A la aventura

Olvan, 25 de septiembre de 2010

Indòmit. Este era el nombre del reto que nos esperaba hoy en el Berguedà. Después del preceptivo bocata del Viena, como no, a las 8,30 am, emprendimos viaje rumbo a la aventura. Después de una hora de viaje, Olvan nos esperaba.

Segway, tiro al arco y orientación, eran las pruebas que teníamos que superar. Formamos tres equipos: Montse B, Amparo y Tere (Las chicas de Oro), Helena, Nil y Montse P y, finalmente, de The Men Group (Antonio G, Jordi, Alberto y Antonio R). ¿Quién iba a resultar ganador?

Después de tres horas de encomiable esfuerzo, pasión, sudor y lágrimas, The Men Group resultó ganador, no sin antes vencer la dura resistencia de los otros dos grupos.

Unas cervezas bien frescas saciaron nuestra sed y abrieron nuestro apetito. Carne a la brasa, ensaladas, embutidos y helados (todo ello procedente de la cercana colonia de Cal Rosal), todo un poquito frio, pusimos punto final a esta entrañable jornada. No obstante, antes de partir, pudimos observar con cierta admiración la habilidad de Helena y Nil con el uso del segway.

De Indòmit, en Olvan, partimos hacia la gris y oscura Berga. Calles inhóspitas, donde solo había santos y vírgenes, bares cerrados, calles vacías, la Tere pegándose con el escaparate..... necesitará un casco muy pronto.....

Un refresco en la Rambla de Berga, rodeados de máquinas de limpieza que nos ofrecían un ruido insoportable, decidimos abandonar la ciudad y encaminarnos hacia El Rosal, donde después de una breve parada, compramos rovellons, embtits i pa pel sopar a casa de la Montse i el Jordi, per a gaudir del partit del Athletic- Barça, que per cert vam guanyar.

La vall de Núria, un desig fet realitat

26 d'agost de 2010

Malgrat ser la darrera excursió d'aquest agost, en realitat va ser la primera que vàrem programar. I es que les previsions de mal temps, durant molts dies, van impedir fer-la abans.

Però certament, el dia escollit, el vàrem encertar de totes totes, ja que va ser un dia calorós al sol i molt agradable a l'ombra.

Quan arribem a Ribes de Fresser agafem el tren cremallera que ens pujarà a Núria. Un recorregut de 12,5 km i un desnivell de més de 1.000 metres en separa de la parada final.

Ja hi som. Visitem els llocs més típics: el santuari de la Mare de Déu de Núria, l'ermita de Sant Gil, l'embarcador i el llac, tot això fins l'hora de dinar, que fem al restaurant de l'Hotel.

Després d'un buffet generós, es l'hora de la migdiada al prat de la vall pels més grans. I pels més petits, la possibilitat de pujar a una de les petites embarcacions del llac.

Per la tarda, agafem les telecabines i pujem fins a l'alberg del Pic de l'Àliga, amb unes vistes espectaculars. No hi ha neu però s'endevina. Una estona a dalt de tot i tornem a baixar. És l'hora del cremallera i de la tornada cap a casa.

Ha estat la excursió més desitjada però ha valgut la pena. 

Montaña y mar: de Castellet a Comarruga

24 de agosto de 2010

Día de montaña y de mar para nuestro grupo. Una nueva combinación en las excursiones que nuestro grupo ha realizado este verano del 2010.

En esta salida el punto de inicio se encuentra en el pueblo de Castellet, con su majestuoso castillo y su no menos majestuoso pantano de Foix, en la confluencia de las comarcas del Penedès y el Garraf. Un pueblo sencillo y tranquilo de apenas 100 habitantes.

Tras un breve recorrido por sus empinadas calles, una parada en la Oficina de Información del Parc de Foix, una visita ocular exterior del castillo (estaba cerrado al público) y la ascensión a su pequeña ermita, descansamos en una terraza del bar del pueblo con un reparador aperitivo.

Nos desplazamos a continuación a l'Arboç para conocer la réplica de la Giralda de Sevilla pero también está cerrada, así que nos movemos de nuevo y nos dirigimos hacia Comarruga. Antonio y Montse tienen allí un apartamento, y nos hacen de anfitriones en un restaurante del paseo marítimo de la localidad. Otra paellada y unos cafés irlandeses nos preceden antes de un refrescante baño en la piscina de nuestros amigos.

