Calorós estiu que ens empeny a buscar ambients refrescants. Vegetació,
aire, aigua, ... Les fonts del Llobregat. Està una mica lluny, però avui ens
agafarem tot el dia.
Farem una excursió típica d’estudiants.Arribem fins a la Pobla de Lillet, a l’estació del tren del ciment. Dubtem si agafar-ho. Pot ser una bona opció però, mentre ho decidim, el tren marxa. Ara ja no es opció.
 |
| Deixem enrere l'estació |
I seguim la carretera fins arribar a l’hostal de les Fonts. Aquí deixarem els cotxes i seguirem el caminet ple d’esglaons que condueix fins el naixement del Llobregat.
Recordem que, no fa gaire, anàvem al delta del mateix riu, a tocar de
platja i, ara, aquí, on neix, el paisatge no te res a veureamb aquell altre.
 |
| Contemplem la serra del Cadí-Moixeró |
 |
| Estem molt a prop |
 |
| Veiem el primer recorregut del riu |
La pujada és un passeig compartit amb altres visitants. L’aigua refresca l’ambient i els arbres ens protegeixen el sol.
 |
| De lluny veiem la cascada |
 |
| Seguim pujant esglaons |
Trobem un mirador, i seguim el camí
 |
| I arribem |
Les fonts on neix el riu brollen directament dels cingles en forma de
cascada.
Des d’aquí, seguim pujant, mes de 200 esglaons ens separen del poble de
Castellar de n’Hug.Mentre pugem gaudim de la serralada. El dia és molt clar i, en la distància, es dibuixen nítidament els cims de les muntanyes que, aquest estiu plujós, ha mantingut verds i plenes de vida.
I al darrere, sobresortint tímidament, veiem el cim del Pedraforca.
 |
| El Pedraforca es deixa veure |
Quantes caminades hem fet sentin sobre els nostres caps la mirada del Pedraforca?
 |
| Vol amagar-se però el veiem |
Finalment, arribem a Castellar de n’Hug. Aquest poble de carrers empedrats, situat al bell mig de la muntanya. Cases de pedra, església romànica, tipisme rural i molts visitants com nosaltres.
Fem la passejada, la plaça Major, la Plaça de la Generalitat, l’església,
els seus carrerons... i el rellotge ens diu que potser caldrà menjar.
Per dinar l’aposta és anar en direcció a Ribes de Freser, al veïnat de
Ventolà, a Ca l’Anna.Fem la ruta dels esquiadors, entre muntanyes amb cims que la neu ha deixat secs de vegetació i altres que es mantenen amb la seva gama de tonalitats verds.
 |
| Muntanyes i muntanyes |
Un sol radiant dona calor i color al dia i Ca l’Anna està a petar.
El dinar, típic de poble no decep. Senzill però gustós.
En acabar, fa mandra conduir, però aquí el carrer és una molt bona ocasió
per petar la xerrada, relaxats, a l’ombra i gaudint d’un paisatge immillorable.
I, sense adonar-nos, el temps passa. No volem, però cal tornar, a la xafogor,
al treball, a la rutina... Be, no tots,
alguns estan de vacances.
 |
| Bones vacances i que sigueu feliços!! |
