'Hay que veeer', el rincón donde se guardan pequeñas experiencias compartidas para que el tiempo no las borre de la memoria.


Per que cal no oblidar els petits-grans moments en què escapem de la rutina i aquells amb qui els compartim.


diumenge, 23 d’octubre del 2016

Un dia especial

Data de la sortida 15 d'octubre 2016

Avui, per ser un dia una mica especial, li donarem al passeig un contingut també especial, encara que el lloc no sigui gaire original si mes no, deixarem l’empremta del que ha estat. Ens acostem a Vilanova i la Geltrú.

Blaus
Però el mar sempre inspira. Mirem al fons de l’horitzó, allà on la vista es perd, on la consciència deixa pas a les sensacions, i creiem veure alguna cosa que no podem descriure, que només podem sentir i que, per segons, ens trasllada  fora de la nostra realitat.

Recorrem el passeig marítim mentre busquem petits vaixells  solcant  el mar.



El sol llueix esplendorós, donant intensitat al blau del mar, escalfant els cosos que es resisteixen a creure que l’estiu s’ha acabat.

Hi ha valents que s’atreveixen  a desafiar la baixa temperatura de l’aigua. Surfistes lluitant incansables per mantenir l’equilibri sobre les onades.

Al fons el racó de Santa Llúcia
Ens acostem a la escultura de Pasífae, dona del rei Minos que, diu la llegenda, es va enamorar d’un toro blanc

Pasífae

Passem pel costat de la Torre Blava. Voregem la platja de Ribes Roges i la del Far, que rep el nom el far de Sant Cristòfol i, finalment, ens acomodem en una de les moltes terrasses del passeig. I parlem...










diumenge, 9 d’octubre del 2016

Entre volcans

Data de la sortida 9 d'octubre 2016

El temps esta canviant i la tardor, fulla a fulla, es va colant en els nostres dies, escorçant la llum i acostant la nit.
Però ara, menys que mai, no ens tancarem a casa. Buscarem nous indrets, ajustant el ritme del nostre pas al ritme que marquin els esdeveniments.

Avui la volta la farem per La Garrotxa, entre volcans i salts d’aigua, on  farem la ruta de les tres colades.
Aquesta ruta agafa el seu nom de les tres colades de lava que es van dipositar, una sobre l’altra, en diferents períodes. La mes antiga de 600.000 anys, la segona de 150.000 i la mes moderna de 120.000 anys.
Ens arribem fins Sant Joan les Fonts, a prop d’Olot, i dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, d’on surt la ruta.

Però abans, al nostre pas per Gurb, ens aturem a l’Hostal Nou i fem un esmorzar de forquilla. En la tranquil·litat d’un local on només queden els darrers ciclistes i, entre assolellades muntanyes, ens cruspim botifarres i galtes que ens donaran forces per estirar el passeig.


A Sant Joan, el primer que ens atrau és el pont medieval, sobre el riu Fluvià.

El pont medieval
Des d’aquest pont es pot veure l’església parroquial de Sant Joan Les Fonts. Emblemàtic edifici construït  a finals del segle XIX amb pedra volcánica i gran influencia gòtica. Curiosament, quasi tots els vitralls de les finestres han estat substituïts per totxanes que li donen un aire de reconstrucció.


Església parroquial
Murs de pedra volcànica
A les dotze del diumenge, misa setmanal

Les escales inicien el camí
La ruta és circular i no gaire llarga però te pinta d’interessant. El primer que trobem és el salt del Molí Fondo


El salt del Molí Fondo
Al costat del salt es poden veure les restes d’una antiga fàbrica paperera que donava feina a gran part de la población.


Darrera, les restes de l'antiga fàbrica paperera

Deixem el salt a la dreta i agafem un corriol que ens portarà als cincles de Fontfreda, però abans veurem la Font de Can Xervanda que raja l’aigua que circula a través de les fissures de laves volcàniques.


La font de Can Xervanda

Caminem entre pedres i aigua fins topar amb la pared dels Cingles de Fontfreda, als peus de la qual s’acumulen pedres de constants despreniments. Columnes i llosses resultat del refredament d’una colada de lava.


La cinglera
La paret retallada
Seguim el passeig i haurem de  travessar el riu un parell de vegades


De pedra en pedra
L’entorn no pot ser millor. Ens acompanya la cantarella de l’aigua i el sol ens va buscant entre les branques dels arbres i la vegetació.

Un altre salt d'aigua

Les pedres són fosques
Passem pel Serrat de Baix, cap a la Plaça Major.

La font del Serrat de Baix
Un núvol deixa caure la seva ombra sobre la volcànica muntanya
Acabem de recorrer el que ens queda per arribar al punt de partida entre camps, cultius, sèquies i algunes cases


Sant Joan les Fonts
De tornada recorrem els carrers del poble. Els cartells enganxats per les seves parets deixen veure les moltes activitats que aquí es duen a terme, com la fira de bruixeria que, tot just, va tenir lloc el darrer cap de setmana.
I d’aquí a Olot, parada i retorn a casa.