Data de la sortida 1 novembre 2019
El termòmetre i el calendari fa
temps que han trencat la seva cordial relació. Un divorci que deixa perduts el
sol, el vent, la pluja i la neu.
Enfadats, despleguen els seus poders
mentre observen com els insignificants humans fem equilibris en aquesta natura
incontrolada.
 |
| La tardor |
Però en aquest inici de novembre, quan la llum fa mes curtes les tardes, el sol encara ens
regala matins calorosos i aprofitem els dies d’esbarjo canviat una castanyada
vora el foc per una castanyada vora el mar.
Escapada per la costa catalana, camins de ronda que voregen un mar en calma
que es fon amb el blau del cel. No bufa el vent, no ploren els núvols.
Busquem cims, miradors i balcons des d’on contemplar un mon sota els nostres
peus. Un infinit Mediterrani que no es veu acabar. Un mar que és el mateix de
cada dia, però diferent cada dia. O potser són els ulls amb què es mira. O
l’emoció que hi ha darrera de cada mirada.
Ens apropem al camí de Ronda de Sant Feliu de Guíxols a la platja de Sant
Pol. En una de les seves cales, Cala Molí, abans d’incorporar-nos al camí de
ronda, podem veure el recorregut de la via ferrata que envolta els penya-segats
de la cala.
 |
| La via ferrata |
La roca, esquitxada de valents que han triat la forma mes difícil de fer
camí, és l’objectiu de les nostres mirades. I també la meva secreta enveja
(Uff! Aquesta por que ho immobilitza tot!!).
 |
| El mirador de Les Triadores |
El mirador de les Triadores és un dels primer punts des d’on observar i
fotografiar el nostre blau entorn.
 |
| El camí de ronda |
Després escales amunt i avall, pinedes i penya segats envoltats de gavines
i altres aus que la ignorància m’impedeix identificar. Recorrem el paratge de
la cala de l’Ametller.
 |
| La fauna |
Una gran família de gavines omple de
puntets blanc les roques mes properes a l’aigua i arribem a un racó on la
quietud anima a dos atrevits turistes a llençar-se a l’aigua.
 |
| Descansant després del vol |
Seguim fins els mirador des d’on
podem veure s’Agarò, la platja de Sant Pol i a la seva esquerra la Casa
Estrada, coneguda com el “xalet de les puntes”, una construcció de finals del
segle XIX.
 |
| A l'esquerre el xalet de les puntes |
 |
| Gaudint de les vistes |
La tarda va caient, el cel es torna vermellós i fins i tot, ens saluda un
arc de Sant Martí que, de sobte, dona color al cel.
 |
| L'arc de Sant Martí |
 |
| El capvespre |
I, de mica en mica, la reina de la nit, s’obre pas entre els núvols.
 |
| El dia s'acaba |
Sense allunyar-nos gaire, l’endemà el dediquem al parc natural del
Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Entre l’Estartit i Pals, espai
protegit a la platja de la Fonollera (o platja de la Gola de Ter) i Mas Pinell
per evitar la destrucció del seu sistema dunar.
 |
| Les dunes i al fons el castell de Torroella de Montgrí |
 |
| Accés a la platja de La Gola |
 |
| El riu Ter |
De gran interès ecològic, aquesta llarga platja, lluny de construccions
compta amb una primeríssima vista de les Illes Medes
 |
| Tocant la sorra |
Davant les dunes, les onades acaricien suaument la sorra de la platja,
mentre pescadors esperen atents el premi
a la seva paciència, els nens corren descalços i altres, com nosaltres, ens
relaxem buscant amb la vista l’estètica
imatge de les Illes Medes mentre ens apropem al punt on les salades aigües del
mar es mengen la dolçor del riu Ter.
 |
| Platja de la Fonollera o la Gola de Ter |
 |
| Entre el riu i el mar |
 |
| Jugant amb el paisatge |
Encara queden forces i sempre hi ha camins, que no volem fer sols.
Entre l’Escala i Torroella de Montgrí trobem la Cala Montgó. Petita, de
sorra fina, protegida de la tramuntana i que en aquests dies de tardor no es
veu envaïda pels turistes estivals. Arribem caminant i aprofitem per fer un
tranquil dinar a Can Miquel on, com no, caiem a la temptació de l’arròs i la
fideuà.
 |
| Calal Montgó |
Des d’aquí la nostra vista topa amb una torre al cim de la muntanya Montgó
i, és clar, que ens volem apropar.
 |
| La torre Montgó |
La torre de vigilància, Montgó, de forma circular , va ser construïda al
1598, per ordre de Felip I, per protegir als pescadors de l’Escala i Estartit
dels atacs pirates. Ha estat declarada
d’interés cultural.
 |
| La muntanya també amaga un búnquer |
 |
| La mirada es perd |
Des d’aquest punt hi ha increïbles vistes de l’Escala i el seu port, Sant
Martí d’Empúries, Empuriabrava, Roses i el Cap Norfeu.
 |
| L'Escala i el seu port |
Aprofitant la proximitat recorrem la llargada el passeig marítim de
l’Escala i ens acomiadem saludant un “petit princep” que mira al mar.
 |
| A L'Escala |
I de tornada a la quotidianitat també ha tornat la tardor. El vent despulla
lentament els arbres i les fulles pinten de groc els carrers.
