Data de la sortida 1 de juliol 2018
Recuperem promeses
pendents del “tenemos que ir” quan l’estiu comença i la calor ens fa buscar l’aigua.
Tant a prop nostre,
tan accessible que hem anat posposant
buscar la sortida al laberint. I,
encara que algú dels compromesos, fa un temps que va
buscar la sortida al laberint de la vida, nosaltres ens hem acostat al d’Horta.
El laberint d’Horta
forma part del jardí museu d’estil
neoclàssic de Barcelona, inaugurat al públic el 1971.En el seu dia va
ser el jardí de la finca del marqués de Llupià que, al segle XVIII, va
encarregar-ho a l’arquitecte italià Domenico Bagutti.
Aquesta finca
pertanyia a la família Desvalls i va passar a mans de l’Ajuntament de Barcelona
a través d’un intercanvi.El que havia estat
el palau Desvalls, d’origen medieval, amb elements neoàrab i neogòtic, va ser
habilitat com Institut Municipal de formació en jardineria.
 |
| Antic palau Desvalls |
El jardí històric
mes antic de Barcelona situat al districte d’Horta-Guinardó. Poc mes de 9 ha. a les quals podem distingir el
jardí neoclàssic i el jardí romàntic, en els que podem veure repartides
nombroses escultures amb motius mitològics, fonts, sortidors, i basses d’aigua.
A l’entrada, la
primera font que trobem es la font heràldica, amb un cigne i un gos alat i
accedim al jardí neoclàssic.
 |
| Font Heráldica i també anomenada del Pelicà |
Després ens perdem
entre les llegendes mitològiques que s’amaguen a cada escultura. I, mentre anem
descobrint cada racó, resseguim els senders que ens porten dels romanticisme al
neoclassicisme.
 |
| La porta xinesa... |
 |
| ....que ens porta a l'antic jardí oriental |
 |
| La Font romántica |
 |
| La cascada |
Un canal recorre el
recinte superior donant frescor i música a l’entorn.
 |
| El canal romàntic |
 |
| El pont sobre el canal |
Deixem darrera
nostre el laberint i pugem les escales Belvedere per arribar al pavelló dedicat
al rei Carles IV, coronat amb una escultura que representa l’art i la natura i
on es pot llegir “L’harmonia de l’art i la natura engendra bellesa”.
 |
| El pavelló de Carles IV i el llac |
 |
| Sobre el pavelló |
 |
| El laberint des de les escales Belvedere |
 |
| El laberint darrere les columnas del templet de Dànae |
Al centre del
templet, entre columnes, Dànae, filla d’Acrisio i mate de Perseo, el qual,
complint la profecia de l’oracle, mes tard mataria al seu avi.
 |
| El templet de Dànae |
També una llegenda
explica que Egeria, esposa del rei Numa Pompilio, va inspirar al seu marit a
l’hora de prendre decisions justes i sabies com a polític, el que li va portar a
ser conegut com Numa el piadós. Quan Numa va morir, Egeria el va convertir en
un pou i ella es va transformar en una font.
 |
| Font de la nimfa Egeria |
Una altra font ens
recorda a la nimfa Eco, condemnada a repetir les darreres paraules del seu
interlocutor i enamorada de Narcís. Desolada i ofesa pel menyspreu de Narcís,
va deixar de menjar i de cuidar-se i es va anar consumint fins que es va
desintegrar en l’aire, deixant només la seva veu que repetia les darreres
paraules de qualsevol.
Nèmesis, el deu de
la venjança va fer que Narcís es mirés la seva imatge a l’aigua i es va enamorar
de la seva pròpia bellesa. Sense poder deixar de contemplar la seva imatge, es
va deixar morir.
 |
| Font de la nimfa Eco |
La frase que podem
llegir als peus de la nimfa Eco diu “en un ardiente frenesí Eco y Narciso
abrasados fallecen enamorados, ella de él y él de sí”.
 |
| El laberint |
Un munt de xiprers
retallats amaguen l’estàtua d’Eros sobre un pedestal, al centre del laberint.
En un altre racó, en relleu, esta
representat la translació al cel d’una dona estimada per un deu
 |
| El relleu |
I a la part
interior del palau, darrere unes reixes que només permeten la visió parcial,
ens quedem amb la imatge del jardí domèstic i el jardí dels Boixos.
 |
| El jardí domèstic |
Al final del jardí
dels Boixos una escalinata condueix al palau, flanquejada pel bust d’un home
i una dona no identificats.
 |
| El jardí dels Boixos |
Descobrint una mica
mes Barcelona, el seu “avui”, la seva història, tot el que pot amagar un
laberint, tot el que es pot descobrir el calorós matí d’un diumenge d’estiu
