Després d’un
dissabte esplèndid, el mínim que podíem esperar era un diumenge de sol i llum.
La primavera desperta les flors i les nostres ganes de descobrir nous indrets.
 |
| Quan passa l'hivern, les flors volen saludar al sol |
Una mica mes enllà de Seva arribem a El Brull. No és la primera vegada que
hi anem, però no repetirem la ruta. Descobrirem una de nova: el camí que porta a la muralla ibèrica de
Montgròs.
En El Brull, a peu de carretera, a la dreta, està situada
l’església de Sant Martí. Construcció romànica que data del segle XI.
 |
| A l'església de Sant Martí |
 |
| Un racó de l'església |
Però avui hi ha animació a El Brull. Una gran gentada ha vingut caminant
des d’Aiguafreda i estan organitzat una botifarrada. En els primers metres del
nostre recorregut ens anirem creuant el mes endarrerits dels participants.
I a la part esquerre de la carretera ens trobem amb l’ajuntament. Des d’aquí vistes immillorables als Pirineus, que
brillen amb la seva capa de neu.
 |
| Un globus contempla els Pirineus nevats |
Una part del camí esta asfaltada i tot i que no és el que més ens agrada,
hem de reconèixer que resulta més fàcil.
Comencem a apreciar la privilegiada situació que té El Brull, amb una
panoràmica al Montseny.
A la nostra esquerra , entre arbres i matolls podem veure tot el Pla de la
Calma. |
| Vistes al Pla de la Calma |
Resulta curiós veure tants indrets en els que ja hem estat, des d’una
perspectiva diferent.
Darrera nostre veiem el Matagalls.
Encara recordem la seva pujada.
Una mica més endavant Can Coromines |
| Can Coromines |
Davant nostre, el Tagamanent i molt al fons les muntanyes del Barcelonés
 |
| El Tagamanent |
 |
| Al fons, el Tibidabo |
Seguin la nostra caminada, deixem a la dreta la masia de Can Rovira.
Construcció que mira directament al Pla de la Calma
 |
| Can Rovira |
I entre els arbres destaca la torre cel Mas Can Casademunt, exsanatori
antituberculós que al 1956 va se adquirit per la congregació de Jesus i Maria
 |
| Mas Can Casademunt |
Seguim. Deixem a la nostra dreta La Sala, El Boix...
 |
| Entre els pins, destaca el blanc de la neu en els cims |
I arribem al Turó de Montgròs, on està situada la muralla i la fortificació
ibèrica. Envoltada de cingles, ofereix una excel·lent defensa natural per tots
els costats, excepte l’oriental.
 |
| La muralla |
També es conserven les restes d’un complex defensiu utilitzat al llarg de l’època
ibèrica i l’edad mitjana que actualment s’està reconstruint.
 |
| La fortificació |
Des d’aquí es pot veure el Congost i la Serra del Ponent.
 |
| Des de la fortificació |
I, quan hem arribat a l’objectiu, no queda altre que tornar enrere. La
baixada es converteix en pujada i, a mig camí, el verd del terra ens sedueix
 |
| Ens relaxem una estona |
Quan el rellotge ens torna a la realitat, recorrem el darrer tram i, com
sempre, busquem on fer “la cerveseta” .
 |
| El sol sempre troba per on colar-se per enlluernar-nos |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada