19 juliol 2021
Després d’un any difícil, obligats a un semi-aïllament, limitant les
nostres relacions personals i dedicant
especial atenció a la salut, la Vall de Boí ens sembla un paradís on fugir de
les quotidianes preocupacions, absorbir l’energia de la natura i recuperar
l’equilibri emocional.
Durant uns dies tindrem sobredosi d’aire fresc, llargues caminades i companys de viatge.
De camí cap a la Vall, abans d’arribar a Erill la Vall, on ens
instal·larem, aprofitarem per fer alguna parada a centres d’interès.
Allà on el riu Noguera Pallaresa travessa la serra del Montsec, en el límit
entre La Noguera i el Pallars Jussà, unes impressionants parets de pedra conformen el congost de
Terradets.
 |
| Les parets del congost |
En el seu punt mes estret les parets
estan unides per dos ponts, l’actual i el medieval.
 |
| El pont medieval |
En aquest punt es va construir la presa de Terradets on es practiquen
esports i activitats de lleure.
El dinar al restaurant El Llac de l'Hotel Terradets resulta molt mes agradable gaudint de la
vista sobre la presa i la serra del Montsec.
 |
| El llac |
La següent parada ens porta a Llimiana. Un petit poble al cim d’una roca
amb vistes sobre la serra del Montsec. Aquí comencem a veure l’herència d’art
romàtic que ha sobreviscut al pas dels segles.
 |
| El castell de Llimiana |
 |
| L'església de Sta. Maria |
 |
| Els carrers de Llimiana |
 |
| La Plaça Major |
 |
| Vista sobre l'embassament de Terradets |
 |
| El castell de La Guàrdia vist des de Llimiana |
 |
| Sota el sol |
La següent parada serà Erill la Vall, on farem l’estada dels propers dies.
 |
| Erill la Vall |
A la falda del pic d’Erill, aquest petit poble ens brinda l’hospitalitat de
l’hostal l’Aut i la tranquil·litat del seu entorn. La seva església de Santa Eulàlia, pertany al
romàtic i va ser declarada, juntament amb el romàtic de la Vall de Boí,
patrimoni de la humanitat per la UNESCO
al novembre del 2000.
 |
| La tarda cau sobre Erill la Vall |
Aquí també es pot visitar el Centre del Romànic de la Vall de Boí, on s’explica
que entre el 30 d’agost i el 14 de setembre de 1907, una expedició
històrico-arqueològica emparada per l’Institut d’Estudis Catalans i encapçalada
pels arquitectes Josep Puig i Cadafalch i Josep Goday va visitar, estudiar,
documentar i fotografiar les edificacions i obres de la Vall d’Aran i l’Alta
Ribagorça.
 |
| Església de Sta. Eulàlia d'Erill |
Torre de sis pisos d’alçada que també es feia servir com a punt de
comunicació i vigilància.
A l’interior es pot veure una còpia de les escultures del Davallament de la
Creu, del Taller d’Erill. Els originals es troben dividits entre el Museu
Nacional d’Art de Catalunya i el Museu Episcopal de Vic.
 |
| Interior de Sta. Eulàlia d'Erill la Vall |
Per l’endemà ens reservem per l’excursió al Parc Nacional d’Aigüestortes i
Estany de Sant Maurici. Arribem en cotxe fins el Planell d’Aigüestortes,
disposats a gaudir d’un dia de pícnic. Després seguirem la ribera de Sant
Nicolau, passant pel Planell Gran i Prats d’Aiguadassi.
Recórrer la vall de Sant Nicolau fins arribar a l’estany Llong. Aprofitarem
l’hora del pícnic, per fer un descans, al bell mig de la vall, entre el llac,
el cel i les muntanyes.
 |
| Aigüestortes |
 |
| Font del Planell Gran |
 |
| Camí de l'estany Llong |
 |
| L'estany Llong |
 |
| L'estany Llong, des de l'estany Redó |
 |
| La temptació de l'aigua |
 |
| Humans i animals compartint espai |
 |
| Sota l'arbre, a l'estany Llong |
La baixada serà tota a peu, això ens permetrà anar trobant altres punts
d’interés que paga la pena fotografiar.
 |
| Passarel·les sobre les aigües tortes |
 |
| La font del Sant Esperit |
 |
| Mirador de la cascada de Sant Esperit |
 |
| La cascada de Sant Esperit |
 |
| L'estany de la Llebreta |
La ruta total ha estat d’uns 20 kilòmetres i durant el camí el cel ha jugat
amb nosaltres. El sol ens ha fet suar, els núvols han amagat la seva
brillantor. La pluja ens ha fet treure els impermeables i buscar la protecció
dels arbres. I, fins i tot, hem suportat una petita calamarsada.
I, entre les curiositats de la caminada, descobrim una planta anomenada
Tora (aconitum), altament tòxica. Diu la llegenda que aquesta planta la va
portar, des de l’infern, Cerbero, el gos de tres caps que guarda els inferns. Teofrasto
comentava que els tirans la feien servir per “despatxar a tots els que volien”.
La bellesa de la seva flor amaga el perill que suposa ser la planta mes tòxica
d’Europa.
 |
| La tora |
Després gaudim del copiós sopar que preparen a l’hostal. Trenquem els
nostres mesurats hàbits i convertim el sopar en un extra aprofitant per tastar
especialitats (el “super caneló” i altres).
A l’endemà, desperta el dia i la taula parada ens espera. Agafar forces i calçar
les botes. Nova caminada i seguir la ruta del romànic.
Avui coneixerem Durro. Petit poble a la falda de la serra de Corruco que va
ser independent fins el 1965, quan va ser integrat a la Vall de Boí, depenent
de Barruera. Cases de pedra i teulades de pissarra han convertir el seu nucli urbà en un bé
cultural d’interés nacional.
 |
| Durro |
 |
| Els carrers de Durro |
La seva església parroquial de Santa Maria, del segle XII, pertany al
romànic de la Vall i al seu interior podem trobar mostres d’estil romànic, gòtic
i barroc.
 |
| Església de la Nativitat de Sta. Maria |
 |
| Interior de l'església |
Aquí, com a tot l’Alta Ribagorça, la festa més popular són les falles.
Ritual per agrair als deus les bones collites i l’arribada de l’estiu. Aquestes
festes es celebren durant la primera quinzena de juny. A Durro mai s’han deixat
de celebrar, ni durant la guerra ni la pandèmia s’han suspès les falles.
A la plana de Sant Quirc es planta el “faro”, format amb un pi alt envoltat
de pinetells o pins joves apuntalats per la part superior i que s’eixamplen en
cercle inferior, com un tipi indi.
La baixada de falles per la muntanya es fa després d’haver resat un pare
nostre, encenent cada falla (teies de pi subjectes amb un pal d’avellaner) al
faro, guiats pel fadrí major amb les torxes flamejants, enllumenant la nit amb
un riu de foc serpentejant la muntanya.
La festa acaba amb les falles consumides en una altra foguera, al poble.
Deixem enrere el poble i seguim un dels camins del foc, el que ens porta
fins el mirador de l’Escaleta. Trobem primer la font dels Bets que, segons un durrec,
un glop del seu aigua cura tots els mals.
 |
| La font de les Bets |
Seguim la pujada fins arribar a l’ermita de Sant Quirc, en un marc
privilegiat a 1500 metres d’alçada. No podem accedir al seu interior però al
seu costat trobem el que queda d’el “faro”.
 |
| L'ermita de S. Quirc de Durró |
 |
| No es pot accedir a l'interior |
 |
| Les restes del "faro" |
El camí segueix i les mirades es perden cada cop mes en una immensa vall
envoltada de muntanyes.
 |
| El mirador de l'Escaleta |
I com que ja no podem pujar mes, toca la baixada i l’avituallament. Per
aquest dia hem substituït el pícnic per un especial dinar amb selecció de creps
a Ca la Pepa, de Boí.
 |
| Una mostra de la selecció |
Després de dos dies de marxa, una estona al balneari de Caldes de Boí per
gaudir d’un circuit termal resulta relaxant. I a la sortida una passejada pels
voltants del recinte on es poden trobar 37 fonts amb aigües mineromedicinals,
cadascuna amb la seva diferent composició i temperatura.
 |
| Les fonts |
 |
| La font de Titus |
 |
| La font Salenca |
 |
| La font de l'Isard |
Aigua per tot arreu, aigua per beure, per jugar, per relaxar, per escoltar.
Aigua per ... viure!
L’endemà, la propera excursió ens porta fins la presa de Cavallers. Arribem
en cotxe fins el pàrquing de Cavallers, sota la presa.
 |
| La presa de Cavallers |
La presa de Cavallers, construïda al 1960, a una zona granítica, envoltada
de cims, on neix el riu Noguera de Tor i alimentada per les aigües del llac
Negre.
 |
| L'aigua de la presa |
Iniciem la ruta de la Marmota, paisatge rocós i abrupte. Camins que s’obren
entre les pedres i, deixant a la nostra esquerra la presa, avancem lenta i difícilment
fins arribar a la capçalera, sota el salt d’aigua que cau des del Planell de
Riumalo.
 |
| Caminant sobre les pedres |
 |
| L'aigua duplica el paisatge |
 |
| La presa des de la cascada de Riumalo |
Després de mes de tres hores de fer
equilibris sobre les pedres, sota un sol de justícia, estem de tornada.
Ens permetem un petit relax per fer un pícnic a la zona de descans de
Caldes de Boí, abans de dedicar la tarda a la ruta de l’aigua.
 |
| Recuperant forces |
Des de Caldes de Boí, tornarem a Erill resseguint el camí de l’aigua. Havia
estat un camí real i ramader. El camí uneix a peu els 27 km. entre El Pont de
Suert i Caldes de Boí, seguint els cursos dels rius Noguera de Tor i Noguera
Ribagorçana.
 |
| Seguint l'aigua |
El camí es ombrívol, passant per boscos d’avellaners i boix. Algun tram es
complica i es mes fàcil baixar de cul per evitar relliscades
 |
| Altra forma de baixar |
 |
| Reagrupats, abans de seguir |
Al final del dia, han estat mes de 14 km. de recorregut total. Una dutxa
ens reactiva i un petit concert a l’esplanada del poble tanca la tarda. El grup
Perica Negra anima el vespre d’aquest “dijous a la fresca”.
Però encara no hem acabat la ruta del romànic i el divendres el comencem a
Barruera. És el poble capçalera de la Vall de Boí. Com tants altres poble de la
Vall, el 23 de juny celebren la festa de les falles.
 |
| El carrer Major |
 |
| La plaça de la Capella |
 |
| El paller |
També gaudeix de la seva església romànica, la de Sant Feliu. Situada a les
afores del poble, en el seu interior es conserva un crist del S. XIII i una
pila baptismal.
 |
| L'església de S. Feliu de Barruera |
Grimpem a dalt del campanar i esperem el repicar de campanes. Però només sona un quart i, tot i que l’estàvem esperant, ens espanta el repicar de la campana.
I deixem pel final la visita a Taüll, un poble, sobretot turístic que
conserva en el seu nucli dos esglésies romàniques declarades patrimoni mundial
de la humanitat: Santa Maria de Taüll i Sant Climent de Taüll.
 |
| Dinar a taula |
I avui canviem també el pícnic de muntanya per la terrassa del restaurant
El Fai on dinem gaudint del paisatge
 |
| Sant Climent de Taüll, des de El Fai |
 |
| Interior de Sant Climent |
La nuesa de les parets de l’abside s’omplen amb la projecció d’un vídeo mapping
que ens mostra els murals que originàriament la decoraven, amb la figura
principal del Pantocrator (l’original es guarda al Museu Nacional de Catalunya).
 |
| El Pantocrator |
Una passejada per Taüll i ens acostem a l’església de Santa Maria, al
centre del poble
 |
| Sta. Maria de Taüll |
I, per acabar el recorregut del romànic, una mica mes enllà de Taüll, ens
acostem a la urbanització del Pla de l’Ermita, molt freqüentada durant l’hivern
pels esquiadors. Deixem el cotxe al pàrquing de la zona i seguim les
indicacions del camí fins arribar a l’ermita
 |
| L'ermita de Sant Quirc de Taüll |
De tornada ens acostem al mirador que permet abocar-nos cap el fons de la
vall i des d’on es poden distingir els campanars de les esglésies de Taüll i d’Erill
la Vall.
 |
| El mirador |
I a pocs metres del mirador no ens resistim a ocupar el racó de “Si no
fos...”
 |
| "Si no fos..." ... per aquestes estones |
 |
| Encara que l'endemà arriba el moment del comiat... |
Tanmateix, “ si no fos...” per alguna pesada que vol omplir d’humanitat
cada paisatge no quedarien tantes mostres de qui, com i quan vam ser aquí...
 |
| La càmera |
