Hem donat a les cames un descans de dos mesos. Contra la nostra
voluntat. El mal temps, les festes familiars, les prescripcions mèdiques i
altres imprevistos i compromisos ens han fet deixar una mica de banda la nostra
habitual fugida de la rutina i els problemes que tots anem arrossegant.
És un passeig més que una excursió. Quedem més tard del que és habitual i
més a prop. Avui no tenim objectiu per assolir. El final del camí el decidirem
sobre la marxa. No esperem trobar cims,
fonts, gorgs o castells, només camí, aire, sol i conversa. I, ni que sigui per
una estona, deixar els problemes i les preocupacions de banda.
Vilanova és aquí al costat. Allà podem trobar el parc de la Serralada del
Litoral.
 |
| Ruta de Céllecs |
Arribem a la hípica que acull la Fundació Privada Don Caballo, davant de la
mateixa serralada. Centre especialitzat en activitats terapèutiques amb cavalls dirigides a persones amb algun
tipus de disminució física o psíquica.
Una mica mes enllà el camí s’endinsa en la serralada i comencem la marxa. És
la Ruta de Céllecs. I la compartim amb
ciclistes, excursionistes, genets i, fins i tot, amb quads .
 |
| Companys de passeig |
El camí es nota humit, ahir va
ploure. Trobem la Font d’en Mamet.
 |
| La Font d'en Mamet |
Saludem l’immens pi que sembla tocar el cel.
 |
| Què petits!! |
Llegim que aquesta ruta arriba fins a Vilassar. Però no ens trobem amb
ànims com per arribar-hi. Potser un altre dia...
I, quan el rellotge ens diu que per dinar a casa hauríem de girar cua,
donem mitja volta i desfem el camí.
 |
| L'hivern ha deixat nues les branques |
Ara, el dia també es posa una mica trist i comença a bufar un vent
fresquet.
Això si, no perdonem la cervesa. A la mateixa hípica, on disposen també d’un
restaurant i una rostisseria.
 |
| Mentrestant, ell ens mira |
