Data de la sortida 29 desembre 2016
Escapada inesperada buscant trencar amb algun obscur malefici que ha
tenyit de gris aquest 2016. Altre país, altre llengua, altres gents, un altre
entorn i altres pensaments.
 |
| Els Alps |
Impressionats encara, després de sobrevolar els Alps; abrigats com feia molt de temps que no anàvem,
comencem a descobrir Praga. Ciutat freda, plena d’història, vella, però
sobretot fotogènica.
 |
| Les fotos perpetuen els records |
Aparquem maletes, i afegim roba a la
que ja portem, samarretes tèrmiques, malles a sota dels pantalons, barrets
tapant les orelles... agafem el plànol i ens llancem al carrer. Son poc mes de
les quatre de la tarda y ja comença a ser fosc. El reflex grog de les llums
s’escampa entre la boira que ens envolta quan recorrem el passeig per la riba del riu Moldava. Trobem un pont dels 17
que creuen el riu al seu pas per la ciutat.
 |
| Cau la nit a Praga |
Ens barregem entre els milers de turistes que omplen els carrers i anem a
la Ciutat Vella. Praga esta dividida en
quatre grans barris, la Ciutat Vella, la Ciutat Nova, el Costat Petit i el
Barri del Castell. I travessant-la, el riu Moldava (Vltava), molt mes cabalós
que el riu Elba (Labe) tot i que és afluent seu.
 |
| 17 ponts creuen el riu |
 |
| El Pont de Carles |
 |
| Pont de Carles, el mes emblemàtic |
Testimoni de la història de Praga i punt de concentració màxima de
visitants, diverses figures escultòriques flanquegen el seu recorregut com
fidels guardians mentre escolten les notes de l’ orgue que l’autòmata captaire
gira incansable desafiant al fred.
 |
| La dona i l'orga |
I seguim recorrent la Staré Mesto (Ciutat Vella), els seus carrerons de
pedra, plens de botigues, i de restaurants, que s’endinsen fins arribar a la torre de
l’ajuntament vell, amb el seu rellotge astronòmic. Complicat artefacte que, des
de fa 600 anys, cada hora treu als apòstols a fer una volta mentre és observat
per milers d’ulls curiosos.
 |
| Dificil saber l'hora |
 |
| La torre de l'ajuntament vell |
Un gran arbre de Nadal amb mil llums blanques que, jugant amb la música s’apaguen i s’encenen, destaca al mig de la plaça vella (Staromestska Namesti) tot envoltat de
paradetes de titelles, nines, bufandes i barrets, vi calent i altres infusions
i el típic trdlo (massa de farina
enrotllada en un pinxo, ensucrat i cuit al foc d’unes brases)
 |
| Menjant un trdlo |
 |
| La plaça Vella |
 |
| Dolços de colors |
En el primer àpat a Praga no ens estem de provar el seu plat mes típic, el
Goulash (estofat de vadella servit dintre d’un pa rodó)
 |
| El goulash |
A la mateixa plaça, amagada darrera antics edificis, l’església de Santa
Maria del Tyn. Les seves torres destaquen per sobre de les edificacions i la
il·luminació nocturna l’assembla a un
castell de compte de fades.
 |
| L'església de Tyn des de la torre del rellotge |
Dintre de Stare Mesto passejarem pel carrer Parizska, avinguda comercial
amb milers de llums que ens recorda el
Passeig de Gràcia de Barcelona
 |
| Parizska |
L’endemà comencem pels voltants de l’hotel, situat a la Nove Mesto (Nova
ciutat). L’edifici més emblemàtic de la Praga més moderna és la “Casa dansaire”,
dissenyada per Franl Gahry, inspirada en la parella de ballarins Ginger i Fred.
Des de la seva terrassa, on el fred es deixa sentir molt mes, podem fer magnífiques
fotografies.
 |
| La casa dansaire |
 |
| Des de la casa dansaire |
 |
| Molt fred aqui dalt |
També el Teatre Nacional mereix una atenció especial. Denominat la
capella d’or, per la seva cúpula daurada.
 |
| Al fons la cúpula daurada del Teatre Nacional |
Caminem cap a Mala Strana i amb el funicular pujem fins el cim del Petrin.