Por la tarde nos vamos todos de compras y tras una ligera cena en el mismo paseo, nos volvemos a casa. Un año más, hemos vuelto al sur, hemos vuelto a Comarruga.

Món Sant Benet, un món obert als sentits

20 d'agost de 2010

Gran excursió i molt propera a casa. En principi, era una incògnita, però al final ens va agradar molt.

Al arribar al complex de Món Sant Bent, la primera activitat que vàrem realitzar va ser la visita al monestir, amb un muntatge audiovisual realment original que va sorprende als assistents.

La segona activitat va ser la participació al taller "El sentit dels sentits" a la Fundació Alícia, un centre d'investigació i divulgació sobre la cuina i l'alimentació. Al taller vam podem experimentar amb les nostres percepcions a l'hora de menjar. Curiós i original.

Per finalitzar la nostra visita a aquest lloc d'oci i cultura, amb mil anys d'història, vàrem anar a dinar al restaurant La Fonda que s'ubica al mateix indret - compta amb un menú de 18 euros molt bo - i a l'Hotel Món per a prende una copeta.

De tornada cap a casa, i donat que encara era d'hora, vam acostar-nos a Montserrat. Una ràpida visita amb el cremallera ens va fer recordar altres estades d'un lloc envoltat de misteri i mistisme per a tot arreu.

Santa Cristina, una playa de arena dorada

18 de agosto de 2010


Estamos en verano y un baño en una buena playa siempre es algo que se agradece. En nuestro grupo es ya una tradición ir una vez al año en Santa Cristina, bañarnos y comernos una buena paella en la terraza del Restaurante Albamar.  ¡A pesar de su impresionante y cansina subida! 


Este año nos reunimos en su gruesa arena un grupito formado por Magí, Loli, Antonio, Montse, Tere, Helena y Antonio. La playa estaba llena de gente, igual que el restaurante, pero fue una agradable jornada estival.


A la vuelta a casa realizamos dos breves pausas. La primera en Vidreres, en la casa de Magí y Loli, un baño en la piscina y como nuevos. La segunda, en Palamós, en la cala Santa Margarida donde unos familiares de Antonio y Montse tienen una casa. Un original y diferente emplazamiento que conviene visitar, muy lejos de la masificación y el urbanismo que impera en la mayoría de playas de nuestro litoral.

La Catalunya Nord

16 d'agost de 2010

Teniem ganes d'anar a França. El primer destí que s'havia plantejat era La Camarga però al final veient els kilòmetres que s'havien de fer en un dia, d'anada i tornada, vam decidir buscar un destí molt més proper i la comarca del Conflent va ser la escollida.

Sortida des de Mollet, a les vuit, de l'Alberto, Amparo, Antonio, Tere, Helena, Jordi, Montse i Nil. La primera parada és a Vidreres on s'incorporen al grup Magí i Loli. Ens anem a esmorçar al Casino del poble on fan uns bocatas de primera en un ambient molt agradable.

Reprenem la ruta i ens endisem dins de la France en direcció a Vilafranca de Conflent, passant abans per Prades on aquests dies es celebrava  una nova edició de la Universitat Catalana d'Estiu.

Ens costa una mica trobar aparcament, però finalment deixem els cotxes al parking de la entrada principal de Vilafranca de Conflent. Aquest poble està considerat com un dels mes macos de França. Realment és un poble dins unes muralles, molt protegit però amb un aire una mica artificial. Ens trobem símbols catalans per a tot arreu que ens recorden que aquell territori va ser català ja fa alguns segles. Ací fem algunes compres per preparar un pic-nic.

De Vilafranca de Conflent ens adreçem a Casteil, on després de fer un reparador pic-nic, iniciem la pujada al Monestir de Sant Martí del Canigó després d'una dura caminata d'uns 30 minuts. A dalt, temps de repós en un lloc ple de simbologia per a Catalunya.

La baixada no és tan dura i, ja amb ganes de tornar a casa, agafem els cotxes i emprenem el camí de tornada després d'una jornada de més de 400 kilòmetres.