13 juny 2021
Equivocadament, seguim amb l’horari d’hivern programant sortides no massa matineres però, mes tard
pagarem el preu. Quan el sol, que sí que
és matiner decideix sortir d’excursió també amb nosaltres i obsequiar-nos amb
la seva càlida companyia.
A la ruta d’avui, de Riells a Sant Miquel del Fai, a mes de gaudir d’una bona perspectiva dels Cingles de
Bertí trobarem refrescants gorgs.
Les imatges que aquí quedaran guardades són, quasi totes, col·laboració dels
companys de camí atès que avui la meva fidel Cannon ha decidit que necessita un
descans i no se si serà temporal o definitiu.
Cucar l’ull abans de sentir el clic no serà el mateix sense ella, però les
fotos seguiran formant part de cada escapada, per curta que sigui.
I aquesta comença deixant a l’esquerra la Font dels Enamorats i, de
seguida, trobem el Molí de La Pineda. Situat a l’antic camí de S. Miquel De.
Fai, data del s XIII i pertany a la masia de Can Pineda. Les aigües del torrent
de Llòbrega feien anar el molí.
 |
| El Molí de la Pineda |
A la nostra esquerra perdem la vista a les grans parets dels Cingles de
Bertí, un conjunt de cingleres a la serralada prelitoral.
 |
| Els Cingles de Bertí |
Es fa notar la calor quan arribem a la Font de la Pineda.
 |
| Font de La Pineda |
I busquem l’ombra de l’enorme plàtan, arbre monumental que ha sobreviscut a totes les inclemències: una inundació, un gran vendaval i un incendi.
 |
| El gran plàtan |
 |
| Un tronc de quasi 5 m. de diàmetre |
El camí es fa mes grat vorejant la riera del Tenes
 |
| La riera i els seus racons |
 |
| A estones ens sentim com a la selva |
I descobrim que aquí també habitaven llops. Fins i tot ha transcendit la
llegenda d’una dona que va caure per un pont i que màgicament no va morir, però es va convertir en lloba.
Rondava pels voltants fins que el propietari de la masia la va caçar, li va
tallar la mà i la va penjar a la porta de la masia. Per això la casa es diu Lamadella.
 |
| La llegenda del llop |
Seguim el camí per trobar el gorg d’en Jeroni. Envoltat de vegetació.
Transmet frescos i calma mentre reprimir les ganes de refrescar-nos.
 |
| El gorg d'en Jeroni |
 |
| Fent equilibris |
L’aigua juga amb el paisatge. Salts i gorgs ens deixen sentir la seva
música mentre apaguen la set de tots els que aquí hi viuen.
 |
| El gorg de Masdeu |
Quasi amagada entre arbres i matolls veiem les restes de la central
elèctrica de Riells del Fai. Entre 1910 i 1964 aquesta central produïa energia
per a la població de S. Feliu de Codines.
 |
| El que queda de la central elèctrica |
El sol esta sobre nosaltres, la calor resta forces i fa mes difícil la
pujada cap a Sant Miquel.
 |
| La pujada mes dificil |
Quan faltes els darrers metres alguns desertem i decidim buscar una ombra i
esperar als mes valents que arribaran fins l’objectiu final.
 |
| Sant Miquel del Fai |
Però actualment, el pas cap el monestir sota el salt d’aigua esta tancat
per obres. Tot i així es espectacular veure la caiguda d’aigua des de la
distància
 |
| Des del cim |
Ens reagrupem i desfem el camí cap al punt de partida aprofitant les
aturades fotogràfiques a que convida el paisatge.
 |
| Sota un solitari arbre que mira els Cingles |
I trobem unes restes d’història, el que queda del molí de la Madella.
Encara conserva la bassa que ara s’utilitza pel reg.
 |
| El molí de La Madella |
 |
| El canal de reg que surt del molí |
La calor ens ha esgotat. Per la propera caldrà modificar l’horari de
sortida i aprofitar les hores mes fresques del matí.
 |
| Ens acomiadem dels Cingles |