Els jardins estan blancs del gel de la nit, però el fred no ens frena i pujem a
peu fins el punt mes alt de la torre Petrin, construïda a imitació de la torre
Eiffel. Des d’aquí tenim la visió dels jardins i l’església de Sant Llorenç.
 |
| La torre Petrin |
 |
| Els enfarinats jardins des del mirador de la torre |
 |
| L'església de Sant Llorenç |
La tarda la dediquem a recórrer la ciutat, busquem el palau del Gran Prior
Maltés on la part exterior del mur del jardí
s’ha convertit en un memorial por la pau dedicat a John Lennon. Curiosament,
John Lennon mai no va estar a Praga.
 |
| El mur de John Lennon |
Darrera el mur, un plataner, l’arbre de Beethoven. I, molt asprop, el museu Kafka i l'escultura "Els dolls".
 |
| "Els dolls", escultura de David Cerny |
Acabem la tarda pujant a la torre de l’ajuntament vell.
Comencem el darrer dia de l’any visitant el barri del Castell. Agafem el tramvia,
mitjà de transport mes usual a Praga.
 |
| El tramvia |
No tardem en arribar, però si en poder entrar, pels controls previs. Aquest
és el dia mes fred. Un cop a dintre demanem una xocolata calent en una de les
moltes paradetes de la plaça del castell. Es un castell sense muralla. Només
palaus connectats per patis i carrerons tancant l’espai exterior.
 |
| La catedral de S. Vito |
Com edifici principal, la catedral de Sant Vito, grandiosa, guarda al seu
interior la tomba de Sant Joan Neponucemo i les joies de la corona.
 |
| Darrera de la catedral |
 |
| S. Vito |
A la plaça principal també la Basílica de S. Jordi, l’antic Palau Reial. I,
entre els seus carrer, el mes visitat, el de l’Or, ple de petites cases
pintades, on antigament treballaven els joiers. A la casa número 22 va viure
algun temps Frank Kafka
 |
| El carrer de l'or |
Ja de tornada,un recorregut en vaixell pel riu Moldava ens permet
fotografiar la ciutat des d’un angle diferent.
 |
| Esperant el vaixell |
 |
| Passant sota els ponts |
 |
| El Moldava |
I, sense abandonar el riu, aprofitem un restaurant flotant per gaudir d’un
relaxat i gustos àpat amb la mirada posada en el pont de Carles i les serenes aigües
del Moldava.
Desprès buscarem un dels carrers emblemàtics, el carrer Nerudova, dedicat a
l’escriptor txec Jan Nerudova. El xilè Pablo Neruda va fer famós el cognom que
va agafar com a pseudònim quan el seu pare no volia que fos poeta. Ple de cases
de rellevància històrica com la casa de l’àguila roja, la casa dels tres violins,
la casa del lleó daurat, totes elles amb el seu símbol a la façana
 |
| La casa dels tres violins |
La nit és especial. Sopar de Cap d’Any. Restaurant al costat del Pont de
Carles, on a les dotze de la nit fan focs artificials. No hi ha campanades a
les 12. No hi ha el raïm. Aquí la tradició és fer un segons sopar després de
les 12, amb un plat de llenties.
Després del descans, comença el primer dia del 2017. L’últim de la nostra
escapada. No ens podem perdre el Josefov, el barri jueu.
 |
| En el barri jueu |
Imprescindible la visita al cementiri jueu, on l’amuntegament de làpides ho
converteix en un lloc curiós i surrealista. Els enterraments es fan uns sobre
altres, fent que el terreny de mica en mica es vagi elevant.
 |
| Cementeri jueu |
També es costum deixar sobre les làpides petites pedretes com record de les
que els jueus deixaven durant la travessia del desert, perquè no hi havia flors.
 |
| Les pedretes substitueixen a les flors |
Visitem la Sinagoga espanyola, la mes antiga
 |
| La snagoga |
Per fer el darrer dinar triem una antiga i clàssica cerveseria “U Fleku”,
amb música d’acompanyament i cambrer amb grans safates plenes de gerres de cervesa
negra que van repartint per les taules.
I, per no desaprofitar les poques hores que resten, optem per donar un
darrer passeig i acostar-nos al carrer del Pa (Celetna Ulice). Passant per sota de la Torre de la Pólvora, al costat de la plaça
de la República s'arriba a aquest carrer ple de edificis barrocs amb curioses façanes. D’especial
interés, en el número 34, la Casa de la Verge Negra, edifici cubista de Josef
Gocar
 |
| La Torre de la Polvora |
 |
| El cubisme de la Casa de la Verge Negra |
La darrera mirada al Moldava i tornem a la realitat. Un nou any ha començat,
nous desitjos, molta força i sempre endavant.
 |
| Una vella i bella ciutat |
 |
| El millor equip |
 |
| Un raig de sol |
