El dia es desperta humit i trist, després d’una nit de pluja. Potser és una mica
arriscat sortir d’excursió tot i les previsions meteorològiques. Però si la
cosa empitjora sempre ens queda fer un esmorzar de forquilla i tornar-nos cap a
casa.
Som valents, ens agrada el risc... tirem cap a la muntanya!! Farem via fins
a Torelló i d’allà en direcció a Vidrà, amb la intenció de fer una ruta de uns
10 km. per arribar al santuari de Bellmunt. Però la intensa boira i el dia poc
amigable ens fa apurar la pujada amb el cotxe i deixar només un petit tram per
fer a peu.
La boira difumina les imatges |
La carretera es estreta, plena de corbes, sembla un circuit retallant la
muntanya.
La pujada |
Ens ignoren |
El santuari de Bellmunt |
A mes de 1200 metres d’altura i en un dia clar, el paisatge ha de ser fantàstic. Es podria veure fins i tot Montserrat, però la boira fa difícil perfilar les muntanyes.
Les muntanyes s'amaguen |
Sembla fum escampat per la vall i els cim de les muntanyes es veuen
retallats pels núvols.
Només es veu el cim |
Fa fred. Visitem la capella de la Mare de Déu i entrem en el refugi que
també és bar-restaurant.
A la porta del santuari |
No gaire gran, taules amb estovalles de quadres i ens
cruspim unes torrades amb botifarres, truita de seva i pèsols amb mandonguilles.
El fred desperta la gana.
Una part de l'antiga capella |
Quan acabem i tornem a sortir la boira ha pujat mes amunt i ens deixa veure
una part del paisatge, però els cims encara s’amaguen i el fred es deixa
sentir.
Podem veure la vall |
I les muntanyes |
Però tenim molt fred |
Camí de baixada |
Per la carretera que va a Gombren ens arribem al terme municipal de Capdevànol per veure els gorgs del Torrent de la Cabana.
Muntanya blanca, muntanya verda |
Per un camí estret arribarem al senyal del Torrent de la Cabana, aquí
trobem una tanca que ens impedeix el pas i mentre intentem esbrinar per on anar
fins els gorgs, en Quim de Cal Paraire ens explica que es obligatori deixar el
cotxe al pàrquing municipal o be en la zona habilitada pels clients de la
formatgeria.
Simpàtic indicador |
Aparquem com a clients (la nostra intenció és visitar la formatgeria i
degustar els productes) i superem la barrera en direcció als gorgs.
Camí dels gorgs |
A poca distància ens trobem amb el gorg de la Cabana i una mica mes enllà,
després de travessar el torrent de la Cabana i passar per un prat que l’hivern
ha deixat pàlid i amb poca vida trobem
el gorg de la Tosca.
El gorg de la Cabana |
El Torrent de la Cabana |
El gorg de la Tosca |
La Tosca |
L’aigua va caient tranqui-la i solitària, esperant la primavera que farà créixer
el seu cabal quan desfaci la neu de les muntanyes.
La Tosca |
Ja de baixada visitem la formatgeria
Bac d’Estiula, tastem i comprem el formatge de cabra, que ens sembla magnífic, i
comprem iogurt i brossat.
Els petits xais ens donen la benvinguda a Cal Paraire |
La tarda va caient, comença a plovisquejar i comencem a fer camí cap a
casa.
Fem una parada a Vic i ens prenem una xocolata calenta amb coca, croissants i bunyols a la
pastisseria Masramón. Deliciós!!
Ara sí que podem donar per acabat el diumenge. El temps ha passat volant.
Començarem la setmana amb ganes!!
Cóm et puc retenir per què no caiguis? |