'Hay que veeer', el rincón donde se guardan pequeñas experiencias compartidas para que el tiempo no las borre de la memoria.


Per que cal no oblidar els petits-grans moments en què escapem de la rutina i aquells amb qui els compartim.


dissabte, 11 de març del 2017

"Barceloneando"

Data de la sortida 5 març 2017




Quan es surt a mig matí d’un diumenge assolellat no es pot estirar gaire el camí. Però a Barcelona hi ha mil opcions per redescobrir algun racó oblidat.
I un passeig per la ciutat també inclou un tast de la seva gastronomia.
Un clàssic de Barcelona, en Poble Sec,  “La Perla BCN”. Antic celler de 1965. Cuina tradicional catalana en un bar típic dels anys 60. Conservant l’estil i decoració de la seva època. Manté l’aire de bar de poble, sense pretensions i amb clientela del barri. Sorprenent la gran varietat d’especialitats de que disposa la carta. Fins i tot tastem el garrinet!!
Demanem uns lloms de sardines marinades que resulten Increibles.


Llom de sardines i carxofes al forn
Les cassoles amb els guisats estan a la vista del client. Difícil fer una elecció!. I tot el local desperta el nostre interés fotogràfic.
Abans a les taules. Ara forma part de la decoració
Vi de bóta


Fins i tot tenen cambrers-fotògrafs!!!
Des d’aquí, en un no res, Montjuic i els seus jardins. Ens acostem a la porta de la Fundació Miró i ens endinsem en els jardins Laribal.
La Fundació Joan Miró
Els Jardins Laribal, obra de l’enginyer i paisatgista francès Jean Claude Nicolas Forestier i el seu ajudant Nicolau M. Rubió i Tudurí són un conjunt de terrasses enllaçades per camins i escales. Arbres i plantes creixen entre  salts d’aigua, llacs i llacunes i algunes fonts.


Les escales salven els desnivells de la muntanya
La cascada de la Font del Gat
A l’interior dels jardins està la Font del Gat (qui no recorda la cançó “Baixant de la font del Gat una noia, una noia. Baixant de la font del Gat una noia i un soldat...”). La més famosa. En altre època centre de picnics familiars.

La Font del Gat
El gat de la Font
Nosaltres no fem un pícnic, però si un cafè en el mateix restaurant de la font.


El gat per la taulada
Pèrgoles i escultures de diversos artistes disseminades entre pins, tarongers, xiprers i moltes plantes aromàtiques converteixen el passeig en una descoberta.
Una de les pèrgoles
Estirant el matí, fregant el migdia, ens acostem al parc del Mirador del Poble-sec. Al costat de la muntanya que mira al mar. Entre els jardins de Costa i Llobera i el parc de la Primavera. Entre parc forestal i parc urbà.
Bona perspectiva sobre la ciutat, en un dia de molta concurrència. Coincideix amb la Magic Line se Sant Joan de Deu.
Les 3 xemeneies de l'edifici Fecsa
Des de la terrassa de l’hotel Miramar o des del mateix passeig aprofitem les magnífiques vistes sobre el passeig de Colom i el port de Barcelona, mentre resseguim amb la mirada el recorregut del telefèric.
El passeig de Colom
Una altra perspectiva de l'hotel W
Les cabines del funicular llisquen lentament
I quan el sol s’amaga darrera d’amenaçadors núvols, ens acomiadem de les figures de pedra que, condemnades a la eterna immobilitat, no poden fugir del seu destí.


La Fertilitat de Josep Clarà





divendres, 10 de març del 2017

See you in London!!

Data de la sortida 24 febrero 2017









Una altra petita escapada una mica mes enllà dels nostres límits habituals. Buscant contactes que s’enyoren. Propòsits de visites a racons que van quedar pendents en anteriors viatges.


Londres és molt gran. Fan falta molts dies, o molts viatges per conèixer una ciutat tan cosmopolita i multicultural. És capdavantera en art, arquitectura, teatre… Ofereix tants punts d’interés que costa fer una petita selecció per omplir l’agenda de la nostra petita visita.


