Data de la sortida 3 de febrer de 2013
Per aquest diumenge, les prediccions meteorològiques no eren gaire favorables i el matí havia començat amb un vent
desagradable, però ja tocava anar de muntanya i no era qüestió de fer-se enrere
a la primera ocasió. Al final el dia va resultar ideal, amb un sol
brillant i acollidor.
Ens dirigim a Centelles per fer la ruta dels molins, però abans ens
aturarem a Tona a fer un petit esmorzar que ens doni forces.
 |
| Aquí comencem |
Tota la ruta sencera te uns 10 km, però no ens fem el propòsit d’acabar-la.
Comencem, d’una forma aleatòria, pel Molí de la Llavina. Molí medieval que
els Llavina s’han encarregat de mantenir viu i actiu.
 |
| El Mas Llavina |
Topem amb el Sr. Llavina que ens deixa veure el molí i ens explica alguna
que altra anècdota de moliner convençut.
 |
| El molí |
I quan decidim seguir endavant “Boira” la gossa del mas es converteix
espontàniament en la nostra guia. Va la primera, fent ruta, i quan ens quedem
endarrerits s’atura a esperar-nos.
 |
| La gossa Boira |
En la
seva companyia passem per la font Grossa
 |
| La font Grossa |
i
seguim fins el salt del Purgatori que, malauradament, esta absolutament sec. El
verd de la molsa ens marca per on, en els seus bons moments, havia saltat
alegrement l’aigua.
 |
| El Salt del Purgatori |
Seguim una estona mes i li diem a la Boira que toca fer camí de tornada,
ella, silenciosa i pacíficament es torna a posar a l’avantguarda.
Seguim un camí per sobre de Can Llavina i ens trobem amb Can Pere de l’Ollic,
una altra masia amb tot un cercat de cavalls.
Abans de donar-li la volta a Mas Llavina passem un pont de fusta que
travessa el Congost i seguim el recorregut del riu fins arribar a Mas Rossell,
on aprofiten l’aigua per mantenir actiu el molí.
 |
| Mas del Rossell |
Després d’estirar una mica mes la caminada, el rellotge ens avisa que si
volem acabar tota la ruta dels molins haurà de ser un altre dia així que deixem
per una altra ocasió el molí de l’Estrada, mas Linyoles i el molí de les Canes.
 |
| Riu Congost |
 |
| Un mirall a l'aigua |
Abans de marxar, però ens endurem un tros del reconegut formatge de Can
Llavina i també mató.
I com anècdota, tot un seguit de fotos d’animalets que ens hem anat trobant
pel camí.
 |
| "No molesteu" |
 |
| "Anem a fer un vol?" |
 |
| "Seguiu-me..." |
 |
| Mes amunt l'herba és mes fresca |
 |
| I vosaltres, què mireu? |
