Un parèntesi de vàries setmanes
en ha tingut allunyats de les botes i els bastons. Però res no dura eternament
i, de moment, el temps encara ens convida a sortir a la muntanya.
A pocs kilòmetres de Girona, a la Vall de Llèmena i situant-nos a l’església de Sant Vicents, a
Canet d’Adri, comencem una ruta que ens portarà a veure les gorgues de Canet d’Adri
i la tota la zona volcánica.
 |
| Església de Sant Vicenç |
Al costat de l’església trobem un
caminet que ens porta a la Font de la Torre, passant vora les restes de l’antic molí de la Torre, amb una sínia
reconstruïda, una resclosa i dos vells ponts de pedra.
 |
| A la Font de la Torre |
 |
| La sínia |
 |
| El parc de la Font de la Torre |
Creuem també vàries passeres de
fusta. Fem un vol pel parc, a tocar d’uns gorgs d’aigua dolça.
 |
| Els gorgs |
Aprofitem l’agradable entorn i
fem una parada per esmorzar.
 |
| Un dels ponts |
 |
| Les passeres |
D’aquí tornem a l’inici i
agafarem un altre itinerari que ens portarà al Puig d’Adri, una muntanya d’origen
volcànic.
Pel camí travessarem un espès
bosc d’alzines sureres (la sureda de la Torre) i anirem trobant i trepitjant pedres
negres que ens recorden d’on vénen.
 |
| Al cim del Puig d'Adri |
Si el que esperàvem era veure el
cràter d’un volcà, res mes lluny del que trobem. Al cim del Puig d’Adri només
el color negre del terra en fa pensar en volcans, i, ja de baixada, algunes
parets retallades deixen veure una gama de colors foscos que insinua el seu origen.
 |
| Les capes volcàniques de la muntanya |
Un gran camp conreat d’alguns
fruits que no arribem esbrinar per més que cada un deixa anar el que la forma i
el color de les fulles li recorda.
 |
| No encertem quins fruits donaran |
Després de passar per una antiga
gredera arribem a Adri, a la seva església romànica del segle XII, de Sant
Llorenç d’Adri.
 |
| Adri |
I per tornar al punt de partida
ho fem per la carretera, molt poc transitada
i de baixada. No es fa llarg, el dia es fantàstic i un suau airet ens
acompanya.
 |
| Adri |
 |
| Sant Llorenç d'Adri |
Quan arribem a Canet d’Adri són
més de les dues, el camí ens ha obert la gana i és una idea perfecte fer un
menú a “La Sala”, restaurant situat just al costat de l’església de Canet d’Adri.
I ja que estem tan a prop de
Girona ens sembla una bona idea fer una passejada per la ciutat.
 |
| Típica foto gironina |
Els dies van escurçant i la tarda
no dona per molt, però comencem per travessar un dels ponts sobre el riu Onyar
i topem amb la lleona.
 |
| La tarda va caient sobre l'Onyar |
Diu la tradició que per tornar a
Girona s’ha de besar el cul de la lleona.
 |
| La lleona |
Ens endinsem en el Call Jueu,
recorrem els carrer plens de gent i de petites botigues.
 |
| Carrerons de Girona |
Pugem escales, baixem escales,
topem amb passadissos que travessen la muralla... i visitem la catedral.
 |
| La catedral |
Tot i l’aire de poble que té la
capital hi ha turistes que recorren els seus carrers.
I quan ja es fosc s'imposa tornar, s'acaba la visita, s'acaba l'excursió, s'acaba el dia ...
 |
| Aquell cel tan blau |
