Data sortida 1 febrer 2020
Un d’aquests dies en què no tens res planificat però necessites fer camí,
obrir portes i perdre’t en una altra realitat, altres carrers, altres
històries.... I, com que algú sempre guarda mil i una destinació a la llista de
pendents, l’opció que triem és tafanejar en la època medieval.
Cal buscar alguns pobles on encara resten traces d’aquesta cultura
medieval. Pobles que han cuidat de no perdre els seus arrels i s’han convertit
en guardians d’un passat, que explica moltes coses del nostre present.
La vall del riu Corb (a Lleida) acull alguns d’aquests pobles com Guimerà,
Vallfogona de Riucorb o Conesa.
Comencem per Guimerà que, abans de tocar els seus carrers, ja ens ofereix
una seductora imatge en la que destaquen les dos torres, la de guaita del
castell i la de l’església.
 |
| Guimerà |
Les seves cases de pedra conserven encara detalls d’un temps passat.
Finestres i portes d’antiga fusta, detalls decoratius, arcades i escuts.
 |
| El riu Corb |
Escampades en un turó coronat pel castell i l’esglèsia i als seus peus, el
riu Corb. Un laberint de carrers empedrats plens d’encant que el poble ha
procurat conservar i els visitants gaudim amb gust mentre anem pujant per
aquest escenari de pel·licula esperant que alguna jove donzella ens saludi des
d’una finestra.
 |
| El carrer de la Goleta |
 |
| Entre les antigues pedres, restes d'un passat recent |
 |
| Racons per on el cavaller buscava la seva dama |
 |
| Baixades on sentim soroll d'espases |
 |
| Pujant el carrer Mosen Camí |
 |
| Entre tanta història, un monument a la pau (1990) |
Seguint el camí arribem a la plaça de l’església de Santa Maria. Del seu
estil gòtic, amb un pòrtic romànic i tres arcs a la seva esquerra.
 |
| Escales cap a l'església |
 |
| La porta romànica i els tres arcs |
 |
| L'església de Santa Maria de Guimerà |
Pel carrer de
l’esglèsia pasen davant les ruïnes del castell de Guimerà, símbol del poble i
que conserva sobre tot, una part de la torre de guaita.
 |
| La torre i la muralla |
Pujem a la torre,
20 metres d’alçada, des d’on gaudim d’una vista perfecta de la vall del Corb,
mes enllà de les teulades del poble.
 |
| Als peus de la torre |
 |
| Al cim de la torre |
 |
| Les ruïnes del castell, des de la torre de guaita |
 |
| Un mar de taulades |
El Castell, construït durant el segle XI, la primera fortificació
fronterera, caracteritzada per la torre de guaita. Mes endavant el Castell
canvia el seu paper militar pel residencial i al seu vessant sud creix la
població actual. Les famílies nobles que van viure en ell ostentaven el títol de “Barons de Guimerà” que fou concedir
per primera vegada al 1359 a Francesc Alemany . Mes tard va passar a mans de la
família Castre-Pinós a qui a més se li va concedir el títol de “comptes de
Guimerà”, ara en mans dels hereus de la Duquessa d’Alba. El Castell fou malmès
l’any 1835 durant la primera guerra carlina i es va utilitzar com pedrera fins el darrer terç del segle XX, quan és
restaurat.
 |
| L'església, el poble, el riu i la vall del Corb |
A poc mes de 5 km. De Guimerà, però a la província de Tarragona es troba Vallfogona
de Riucorb. A la Conca de Barberà i molt a prop
del riu Corb, els seus 91 habitants conviuen amb les ruïnes del castell
del temps dels templers que havia estat donat pels comptes de Queralt allà cap
el segle XII i l’església de Santa Maria.
 |
| L'església de Sta. Maria de Vallfogona |
Les restes del castell d’època romànica es troben integrades en
l’edificació actual, un casalot reconstruït i modificat.
 |
| El castell reconstruït en casa |
I perquè no hi ha dos sense tres, cal visitar un tercer poble amb història
llegendària. Onze kilòmetres i ens trobem amb Conesa.
En el segle XIV la ciutat de Conesa va ser emmurallada. En l’actualitat el
seu nucli urbà es troba dintre
d’aquestes muralles i encara es conserven dos de les seves portes d’accés, el
Portal de Sant Antoni i el Portal de Santa Maria.
 |
| Portal Reial o de Sant Antoni |
 |
| Portal de Santa Maria |
Tan punt passem
el Portal Reial trobem un abeurador sota
un mur on tres plaques amb tres dates ens marquen l’alçada on va arribar
l’aigua en els tres aiguats que va patir la ciutat.
 |
| Record dels aiguats de Sta. Tecla, dels Àngels i de S. Miquel |
Els cinc carrers estrets que travessen el poble conserven el misteri d’un
temps passat. Al igual que en Guimerà, la solitud, els murs grisos de pedra,
escales i arcs sembla com si haguessin parat el temps.
 |
| Antics carrers, plantes noves |
 |
| Pel Call Jueu |
 |
| Al carrer Major |
La seva església, edifici emblemàtic a cada poble, dedicada a Santa Maria,
va se construïda en el segle XIV amb un estil gòtic i restes de romànic.
 |
| L'església de Sta. Maria de Conesa |
El casc antic va ser declarat d’interés nacional l’any 2011
I, entre els grisos destacar l’edifici Ca l’Escarola. Construït a les
primeres dècades del segle XX amb rajoles ceràmiques que donen color i contrast
amb el seu entorn.
 |
| Ca l'Escarola |
 |
| Els Horts dels frares |
Davant mateix del Portal de Sant Antoni es pot veure el que queda de
l’església-hospital de Sant Antoni, construït fora de la muralla al 1397.
 |
| Església-hospital de Sant Antoni |
 |
| Consjunt escultòric "Evolució" |
I quan el sol comença a badallar cansat d’escalfar aquest dissabte d’hivern
ens allunyem de riu, castells, esglésies, carrers empedrats i deu segles d’història.
Desfem el camí i tornem cap a casa amb el dubte al cap “què quedarà de les
nostres actuals ciutats d’aquí a deu segles?”