I programem omplir tres intensos dies de passejos i visites al Londres desconegut.
Adam And Eve Mews
Ens barregem entre la gent que viatja en metro. Els transports de cada ciutat tenen alguna cosa de peculiar que els fa diferent. Aquí tenen el metro més antic del mon. Es nota pels seus vagons estrets i de sostres baixos. Per accedir a alguns baixem per unes escales infinites que s’enfonsen per sota del riu.
El metro mes antic
The tube
Comencem a “patejar” la ciutat vorejant el riu Thames, passant per aquells llocs que tantes vegades hem vist, sense estar-hi.  Buscant perspectives per treure la millor fotografia. Veient com el dia va caient, com el paisatge es transforma quan el riu retorna multiplicat el reflex de les infinites llums que donen vida a la ciutat.
Les siluetes de The Gherkin i del Walkie Talkie brillant en la nit
A la nit, els 310 metres del Shard vigilen a Southwark
Southwark Brigde
Com quasi totes les ciutats travessades per rius, Londres compta amb l’atractiu de cada un dels 28 ponts que permeten la mobilitat als quasi 8 milions de ciutadans i els innumerables visitants. Esta previst pel 2018 la inauguració del nou pont “Garden Brigde”, dissenyat per Thomas Heatherwick, que segurament es convertirá en una nova llegenda sobre el riu Thames.
Westminster Brigde
El Westmister Brigde va ser el segon pont que es va construir per travessar el riu, després del London Brigde
Però, sens dubte, el mes emblemàtic de tots és el Tower Bridge. Combina les característiques de penjant i llevadís. D’un estil victorià neogòtic, ha estat un dels símbols de la ciutat des de la seva inauguració al 1894.
Tower Brigde
I entre pont i pont, ens barregem  entre la multituds de turistes que estiren el coll per abastar amb la mirada cada una de les edificacions que trobem  al nostre pas.
London Tower
The National Theatre
El Tate Modern. Instal·lat en una antiga central d'energía
The London Eye
De prop, The London Eye, resulta impressionant
Mes tard, en un pub típic anglès, ens demanem un “Fish and chips” i tastem una de la gran varietat de cerveses que aquí serveixen.
Fisch and chips
Cervesa artesana
L’endemà impossible resistir-se a un “breakfast” anglès en “Sir Michael Balcon”. Als joves els encanta
Per aguantar l'activitat del dia
La millor cara després de l'esmorzar
El dissabte, dia de mercats. Començant pel conegut de “Portobello Road” en Notting Hill, molt mes conegut després de la famosa pel·lícula on Júlia Roberts i Hugh Grant passejaven el seu amor per aquest barri londinenc.
En metro fins Notting Hill
Portobello Road
Moda, menjar, segona mà, antiguitats, flors, música, llibres, revistes, qualsevol cosa es pot trobar a Portobello. Infinitat de parades exposen la seva oferta a la vista del milers de curiosos i visitants que omplen el carrer.
Frenesi al carrer
Rètols, revistes, còmics...
Mil colors alegren la vista
Músics calentant el matí
Llibreries, un clàssic en Notting Hill
En una com aquesta Anna Scott va trovar a William Thacker
Quan ja quasi no queden vinils
Mentre marxem cap a Kensington fem una darrera mirada als seus carrers empedrats amb  alegres cases pintades de colors, escenari de moltes pel·lícules.
Les famoses casetes de colors
St. Jhon's, en Lansdowne Crescent (Notting Hill)
Renunciem a la rapidesa del “tube” i optem per caminar fins Holland Park (en Kensington i Chelsea). Parc ple de jardins i zones per practicar esport (camp de futbol, cricket, golf, basquet…). Compta també amb un espai japonés, el Kyoto Garden, donació de la Cambra de Comerç de Kioto per commemorar la llarga amistat amb Gran Bretanya, on els esquirols i els paons es passegen entre els milers de visitants.
Holland Park
Kyoto Garden
Font en el Kyoto Garden
Mentre un esquirol ens mirava
L'esquirol
Sense donar descans als peus ens acostem al Desing Museum. Impressionant el seu espai interior dedicat al disseny.
Els visitants semblen formar part d'un gran escenari
Avui dorm al museu. Fa no gaire els nostres dits picaven les tecles
Abans d’abandonar el barri, voregem Queens Gate Garden i fotografiem l’Albert Memorial, en Hyde Park.
Queens Gate Garden
Albert Memorial
The Daily Mail. Periodisme londinenc
Per dinar, altre especialitat, restaurant amb menjar mes ecològic.
En Le Pain Quotidien


