Data de la sortida 1 de març de 2014
Després de dues
setmanes d’inactivitat i, encara que les previsions meteorològiques eren de
pluja, no fem gaire cas i programem visitar el bosc eròtic, una proposta en la
nostra llista de deures des de fa temps i que ens encamina cap a Banyoles.
Però les
previsions no han estat gaire encertades i el sol ens ve a saludar.
I, per aprofitar la sortida, des de Banyoles ens dirigim fins a Porqueres
per trobar la ruta de la Puda i les Estunes. Situades dintre de l’Espai Natural
de l’Estanys de Banyoles, en el sector sud.
 |
| L'Estany |
La ruta de la Puda és un recorregut on trobarem la Font Pudosa (d’aigües
sulfuroses), diversos estanyols, els aiguamolls de la Puda, la zona de cria de
cigonyes, l’aflorament de travertí de les Estunes, amb el seu bosc d’alzines i
roures.
 |
| Travessem alguns ponts de fusta |
 |
| El dia promet |
 |
| Estanyol petit d'en Montalt |
Les Estunes és una elevació rocosa que presenta grans esquerdes verticals
que, fins i tot, en alguns sectors son transitables. El paratge boscós posseeix
un ambient molt peculiar i, per aquest motiu, ha estat un espai que ha motivat
nombroses llegendes. De fet, els rètols indicadors tenen la figura d’una fada,
inspirades a la Llegenda de les fades de les Tunes, recollida per Pere Alsias.
 |
| Dins d'una esquerda |
Diu la llegenda que les fades, durant el dia s’amagaven de la llum entre
les ombres de les esquerdes i les baumes, gaudint del cant dels ocells o dels
jocs i entreteniments que s’enginyaven en el seu palau de pedra. Cap mortal les
podia sorprendre, però en la foscor de la nit es podria entreveure la llum resplendent
dels vestits delicats amb què guarnien la gentil bellesa del seu cos quan
sortien a estargir-se a la claror de la llum de la lluna i les estrelles. I
només aleshores, es manifestaven als vivents, ja ballant i emmirallant-se sobre
les plàcides aigües de l’estany, ja entonant bells càntics als esperits dels
boscos.
 |
| Plaques de travertí |
 |
| El pas es fa difícil |
 |
| Les fades ens indiquen el camí |
Deixem a les fades en el seu paradís d’ombres i misteri i ens dirigim cap
al Bosc de Can Ginebreda (el bosc eròtic), però el seu accés es fa a través d’una
tanca que s’obre dipositant 3 monedes d’euro per cada persona. Això no ho
teníem previst i no portem tantes monedes. Així que l’altre opció és anar a
dinar i tornar a la tarda.
I, per dinar, provarem un menú de la cuina volcànica del Hostal “dels ossos”.
 |
| A l'Hostal dels Ossos |
Ara sí, tornem cap El bosc eròtic de Can Ginebreda, obra de l’escultor Xicu
Cabanyes. Es un museu a l’aire lliure on, la majoria de les escultures tenen un
contingut eròtic.
 |
| Curiós accés al bosc |
Aquest bosc, ple de pins i roures ha integrat en el seu paisatge les mes de
100 escultures de l’artista sense perdre el seu encant natural i salvatge.
 |
| No es poden posar portes al camp, però si candaus |
 |
| A la porta del taller de Xicu Cabanyes |
Intentem captar el sentit de cada escultura
i llegim el seu títol per buscar
les coincidències amb l’intenció de l’escultor.
 |
| Monument a la humanitat |
 |
| Tan lluny i tan a prop |
 |
| Cap de medusa |
 |
| La cruada |
 |
| Dona sense ànima |
 |
| Dona desorientada |
 |
| Bunker romànic |
 |
| Taules de fòrnica |
 |
| Vista des del punt mes alt del bosc |
 |
| Els amants |
 |
| Homenatge al llit |
A cada punta de l'escultural llit hi ha representada el naixement, la mort, el sexe i el patiment.
 |
| Txernobil |
 |
| A la puta desconeguda |
 |
| Un llibre, a la Plaça del saber |
 |
| El gran baldaquí |
 |
| El peu espanyol |
 |
| La fi del món |
Ens sorprèn com pot ser d’agradable passejar entre els arbres, buscant en
els seus racons les escultures amagades.
 |
| Un cor al vent |
 |
| Entre els obstàcles sap trobar la sortida |
