amb el menhir de la Murtra que te una alçada aproximada de 2,5
metres.
 |
| El Menhir |
Deixem a un costat el cementiri de
Romanyà i continuem fins el conjunt megalític de la Cova d’en Daina. Un dels
mes ben conservats de Catalunya
 |
| La cova d'en Daina |
I recorrent el passeig de sureres
tornem a sortir a la carretera.
 |
| Les sureres |
Ja no podem estirar més el temps.
Cal dinar i cal acomiadar-se del que ha estat un temps gaudit. Ens endurem una
mica de sol, una bufada del vent i la sal d’aquest mar tan blau.