I després del descans, encara queda…
Carnaby Street, molt a prop de Regent Street I Oxford Street. Amplia zona comercial dedicada a la moda. Mary Quant va tenir el seu taller en aquest carrer. Famosos grupo musicals com Rolling Stones o The Beatles la van popularitzar.
Canarby Street
A Regent Street, ampli carrer comercial,  podem veure els magatzems Liberty & Co. Darrera una façana d’estil Tudor, decorada amb bigues de fusta podem trobar  dissenys de grans i conegudes firmes.
Liberty & Co.
Regent Street
Cau la tarda a Picadilly. Altre cop les llums donant vida als edificis. La gent en grups per immortalitzar el momento.Un somriure de foto. I, corre, corre que encara queda molt per descobrir!!!
Picadilly
Chinatown
Però a Coven Garden arribem quan ja les paradetes han marxat i la pluja ens regala la seva companyia. Què seria Londres sense paraigües!!!
Coven Garden Piazza

I un dia especial es mereix un sopar especial. Ens sorprenen amb una celebració a Eneko At One Aldwych. Una aposta recent de Eneko Atxa (3 estrelles Michelin). Disseny i bon gust en una taula irregular al servei de les originalitats culinàries.
En Coven Garden
El mar a la taula
L'hort al plat

L’últim dia l’agenda també esta plena, potser farem curt. Comencem amb Canary Wharf. Complex de negocis situat a la illa dels Gossos. El nom el deu al nombrós comerç marítim que hi havia entre el Regne Unit i les illes Canaries. Aquí es troben els tres edificis mes alts de Regne Unit: One Canada Square, les torres HSBC i Citigroup Centre.
Els tres edificis mes alts de UK
Les modernes contruccions de Canary Wharf

Mitología i modernisme
La nova City i la joventut
El centre comercial de Canary Wharf
Per si algú oblida el rellotge

Per Greenwich High Road ens acostem fins el “Cutty Sark”. En el segle XIX aquesta gran embarcació navegava entre Anglaterra i Xina. Exposada davant el museu marítim

El Cutty Sark

Aprofitem que és diumenge, dia gran a Brick Lane. Zona bohemia, antic barri bengalí que ha devingut en un barri alternatiu, ple de grafittis, botigues de roba i objectes vintage. Multicultural on els únics personatges que no es deixen veure són els trajats homes de negocis de la propera City. Aquí, qualsevol expressió de moda és vàlida si el seu colorit és prou exagerat.

Grafittis en Hanbury Street
Músics al carrer
Tota mena de personatges omplen el barri

El Brick Lane Market és una clara competència a Candem Town. Ubicat en naus industrials. El diumenge es transforma  i el podem recorre alhora que anem tastant cada una de les ofertes culinàries preparades pels especialistes d’infinites nacionalitats. Curry i altres especies perfumen l’ambient

Brick Lane Market

Uns carrers mes enllà, i ens trobem amb  Old Spitalfield market. No tan famós com altres però igual d’interessant de xafardejar. Roba, antiguitats i preus de ganga.

Old Spitalfield

Les poques piles que ens queden les gastem per arribar a la Heron Tower i pujar fins el pis 38 des d’on observar la ciutat quan la tarda la va enfosquin.
Des del pis 38

I així es veu The Gherkin

En 15 segons s'arriba al pis 38

Després, sopar de comiat i foto de familia

I al matí tornem a volar